27
de Febrer
de
2014
"A la pràctica només hi ha dos tipus d'inversors: els que han estat emprenedors i els que no. A Catalunya la majoria són del segon grup". Així començava Pol Gerbeau (@PolGerbeau), fundador de dondeEsta, el relat de la seva experiència de recerca d'inversors al darrer Esmorzar de Finançament organitzat per ACCIÓ.
Perfils diferents
Gerbeau, que ha impulsat una aplicació perquè els pares puguin saber en tot moment on són els seus fills sense haver-los de trucar constantment, explica que "en tres anys i tot i tenir un milió de descàrregues, a Catalunya només vaig aconseguir 200.000 euros d'inversió. Als Estats Units, en pocs dies, vaig aconseguir 200.000 dòlars tot i tenir només 100.000 descàrregues".
L'emprenedor adverteix que aconseguir inversió als Estats Units tampoc és senzill, però que hi ha diferències importants a tenir en compte entre els inversors que s'hi poden trobar i la majoria dels que hi ha a Catalunya. "Als Estats Units he conegut 15 inversors i tots eren emprenedors. Això és important perquè canvia la forma de relacionar-nos, compartim uns valors", destaca.
Jordi Argente, president de la Cambra de Comerç Califòrnia-Espanya, hi coincideix quan explica a VIAempresa que "als Estats Units la majoria d'inversors són emprenedors o gent amb coneixements en enginyeria. A Espanya la majoria són MBA o banquers, gent que no ha fet mai una empresa". Al seu parer, el diàleg d'emprenedor a emprenedor facilita les coses.
El mètode d'anàlisi
Amb una experiència centrada a Boston, la de Pol Gerbeau; i a Silicon Valley, la de Jordi Argente; també coincideixen en el fet que l'anàlisi que es fa del projecte és diferent a Espanya que als Estats Units. Mentre a Espanya és molt financera, als Estats Units s'encamina a la validació de l'estratègia de mercat.
"Qualsevol cosa en Word de més de 10 pàgines no se la llegiran. És clau l'elevator pitch o l'investor deck amb quatre o cinc slides de Power Point. Volen conèixer punts bàsics com la necessitat que volem cobrir, el model de negoci i l'equip. No volen prediccions arbitràries a tres o quatre anys vista", relata Gerbeau.
Argente, amb més de 15 anys d'experiència als Estats Units com a emprenedor i consultor, assegura en aquest sentit que "mentre que a Espanya es mira molt el cash flow (que no té gaire sentit perquè si no has començat tot són estimacions), aquí la valoració es fa en base a la tecnologia que tens i els mercats que atacaràs".
Afegeix que els inversors busquen una bona metodologia i una capacitat de "creixement ràpid i escalable. Si no s'orienta a mercats molt grans, no els interessa".
El valor de no intervenir en excés
De fet, segons Argente, l'obsessió dels inversors és "aportar valor al projecte amb els seus coneixements i experiència; però sense intervenir ni controlar-lo en excés mentre vagi per bon camí".
Per Gerbeau aquest és un punt clau, "a Espanya massa inversors pequen d'intervencionisme. Als Estats Units tenen un gran respecte per l'emprenedor. Consideren que la start-up és una pel·lícula, i l'emprenedor n'és l'estrella".
La seu del negoci
Ara bé, per aconseguir que un inversor nord-americà s'impliqui en el projecte, cal que aquest tingui lloc en aquell país. "Els inversors americans no inverteixen si estàs a una distància on no poden arribar amb bicicleta. Són nuclis molt petits: Palo Alto, Boston o Nova York. Volen poder venir a l'oficina a preguntar-te com va tot".
Argente recomana instal·lar-se als Estats Units. "Aquí no només vénen els catalans, ve gent de tot arreu. Per què se n'han d'anar a l'altra punta del món si ja ho tenen aquí? Els emprenedors i els que prenen les decisions han de ser als Estats Units, perquè els inversors volen tenir-los a prop", destaca.
Perfils diferents
Gerbeau, que ha impulsat una aplicació perquè els pares puguin saber en tot moment on són els seus fills sense haver-los de trucar constantment, explica que "en tres anys i tot i tenir un milió de descàrregues, a Catalunya només vaig aconseguir 200.000 euros d'inversió. Als Estats Units, en pocs dies, vaig aconseguir 200.000 dòlars tot i tenir només 100.000 descàrregues".
L'emprenedor adverteix que aconseguir inversió als Estats Units tampoc és senzill, però que hi ha diferències importants a tenir en compte entre els inversors que s'hi poden trobar i la majoria dels que hi ha a Catalunya. "Als Estats Units he conegut 15 inversors i tots eren emprenedors. Això és important perquè canvia la forma de relacionar-nos, compartim uns valors", destaca.
Jordi Argente, president de la Cambra de Comerç Califòrnia-Espanya, hi coincideix quan explica a VIAempresa que "als Estats Units la majoria d'inversors són emprenedors o gent amb coneixements en enginyeria. A Espanya la majoria són MBA o banquers, gent que no ha fet mai una empresa". Al seu parer, el diàleg d'emprenedor a emprenedor facilita les coses.
El mètode d'anàlisi
Amb una experiència centrada a Boston, la de Pol Gerbeau; i a Silicon Valley, la de Jordi Argente; també coincideixen en el fet que l'anàlisi que es fa del projecte és diferent a Espanya que als Estats Units. Mentre a Espanya és molt financera, als Estats Units s'encamina a la validació de l'estratègia de mercat.
"Qualsevol cosa en Word de més de 10 pàgines no se la llegiran. És clau l'elevator pitch o l'investor deck amb quatre o cinc slides de Power Point. Volen conèixer punts bàsics com la necessitat que volem cobrir, el model de negoci i l'equip. No volen prediccions arbitràries a tres o quatre anys vista", relata Gerbeau.
Argente, amb més de 15 anys d'experiència als Estats Units com a emprenedor i consultor, assegura en aquest sentit que "mentre que a Espanya es mira molt el cash flow (que no té gaire sentit perquè si no has començat tot són estimacions), aquí la valoració es fa en base a la tecnologia que tens i els mercats que atacaràs".
Afegeix que els inversors busquen una bona metodologia i una capacitat de "creixement ràpid i escalable. Si no s'orienta a mercats molt grans, no els interessa".
El valor de no intervenir en excés
De fet, segons Argente, l'obsessió dels inversors és "aportar valor al projecte amb els seus coneixements i experiència; però sense intervenir ni controlar-lo en excés mentre vagi per bon camí".
Per Gerbeau aquest és un punt clau, "a Espanya massa inversors pequen d'intervencionisme. Als Estats Units tenen un gran respecte per l'emprenedor. Consideren que la start-up és una pel·lícula, i l'emprenedor n'és l'estrella".
La seu del negoci
Ara bé, per aconseguir que un inversor nord-americà s'impliqui en el projecte, cal que aquest tingui lloc en aquell país. "Els inversors americans no inverteixen si estàs a una distància on no poden arribar amb bicicleta. Són nuclis molt petits: Palo Alto, Boston o Nova York. Volen poder venir a l'oficina a preguntar-te com va tot".
Argente recomana instal·lar-se als Estats Units. "Aquí no només vénen els catalans, ve gent de tot arreu. Per què se n'han d'anar a l'altra punta del món si ja ho tenen aquí? Els emprenedors i els que prenen les decisions han de ser als Estats Units, perquè els inversors volen tenir-los a prop", destaca.