30
de Setembre
de
2014
Act.
02
d'Octubre
de
2014
"Catalunya té un problema gravíssim, que no és jurídic ni polític, sinó econòmic", ha assegurat aquest matí Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica IQS de la Universitat Ramon Llull. Ho ha fet en la ponència inaugural de la 13a Diada de les Telecomunicacions que se celebra durant el dia d'avui a Barcelona. A parer de l'economista, "la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) es va definir el 1980 perquè unes comunitats autònomes donessin a unes altres. Des d'aleshores, Catalunya ha donat a Espanya 220.000 milions d'euros més dels que ha rebut".
Niño Becerra ha volgut posar èmfasi en el fet que "això no és política, és economia pura i dura". I ha assegurat que es tracta d'un "problema que cal resoldre". Ara bé, ha advertit que "per resoldre'l no cal la independència, es pot fer en una tarda canviant la llei". Tot i així, reconeix no saber per què "els governs catalans no han tractat fins ara aquest problema, però és possible que ara sí que l'única via actual per resoldre'l sigui la independència".
En aquest sentit, Niño Becerra alerta que "ser independents és complicadíssim. És un procés dur i força llarg, i d'entrada Catalunya seguiria tenint dèficit fiscal". A la pregunta de si a la llarga podria revertir el dèficit, però, ho té clar: "sí, clarament sí".
El catedràtic de l'IQS ha ressaltat que "Catalunya ha de resoldre el problema econòmic per fer coses que ara ningú fa". Per exemple, per potenciar el territori més enllà d'un radi de 50 kilòmetres des de Barcelona, que és on es genera més del 50% del PIB català.
"Lligar benestar i lloc de treball ja ha desaparegut"
En la seva anàlisi econòmica de la societat actual, Niño Becerra dóna per fet que es generaran llocs de treball, però que la pregunta és "saber quines condicions tindran". En un moment on les 400 fortunes més grans del món equivalen a tot el PIB del Brasil, la desigualtat ja és un tema de conversa habitual. "El problema no són els guanys dels rics, el problema és la renda de les capes més baixes de la societat", ha remarcat.
D'aquesta manera, creu que "es crearan llocs de treball, però el concepte de benestar que anava afegit a una feina ha desaparegut". Al seu entendre, aquesta és una de les conseqüències "de la transició d'un model esgotat a un de nou, on passem d'un concepte fix a un de temporal i elàstic".
"Brasil és Espanya 2.0"
Sobre els mercats emergents, coneguts amb l'acrònim de BRIC (la S final equivalent a Sud-àfrica és posterior), assegura que "s'ho va inventar un senyor del Goldman Sachs el 2001, era un invent per fer negoci". Segons Niño Becerra "calia trobar llocs on donar sortida a l'excedent de liquiditat, i es van inventar els BRIC per començar a invertir en aquests països". Ara bé, adverteix que "tots els invents per fer negoci s'esgoten, i el negoci principal que es podia fer al Brasil ja s'ha fet. Brasil és l'Espanya 2.0".
"La guerra de divises és el pitjor que li pot passar al món"
Un altre dels temes tractats per Santiago Niño Becerra ha estat el de les paritats monetàries i l'intent de buscar la competitivitat a través dels tipus de canvi. "La competitivitat basada en això és un altre invent que no té un recorregut important. Una empresa, un producte o un país és competitiu si la seva productivitat és elevada", ha sentenciat.
Niño Becerra té clar que "l'enyorança que Espanya amb la pesseta podia devaluar la moneda i ser més competitiva ja no té sentit, també s'esgota". I ha alertat que "entrar en això és molt perillós perquè la guerra de divises és el pitjor que li pot passar al món". El seu vaticini és que, a llarg termini, "acabarem anant a una unitat de compte mundial, basada en una cistella de les grans monedes que servirà per valorar els intercanvis econòmics".
Aquí és on entra en joc el bitcoin. "Té un valor molt important, perquè és un experiment d'unitat monetària global (s'accepta a tots els països menys a Rússia)". Que per primer cop s'hagi aconseguit aquesta unitat monetària "potencia la productivitat com a eina per aconseguir la competitivitat".
"Per parlar de productivitat no hem de mirar països, sinó clústers"
"Espanya té una economia amb un model basat en la producció de béns i serveis de baix valor afegit, molt intensiva en factor treball i poc en factor capital", ha lamentat Niño Becerra. Tenir una economia d'aquest tipus té, al seu parer, el problema que "sempre tindràs un desavantatge a nivell competitiu".
"Quan Espanya anava millor era quan feia 750.000 habitatges a l'any, i la seva productivitat era equivalent a la de Suècia el 1973", ha destacat. I encara més, amb aquest model econòmic assegura que si s'augmentés la productivitat "l'atur arribaria al 35%".
Per tot plegat, Niño Becerra creu que "per parlar de productivitat hem de parlar de zones determinades, potenciar-les i tractar-les de manera concreta". De fet, ha assegurat que "a Alemanya el país el sustenten quatre estats. Perd importància el concepte país i el guanya el concepte de clúster".
"En quatre anys s'acabaran les reserves i començaran les retallades de pensions"
Niño Becerra preveu que tindrem una "tardor calenta". A finals d'octubre el Banc Central Europeu (BCE) ha de publicar les auditories de la banca europea, on s'analitzen els seus 128 principals bancs, entre ells 11 d'espanyols.
"Això marcarà un abans i un després. Des del 2010 hem estat assajant coses, i ara ja tenim una idea de com està la situació", ha indicat. Pel catedràtic, "en el nostre sistema la banca és fonamental, però ara no està bé". Creu que amb les auditories la seva situació es revertirà, comptant amb més ajudes públiques.
"És un procés que durarà fins el 2020-23 i afectarà la qualitat de vida de la gent". Un exemple en són les pensions, que ja s'estan pagant amb el fons de reserva. Una reserva que, segons els seus càlculs, té líquid per tres o quatre anys si se segueix el ritme actual. "Quan s'acabin les reserves començaran les retallades de pensions", ha advertit.
Niño Becerra ha volgut posar èmfasi en el fet que "això no és política, és economia pura i dura". I ha assegurat que es tracta d'un "problema que cal resoldre". Ara bé, ha advertit que "per resoldre'l no cal la independència, es pot fer en una tarda canviant la llei". Tot i així, reconeix no saber per què "els governs catalans no han tractat fins ara aquest problema, però és possible que ara sí que l'única via actual per resoldre'l sigui la independència".
En aquest sentit, Niño Becerra alerta que "ser independents és complicadíssim. És un procés dur i força llarg, i d'entrada Catalunya seguiria tenint dèficit fiscal". A la pregunta de si a la llarga podria revertir el dèficit, però, ho té clar: "sí, clarament sí".
El catedràtic de l'IQS ha ressaltat que "Catalunya ha de resoldre el problema econòmic per fer coses que ara ningú fa". Per exemple, per potenciar el territori més enllà d'un radi de 50 kilòmetres des de Barcelona, que és on es genera més del 50% del PIB català.
"Lligar benestar i lloc de treball ja ha desaparegut"
En la seva anàlisi econòmica de la societat actual, Niño Becerra dóna per fet que es generaran llocs de treball, però que la pregunta és "saber quines condicions tindran". En un moment on les 400 fortunes més grans del món equivalen a tot el PIB del Brasil, la desigualtat ja és un tema de conversa habitual. "El problema no són els guanys dels rics, el problema és la renda de les capes més baixes de la societat", ha remarcat.
D'aquesta manera, creu que "es crearan llocs de treball, però el concepte de benestar que anava afegit a una feina ha desaparegut". Al seu entendre, aquesta és una de les conseqüències "de la transició d'un model esgotat a un de nou, on passem d'un concepte fix a un de temporal i elàstic".
"Brasil és Espanya 2.0"
Sobre els mercats emergents, coneguts amb l'acrònim de BRIC (la S final equivalent a Sud-àfrica és posterior), assegura que "s'ho va inventar un senyor del Goldman Sachs el 2001, era un invent per fer negoci". Segons Niño Becerra "calia trobar llocs on donar sortida a l'excedent de liquiditat, i es van inventar els BRIC per començar a invertir en aquests països". Ara bé, adverteix que "tots els invents per fer negoci s'esgoten, i el negoci principal que es podia fer al Brasil ja s'ha fet. Brasil és l'Espanya 2.0".
"La guerra de divises és el pitjor que li pot passar al món"
Un altre dels temes tractats per Santiago Niño Becerra ha estat el de les paritats monetàries i l'intent de buscar la competitivitat a través dels tipus de canvi. "La competitivitat basada en això és un altre invent que no té un recorregut important. Una empresa, un producte o un país és competitiu si la seva productivitat és elevada", ha sentenciat.
Niño Becerra té clar que "l'enyorança que Espanya amb la pesseta podia devaluar la moneda i ser més competitiva ja no té sentit, també s'esgota". I ha alertat que "entrar en això és molt perillós perquè la guerra de divises és el pitjor que li pot passar al món". El seu vaticini és que, a llarg termini, "acabarem anant a una unitat de compte mundial, basada en una cistella de les grans monedes que servirà per valorar els intercanvis econòmics".
Aquí és on entra en joc el bitcoin. "Té un valor molt important, perquè és un experiment d'unitat monetària global (s'accepta a tots els països menys a Rússia)". Que per primer cop s'hagi aconseguit aquesta unitat monetària "potencia la productivitat com a eina per aconseguir la competitivitat".
"Per parlar de productivitat no hem de mirar països, sinó clústers"
"Espanya té una economia amb un model basat en la producció de béns i serveis de baix valor afegit, molt intensiva en factor treball i poc en factor capital", ha lamentat Niño Becerra. Tenir una economia d'aquest tipus té, al seu parer, el problema que "sempre tindràs un desavantatge a nivell competitiu".
"Quan Espanya anava millor era quan feia 750.000 habitatges a l'any, i la seva productivitat era equivalent a la de Suècia el 1973", ha destacat. I encara més, amb aquest model econòmic assegura que si s'augmentés la productivitat "l'atur arribaria al 35%".
Per tot plegat, Niño Becerra creu que "per parlar de productivitat hem de parlar de zones determinades, potenciar-les i tractar-les de manera concreta". De fet, ha assegurat que "a Alemanya el país el sustenten quatre estats. Perd importància el concepte país i el guanya el concepte de clúster".
"En quatre anys s'acabaran les reserves i començaran les retallades de pensions"
Niño Becerra preveu que tindrem una "tardor calenta". A finals d'octubre el Banc Central Europeu (BCE) ha de publicar les auditories de la banca europea, on s'analitzen els seus 128 principals bancs, entre ells 11 d'espanyols.
"Això marcarà un abans i un després. Des del 2010 hem estat assajant coses, i ara ja tenim una idea de com està la situació", ha indicat. Pel catedràtic, "en el nostre sistema la banca és fonamental, però ara no està bé". Creu que amb les auditories la seva situació es revertirà, comptant amb més ajudes públiques.
"És un procés que durarà fins el 2020-23 i afectarà la qualitat de vida de la gent". Un exemple en són les pensions, que ja s'estan pagant amb el fons de reserva. Una reserva que, segons els seus càlculs, té líquid per tres o quatre anys si se segueix el ritme actual. "Quan s'acabin les reserves començaran les retallades de pensions", ha advertit.