El Ministeri d'Hisenda i Funció Pública ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya en 9.892 milions d'euros el 2014, l'equivalent al 5,02% del producte interior brut, segons els càlculs del Sistema de Comptes Públics Territorialitzats. Segons les xifres d'Hisenda, quatre autonomies sostenen fiscalment la resta: Catalunya (amb un saldo de -9.892 milions d'euros), la Comunitat de Madrid (-19.205 milions), el País Valencià (-1.735 milions) i les Illes Balears (-1.516 milions).
Entre les beneficiades, destaca especialment Andalusia, amb un superàvit fiscal de 7.689 milions d'euros, el 5,54%. Hisenda calcula les balances fiscals territorials a partir del mètode de càrrega-benefici, però no amb el mètode de flux benefici. Amb aquest darrer mètode, el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat va assolir els 14.623 milions d'euros l'any 2012, l'equivalent al 7,5% del PIB, segons un estudi que va publicar la Generalitat el 2016.
Pel que fa als saldos per càpita de la redistribució territorial dels ingressos i despeses públiques, els catalans pateixen un dèficit de 1.317 euros. També són contribuents nets a les balances territorials els ciutadans de Madrid (amb un dèficit per càpita de 2.979 euros), els de València (-374 euros) i els de Balears (-1.373 euros). Els ciutadans de la resta de comunitats són receptors nets per càpita en el sistema de balances fiscals territorials, especialment els de Ceuta i Melilla (+4.850 euros), Extremadura (+2.578 euros), Canàries (+2.042 euros) i Astúries (+1.986 euros).
El dèficit fiscal català es dispara un 38% de 2013 a 2014
El Ministeri d'Hisenda va publicar l'any passat les balances territorials corresponents al 2013, que xifraven el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat en 8.800 milions d'euros, l'equivalent al 4,53% del PIB. Igualment, Hisenda va xifrar el dèficit fiscal català de 2012 en 7.666 milions d'euros, el que representava el 3,87% del PIB. Tenint en compte que el dèficit fiscal de Catalunya de 2014 ha estat estimat enguany en 9.892 milions d'euros, l'equivalent al 5,02% del PIB, les dades del Govern espanyol mostren un creixement del 38% del saldo negatiu de l'economia catalana amb l'Estat en els darrers dos anys.
El mètode de càrrega benefici computa els ingressos al territori on resideixen les persones que finalment suporten la càrrega fiscal i les despeses al territori on resideixen els beneficiaris, independentment d’on es produeix el servei públic concret resultat de la inversió. El mètode de flux monetari imputa els ingressos al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen i les despeses al territori on es materialitzen, amb independència del lloc geogràfic on s’ubiquin els teòrics beneficiaris.