La formació i l'ocupació a Catalunya segueixen sense encaixar. Mentre un 40% de la població activa té un nivell formatiu alt, només un 23,4% dels llocs de treball requereixen aquesta capacitació. "El nivell formatiu no s'ajusta al nivell dels llocs de treball que ofereix el mercat", evidencia Modest Guinjoan, que aquest matí de dilluns ha presentat el darrer informe de Pimec sobre Formació i ocupació a Catalunya i comparativa amb alguns països europeus. Però on és el problema, en la sobrequalificació o en la incapacitat del mercat per generar llocs de treball d'alta qualificació? La resposta no sembla clara, però des de Pimec insisteixen a apostar per potenciar la formació professional com a primer intent per corregir la situació.
"Si es potenciés aquesta banda mitjana el nivell de competitivitat i desenvolupament se'n ressentiria positivament", ha aventurat un Modest Guinjoan que, tot i així, reconeix que corregir aquests desajustos "comportarà un decalatge que probablement no es resoldrà abans de 10 anys".
Feina i treballadors que no encaixen
L'anàlisi que ha presentat l'informe de Pimec posa de manifest com la majoria dels llocs de treball a Catalunya requereixen una baixa qualificació (40,1%). Guinjoan ha lamentat en aquest sentit l'impacte que hi tenen sectors com el turisme o el comerç: "No és el mateix ser cambrer a Catalunya que a Àustria, on cobren quatre vegades més".
 |
| Font: Pimec amb dades de l'INE |
El 36,5% dels llocs de treballen requereixen una formació mitjana, mentre que només un 23,4% de feines demanen una capacitació professional elevada. Aquestes xifres contrasten amb el perfil de la població activa catalana, que en un 40% té una formació alta, per un 22,8% mitjana i un 37,2% baixa. El resultat? "Moltes persones ocupen un lloc per sota de la seva capacitat", lamenta Guinjoan.
Lluny d'Europa
Si es comparen aquestes dades amb països europeus d'unes dimensions similars a Catalunya (Àustria, Bèlgica, Dinamarca o Holanda), les diferències salten a la vista especialment en el rang mitjà. "Tenim excés de llocs de treball de baixa qualificació", diu Guinjoan. Tot i tenir uns nivells similars en formació universitària, els desajustos vénen en formació mitjana i baixa. "Tenim un dèficit del 23% en formació mitjana, i un excés del 24% en formació baixa", afegeix.
Per Guinjoan és especialment rellevant la manca de població amb capacitats tècniques associades a la formació professional. "Hi ha una relació notable entre la formació mitjana i el PIB per càpita", assegura.
Si la comparació es fa amb Alemanya, país que assenyalen des de Pimec com a referència en el camp de la formació professional, s'observa com al país germànic es creen molts menys llocs de treball de baixa qualificació. A més, només un 13% de la població activa alemanya té qualificació baixa. Pel que fa a població activa amb qualificació mitjana, a Alemanya és gairebé del 60% i a Catalunya només del 20%. "Alemanya probablement és un cas extrem d'excel·lència en formació professional, però també de reciclatge de treballadors i de cultivar les competències professionals per ser una economia competitiva", ressalta Guinjoan.
 |
| Font: Pimec amb dades d'Eurostat i INE |
FP, una inversió
Antoni Cañete, secretari general de Pimec, ha posat sobre la taula que "per una vegada es posi la demanda per davant de l'oferta". És a dir, ha reclamat tenir en compte les necessitats de les empreses a l'hora de formar els futurs treballadors. Cañete ha ressaltat "la importància dels recursos que dediquem com a societat a la formació"; constatant, al seu entendre, que "ho estem fent al revés amb un cost molt elevat per a les persones, la sobrequalificació; i per a les empreses, que tenen menys competitivitat".
El dirigent de Pimec insisteix en la demanda insatisfeta de professionals en àmbits tècnics que pateixen les empreses. "Tenim universitaris ocupant llocs de tècnic, però perquè no hi ha tècnics". Tot plegat pel que considera "una cultura de voler tenir la màxima titulació".
Amb aquest panorama, des de la patronal de les pimes catalanes reclamen desplegar amb criteri la Llei 10/2015, que per primer cop fa esment de la importància de la formació professional. Cañete ha animat a replantejar enunciats tan de moda com el de la formació dual. "És fàcil fer-la a la Nissan o a la Seat, però no en un país on quasi totes les empreses tenen menys de cinc treballadors", ha assegurat oferint espais com els gremis per dur-la a terme.
L'orientació, clau
La clau de volta, indica el dirigent de Pimec, es troba en l'orientació professional. "Ha de ser aquí l'encaix. Aquest és un dels grans errors que venim arrossegant des de la LOGSE. Tenim itineraris de formació molt complexos amb una orientació del tot insuficient, sense recursos ni professionalització". Una manca d'orientació que s'acaba traduint sovint en abandonament dels estudis, índex on Espanya és líder a escala europea.
Per Pimec "cal garantir més coordinació entre polítiques d'ocupació i formació", ha dit Cañete; que ha convidat a considerar el cost de la formació professional "com una inversió i no una despesa". Per això la patronal proposa facilitats fiscals que reconeguin el paper formatiu de l'empresa.
Finalment, la patronal insta a crear l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals, tal com marca la Llei 10/2015, i adscriure-la al Departament de Presidència o al més proper al món de l'empresa.