07
d'Abril
de
2016
Act.
07
d'Abril
de
2016
El Departament d'Economia i Hisenda ha rebut una carta del Ministeri d'Hisenda demanant a la Generalitat que efectuï una retenció de disponibilitat de crèdit per complir amb el dèficit del 2015. La carta dóna a l'executiu 15 dies per proposar com pensa fer aquesta retenció de crèdit, una proposta que posteriorment haurà de validar el Ministeri.
Hisenda apel·la a les "mesures coercitives" de la llei d'estabilitat pressupostària en cas d'incompliment de dèficit, tenint en compte que, segons les seves dades, Catalunya va tancar l'any passat amb un dèficit del 2,7%, superant el sostre del 0,7% fixat per l'Estat. El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha considerat que es tracta d'una nova mesura "arbitrària" i ha avisat que els interessos dels catalans es veurien "greument perjudicats". Així mateix, ha fet una crida a la consciència de tots els grups parlamentaris.
La carta que aquesta tarda ha rebut el Departament d'Economia constata que el dèficit de Catalunya del 2015 supera l'objectiu fixat i assegura que "aquest incompliment suposa el també incompliment del pla d'ajust en vigor, ja que està adequat al sistema de finançament de les comunitats autònomes".
Per aquest motiu, el Ministeri considera que l'incompliment dóna lloc a "les mesures coercitives" de la llei d'estabilitat pressupostaria i cita l'apartat 5 de la disposició addicional primera i els articles 25 i 26 de la llei.
Concretament, la carta estableix que degut a l'incompliment de la llei orgànica d'estabilitat pressupostària, Catalunya ha d'aprovar en el termini de 15 dies "la no disponibilitat de crèdit i efectuar la retenció de crèdits que garanteixi el compliment d'estabilitat pressupostària".
Finalment, el Ministeri diu que s'ha de tenir en compte que Catalunya disposa d'un import de 17.349 milions d'euros en concepte de recursos del sistema de finançament subjectes a liquidació i, a més, estima que Catalunya podria obtenir uns 1.019 milions d'euros en estalvi d'interessos.
Junqueras ha denunciat que aquesta carta és una "nova arbitrarietat" del govern espanyol i una nova prova que el conjunt del sistema no funciona. El conseller d'Economia ha avisat que els interessos dels catalans es veurien "greument perjudicats" si el Ministeri "acaba forçant aquestes retencions de disponibilitat de crèdit". I en aquest context, ha fet una crida a tots els grups parlamentaris perquè siguin conscients de la situació. "És evident que això tindria conseqüències molt importants per a la societat catalana", ha alertat.
El vicepresident no ha concretat quina xifra podria quedar afectada per aquesta retenció de crèdits tenint en compte que ara el Govern té 15 dies per fer una proposta. Però s'ha de tenir en compte que el major percentatge dels pressupostos, més del 70%, es destina a polítiques socials com educació i sanitat.
El Departament d'Economia s'ha posat en contacte aquest dimecres a la tarda amb el Ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro, però no ha obtingut resposta.
1000 milions d'euros
La Generalitat estima que les mesures per reduir el dèficit que li reclama el Govern central suposarien un ajust per a Catalunya de com a mínim 1.000 milions d'euros.
El secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès, ha dit en una entrevista en Catalunya Ràdio que aquesta retallada equivaldria, per exemple, a tancar durant un any les presons i l'administració de justícia, a més dels tres principals hospitals catalans.
En l'entrevista, Aragonès ha acusat al Govern espanyol de voler recentralizar l'Estat per la via econòmica i ha recordat que això ho intenta fer a través d'un Ministeri d'Hisenda que "està en funcions".
"Hi ha una clara intencionalitat política d'aprofitar el procés de consolidació fiscal per recentralizar competències", ha declarat Aragonès, que ha subratllat que la majoria de comunitats han incomplit l'objectiu de dèficit i, per tant, també han d'haver rebut la carta de Montoro.
Per això, a l'espera de conèixer més detalls dels ajustos que li reclama Hisenda, la Generalitat confia a articular juntament amb altres autonomies una resposta conjunta al Govern.
Per la seva banda, aquest dimecres, el Tribunal Suprem ha anul·lat el repartiment del dèficit del 2013 per a les autonomies i ha avalat el del 2014, 2015 i 2016. Mentre que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha retret a Montoro que "demonitzi" les autonomies que no compleixen i ha demanat que es fixin objectius asimètrics.
Hisenda apel·la a les "mesures coercitives" de la llei d'estabilitat pressupostària en cas d'incompliment de dèficit, tenint en compte que, segons les seves dades, Catalunya va tancar l'any passat amb un dèficit del 2,7%, superant el sostre del 0,7% fixat per l'Estat. El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha considerat que es tracta d'una nova mesura "arbitrària" i ha avisat que els interessos dels catalans es veurien "greument perjudicats". Així mateix, ha fet una crida a la consciència de tots els grups parlamentaris.
La carta que aquesta tarda ha rebut el Departament d'Economia constata que el dèficit de Catalunya del 2015 supera l'objectiu fixat i assegura que "aquest incompliment suposa el també incompliment del pla d'ajust en vigor, ja que està adequat al sistema de finançament de les comunitats autònomes".
Per aquest motiu, el Ministeri considera que l'incompliment dóna lloc a "les mesures coercitives" de la llei d'estabilitat pressupostaria i cita l'apartat 5 de la disposició addicional primera i els articles 25 i 26 de la llei.
Concretament, la carta estableix que degut a l'incompliment de la llei orgànica d'estabilitat pressupostària, Catalunya ha d'aprovar en el termini de 15 dies "la no disponibilitat de crèdit i efectuar la retenció de crèdits que garanteixi el compliment d'estabilitat pressupostària".
Finalment, el Ministeri diu que s'ha de tenir en compte que Catalunya disposa d'un import de 17.349 milions d'euros en concepte de recursos del sistema de finançament subjectes a liquidació i, a més, estima que Catalunya podria obtenir uns 1.019 milions d'euros en estalvi d'interessos.
Junqueras ha denunciat que aquesta carta és una "nova arbitrarietat" del govern espanyol i una nova prova que el conjunt del sistema no funciona. El conseller d'Economia ha avisat que els interessos dels catalans es veurien "greument perjudicats" si el Ministeri "acaba forçant aquestes retencions de disponibilitat de crèdit". I en aquest context, ha fet una crida a tots els grups parlamentaris perquè siguin conscients de la situació. "És evident que això tindria conseqüències molt importants per a la societat catalana", ha alertat.
El vicepresident no ha concretat quina xifra podria quedar afectada per aquesta retenció de crèdits tenint en compte que ara el Govern té 15 dies per fer una proposta. Però s'ha de tenir en compte que el major percentatge dels pressupostos, més del 70%, es destina a polítiques socials com educació i sanitat.
El Departament d'Economia s'ha posat en contacte aquest dimecres a la tarda amb el Ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro, però no ha obtingut resposta.
1000 milions d'euros
La Generalitat estima que les mesures per reduir el dèficit que li reclama el Govern central suposarien un ajust per a Catalunya de com a mínim 1.000 milions d'euros.
El secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès, ha dit en una entrevista en Catalunya Ràdio que aquesta retallada equivaldria, per exemple, a tancar durant un any les presons i l'administració de justícia, a més dels tres principals hospitals catalans.
En l'entrevista, Aragonès ha acusat al Govern espanyol de voler recentralizar l'Estat per la via econòmica i ha recordat que això ho intenta fer a través d'un Ministeri d'Hisenda que "està en funcions".
"Hi ha una clara intencionalitat política d'aprofitar el procés de consolidació fiscal per recentralizar competències", ha declarat Aragonès, que ha subratllat que la majoria de comunitats han incomplit l'objectiu de dèficit i, per tant, també han d'haver rebut la carta de Montoro.
Per això, a l'espera de conèixer més detalls dels ajustos que li reclama Hisenda, la Generalitat confia a articular juntament amb altres autonomies una resposta conjunta al Govern.
Per la seva banda, aquest dimecres, el Tribunal Suprem ha anul·lat el repartiment del dèficit del 2013 per a les autonomies i ha avalat el del 2014, 2015 i 2016. Mentre que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha retret a Montoro que "demonitzi" les autonomies que no compleixen i ha demanat que es fixin objectius asimètrics.