14
de Desembre
de
2016
Tot i que la seva veu s'havia apaivagat, les reivindicacions del col·lectiu de treballadors majors de 45 anys continuen sent les mateixes: tenir més veu, més visibilitat, més contractes... Més feina, en definitiva. És per això que l'associació CODEMA 45 ha decidit tornar a l'escena després d'uns anys sense fer massa soroll i aquest dimecres es presenta a Barcelona com una nova Federació nacional en la qual també participen entitats d'altres territoris com les Balears o les Canàries. No en va molts dels actuals integrants, com ASSAT 50, de l'Hospitalet de Llobregat; APMA, de Santa Coloma, o el Col·lectiu d'aturats del Baix Penedès, van ser els organitzadors del primer congrés d'aturats majors de 45 anys que es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet el 2013.
D'aleshores ençà, les xifres d'atur del seu col·lectiu no han millorat molt. Segons les dades de l'IDESCAT referents al tercer trimestre del 2016, la població aturada de més de 54 anys representa més d'un 20% i els de 45 a 54 anys representen un percentatge important del grup d'aturats d'entre 25 i 54 anys, que se situa en un 13,21%. "Som 10 entitats, però volem ser més i estem treballant perquè la nostra idea és representar el col·lectiu i tenir veu a les taules de negociació col·lectiva", explica Maria Hilda López, la seva presidenta, en una entrevista amb VIA Empresa. La representant, en atur des de l'octubre del 2012, explica que tot i la recuperació econòmica, el col·lectiu continua trobant obstacles per dir adéu a les oficines del Servei Català d'Ocupació (SOC).
Aquesta federació neix perquè individualment com a associacions individuals no han assolit els seus objectius?
També, en part, però CODEMA 45 va més enllà. Com a entitat treballes el teu dia a dia en el teu entorn fent gestions per millorar la situació del col·lectiu i sobretot per fer-lo més visible, però ara volem representar a totes les entitats. No és tant per buscar feina, sinó per tenir veu i fer-nos sentir a determinats organismes i aconseguir que ens tinguin en compte com a coneixedors del tema.
Significa això que fins a aquest moment no han trobat una relació fàcil amb l'Administració i els sindicats?
Si, tampoc amb els sindicats, ja que potser ells treballen més per les persones que estan treballant, i nosaltres estem pels aturats. Sí que és veritat que quasi tots els sindicats després de la crisi tenen alguna àrea que treballa temes d'atur, però igual ens veuen com a contrincants... Nosaltres no volem ser contrincants de ningú, sinó que treballem per un col·lectiu que ho està passant molt malament i al qual li costa molt trobar feina, som quasi el 50% de l'atur i el que volem és col·laboració.
Quines són les necessitats del col·lectiu d'aturats majors de 45 anys?
La nostra situació és molt difícil. La persona que es queda sense feina a aquesta edat és una persona que va començar a treballar sent bastant jove i que no va tenir necessitar ni fer un currículum perquè va trobar feina al seu entorn, pels coneguts o familiars. Ara, aturada pel tancament de l'empresa -que és el motiu principal de l'atur del nostre col·lectiu-, ha de començar de zero en un món laboral en què ha d'aprendre a utilitzar les xarxes socials, enviar el seu currículum via Internet i, a vegades, inclús ha de fer-se el currículum perquè no en té ni un. Tot això és complicat i dur i quan l'atur s'allarga i no hi ha manera que trobis feina. I amb el risc de caure en l'atur de llarga durada, s'hi sumen els problemes econòmics: no entren en casa els diners, sorgeixen els problemes de pobresa energètica, d'exclusió social i a escala personal, a la salut afecta molt també.
I ara, mirant en perspectiva la crisi, com veu aquesta millora de l'economia que s'està produint?
Potser sí que surten més ofertes, hi ha una mica més de moviment, però la feina que surt és molt precària, amb jornades molt reduïdes, contractes molt petits, inclús a hores i dies, etc. Sembla que el col·lectiu comença a moure's una miqueta perquè hi ha empreses que valoren l'experiència, però és molt precari.
En aquest context, de cara al futur, què els preocupa?
La nostra base de treball implica que la Reforma Laboral del 2013 va endurir molt les condicions per a les persones aturades de més de 45 anys, els subsidis han passat a atorgar-se a la gent de 55 anys i s'ha eliminat el que es donava a les persones de 45 anys, per tant, s'han endurit les condicions per cobrar-lo, tot i que també els canvis amb la Reforma Laboral del 2012 havien eliminat les bonificacions per contractar majors de 45 anys. Aquest col·lectiu sempre pateix males dades d'atur i, a més a més, patim el problema mental que genera quedar-se sense feina quan som persones joves encara. Estem parlant de gent que a la que li queden 20 anys per jubilar-se i no poden cotitzar perquè no tenen feina i el dia de demà tindran unes jubilacions molt petites.
Van ser precursors del primer congrés d'aturats majors de 45 anys en què l'Administració va fer-los algunes promeses, aquests compromisos s'han materialitzat?
No gaires. És veritat que a cada entitat tenim relació amb la Generalitat, amb el secretari d'Ocupació, i fem reunions, com amb el SOC, que al final tampoc es materialitzen en gaire cosa. Sí que coneixen el problema, ens tenen presents d'alguna manera però polítiques actives per generar ocupació per aquest col·lectiu tampoc han sortit gaires i les poques tampoc les coneixen els empresaris. Al SOC hi ha el programa Grans actius, en què les empreses que contracten persones de més de 45 anys tenen unes ajudes però no és conegut per moltes empreses. Per tant, fa falta que les poques que hi ha, les divulguin. Estant tot com està, les mesures són molt petites i les que treballen més el tema són les entitats com CODEMA 45 i altres com Càritas, que amb el programa Feines amb cor, per exemple, a vegades podem dir que quasi estem en mans de les entitats sense ànim de lucre, que són les que més treballen pel nostre col·lectiu.
I com a grup de pressió positiva, tal com us heu batejat, quines són les mesures que defenseu s'han d'aplicar a curt termini?
Començarem a anar a veure tots els partits polítics i entitats que tinguin a veure amb el món laboral per portar les nostres propostes, mesures contra la discriminació laboral del col·lectiu, que ens tinguin en compte en les taules de negociació que tractin els temes d'atur. Volem començar per aquí, sent un grup de pressió positiva, que ens escoltin i puguem participar.
Què és l'imprescindible per a CODEMA 45?
El punt més important és treballar pel valor de l'experiència. Que es valori l'experiència de les persones més grans de 45 anys, i que les empreses tinguin en compte que és molt important la gent jove, que és vital perquè té esperit, empremta, ganes de fer coses noves i això és importantíssim, però que nosaltres podem aportar l'experiència i entre tots junts és com funciona la societat, és així com funciona el dia a dia de les famílies. Però el primer és fer veure que som molt joves encara, que en 45 anys una persona encara té molta feina a fer.
D'aleshores ençà, les xifres d'atur del seu col·lectiu no han millorat molt. Segons les dades de l'IDESCAT referents al tercer trimestre del 2016, la població aturada de més de 54 anys representa més d'un 20% i els de 45 a 54 anys representen un percentatge important del grup d'aturats d'entre 25 i 54 anys, que se situa en un 13,21%. "Som 10 entitats, però volem ser més i estem treballant perquè la nostra idea és representar el col·lectiu i tenir veu a les taules de negociació col·lectiva", explica Maria Hilda López, la seva presidenta, en una entrevista amb VIA Empresa. La representant, en atur des de l'octubre del 2012, explica que tot i la recuperació econòmica, el col·lectiu continua trobant obstacles per dir adéu a les oficines del Servei Català d'Ocupació (SOC).
Aquesta federació neix perquè individualment com a associacions individuals no han assolit els seus objectius?
També, en part, però CODEMA 45 va més enllà. Com a entitat treballes el teu dia a dia en el teu entorn fent gestions per millorar la situació del col·lectiu i sobretot per fer-lo més visible, però ara volem representar a totes les entitats. No és tant per buscar feina, sinó per tenir veu i fer-nos sentir a determinats organismes i aconseguir que ens tinguin en compte com a coneixedors del tema.
Significa això que fins a aquest moment no han trobat una relació fàcil amb l'Administració i els sindicats?
Si, tampoc amb els sindicats, ja que potser ells treballen més per les persones que estan treballant, i nosaltres estem pels aturats. Sí que és veritat que quasi tots els sindicats després de la crisi tenen alguna àrea que treballa temes d'atur, però igual ens veuen com a contrincants... Nosaltres no volem ser contrincants de ningú, sinó que treballem per un col·lectiu que ho està passant molt malament i al qual li costa molt trobar feina, som quasi el 50% de l'atur i el que volem és col·laboració.
 |
| Presentació de la nova federació CODEMA 45, aquest dimarts a Barcelona. @Codema45 |
Quines són les necessitats del col·lectiu d'aturats majors de 45 anys?
La nostra situació és molt difícil. La persona que es queda sense feina a aquesta edat és una persona que va començar a treballar sent bastant jove i que no va tenir necessitar ni fer un currículum perquè va trobar feina al seu entorn, pels coneguts o familiars. Ara, aturada pel tancament de l'empresa -que és el motiu principal de l'atur del nostre col·lectiu-, ha de començar de zero en un món laboral en què ha d'aprendre a utilitzar les xarxes socials, enviar el seu currículum via Internet i, a vegades, inclús ha de fer-se el currículum perquè no en té ni un. Tot això és complicat i dur i quan l'atur s'allarga i no hi ha manera que trobis feina. I amb el risc de caure en l'atur de llarga durada, s'hi sumen els problemes econòmics: no entren en casa els diners, sorgeixen els problemes de pobresa energètica, d'exclusió social i a escala personal, a la salut afecta molt també.
I ara, mirant en perspectiva la crisi, com veu aquesta millora de l'economia que s'està produint?
Potser sí que surten més ofertes, hi ha una mica més de moviment, però la feina que surt és molt precària, amb jornades molt reduïdes, contractes molt petits, inclús a hores i dies, etc. Sembla que el col·lectiu comença a moure's una miqueta perquè hi ha empreses que valoren l'experiència, però és molt precari.
En aquest context, de cara al futur, què els preocupa?
La nostra base de treball implica que la Reforma Laboral del 2013 va endurir molt les condicions per a les persones aturades de més de 45 anys, els subsidis han passat a atorgar-se a la gent de 55 anys i s'ha eliminat el que es donava a les persones de 45 anys, per tant, s'han endurit les condicions per cobrar-lo, tot i que també els canvis amb la Reforma Laboral del 2012 havien eliminat les bonificacions per contractar majors de 45 anys. Aquest col·lectiu sempre pateix males dades d'atur i, a més a més, patim el problema mental que genera quedar-se sense feina quan som persones joves encara. Estem parlant de gent que a la que li queden 20 anys per jubilar-se i no poden cotitzar perquè no tenen feina i el dia de demà tindran unes jubilacions molt petites.
Van ser precursors del primer congrés d'aturats majors de 45 anys en què l'Administració va fer-los algunes promeses, aquests compromisos s'han materialitzat?
No gaires. És veritat que a cada entitat tenim relació amb la Generalitat, amb el secretari d'Ocupació, i fem reunions, com amb el SOC, que al final tampoc es materialitzen en gaire cosa. Sí que coneixen el problema, ens tenen presents d'alguna manera però polítiques actives per generar ocupació per aquest col·lectiu tampoc han sortit gaires i les poques tampoc les coneixen els empresaris. Al SOC hi ha el programa Grans actius, en què les empreses que contracten persones de més de 45 anys tenen unes ajudes però no és conegut per moltes empreses. Per tant, fa falta que les poques que hi ha, les divulguin. Estant tot com està, les mesures són molt petites i les que treballen més el tema són les entitats com CODEMA 45 i altres com Càritas, que amb el programa Feines amb cor, per exemple, a vegades podem dir que quasi estem en mans de les entitats sense ànim de lucre, que són les que més treballen pel nostre col·lectiu.
I com a grup de pressió positiva, tal com us heu batejat, quines són les mesures que defenseu s'han d'aplicar a curt termini?
Començarem a anar a veure tots els partits polítics i entitats que tinguin a veure amb el món laboral per portar les nostres propostes, mesures contra la discriminació laboral del col·lectiu, que ens tinguin en compte en les taules de negociació que tractin els temes d'atur. Volem començar per aquí, sent un grup de pressió positiva, que ens escoltin i puguem participar.
Què és l'imprescindible per a CODEMA 45?
El punt més important és treballar pel valor de l'experiència. Que es valori l'experiència de les persones més grans de 45 anys, i que les empreses tinguin en compte que és molt important la gent jove, que és vital perquè té esperit, empremta, ganes de fer coses noves i això és importantíssim, però que nosaltres podem aportar l'experiència i entre tots junts és com funciona la societat, és així com funciona el dia a dia de les famílies. Però el primer és fer veure que som molt joves encara, que en 45 anys una persona encara té molta feina a fer.