12
de Maig
de
2015
Act.
12
de Maig
de
2015
Els mitjans de comunicació solen presentar Santiago Niño-Becerra (Barcelona, 1951) com l'economista que va avisar de l'allau que suposaria la crisi econòmica. Catedràtic d'Estructura Econòmica de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) - Universitat Ramon Llull, qui també és col·laborador de VIAempresa, sembla que continua desitjant despertar consciències, en aquest cas a través d'un nou llibre recentment publicat.
Per aquest motiu, en L'Economia. Una Història molt personal (Los libros del lince, 2015) repassa la Història econòmica recent i passada, on cita des d'Adam Smith passant per Keynes i fins a Lehman Brothers, amb dos objectius: ajudar a entendre com funciona l'economia i convidar a la reflexió.
-Estructura el llibre com una revisió molt personal de la Història econòmica. Quin és el missatge que volia donar?
Des de feia bastants anys estava recol·lectant frases, textos, fragments de 'hacedores de la Història'… Vaig percebre que formaven un conjunt que donava motiu a una anàlisi evolutiva de la dinàmica històrica que podia ser base de reflexió. I aquí vaig anar.
-Avui dia que l'economia ho impregna tot, considera que la societat està suficientment informada? Fan falta més llibres com el seu, especialment divulgatiu?
Bé, penso que l'economia sempre ho ha conformat tot, i no, la societat no està informada, en part perquè parteix de la societat no pot arribar al fons de les coses perquè no sap com fer-ho. Un llibre com el meu penso que ajuda a això.
-En el primer capítol parla de la reflexió de John Adams sobre "la dependència que genera el deute exterior". A quina dependència està sotmesa Europa?
No només Europa, també el planeta: el deute del món ascendeix a 200 bilions de dòlars, una quantitat inassolible i impagable. Ningú pot pagar tot el que deu. La dependència és total, de tots amb tots, només que uns més que uns altres.
-Cita a nombrosos autors. Confia en la teoria per entendre l'economia o la pràctica és millor mestra?
Depèn de per a què. Els textos i frases que he seleccionat aborden fonamentalment aspectes pràctics de l'evolució de la Història a través d'una interpretació econòmica. Els aspectes teòrics es deriven d'aquí.
-També afirma que en aquesta crisi, el final de model "fot especialment perquè una gran part de la humanitat ha prosperat i ha viscut especialment bé". Per què aquesta crisi 'fastigueja' més?
Perquè mai de la vida en tota la Història 'el poble' havia tingut un estàndard de vida ni remotament semblant al que ha tingut en aquests últims 60 anys. El problema és que, quan a partir de mitjans dels anys 70 ja no va ser possible mantenir-ho, es va entrar en una dinàmica explosiva de deute privat per finançar-ho… Fins que es va esgotar la capacitat d'endeutament. Fastigueja més, sí.
-Descriu que, abans de la crisi, va haver-hi uns anys "meravellosos de somnis i benestar però finançats amb crèdit que en algun moment caldria pagar". És la síntesi del recent crash?
És la conseqüència visible del crash i de la subsegüent crisi.
-Per a vostè el mercat de treball espanyol és un dels quals han experimentat majors canvis.
Sí, perquè fins fa quatre dies la majoria de la població ocupada ni es plantejava que l'endemà pogués deixar d'estar-ho, és a dir, la població ha passat a percebre, a sentir, a interioritzar la inseguretat i la incertesa.
-També parla de "divorci social". A què es refereix i, sobretot, persisteix avui dia?
No només persisteix, està començant. És la Societat 1/3: una part va pel camí de l'exclusió o ja està exclosa; una altra part creu que sí i de moment així és; i una altra part avui dia sí que ho està. Ah, i un 0,01% es troba en una altra galàxia.
-Afirma que la banca va pilotar el procés de creixement. Vist el cas Bankia i la recent detenció de l'ex ministre Rato, què pensa de l'actual banca espanyola?
Que va fer el que tocava fer perquè 'Espanya anés bé' i que va fer possible que 'l'economia espanyola jugués en la Champions League de l'economia mundial'.
-Un dubte. Conclou afirmant que estem al món de Flaix Gordon. Quin món és aquest?
Un món en el qual si tens un mal rotllo, un estimulant específic t'ho lleva, en el qual es pot viure una altra vida en un metauniverso, i en el qual els droneships portaran el que es necessiti allèn els mars amb una tripulació de zero persones.
Per aquest motiu, en L'Economia. Una Història molt personal (Los libros del lince, 2015) repassa la Història econòmica recent i passada, on cita des d'Adam Smith passant per Keynes i fins a Lehman Brothers, amb dos objectius: ajudar a entendre com funciona l'economia i convidar a la reflexió.
-Estructura el llibre com una revisió molt personal de la Història econòmica. Quin és el missatge que volia donar?
Des de feia bastants anys estava recol·lectant frases, textos, fragments de 'hacedores de la Història'… Vaig percebre que formaven un conjunt que donava motiu a una anàlisi evolutiva de la dinàmica històrica que podia ser base de reflexió. I aquí vaig anar.
-Avui dia que l'economia ho impregna tot, considera que la societat està suficientment informada? Fan falta més llibres com el seu, especialment divulgatiu?
Bé, penso que l'economia sempre ho ha conformat tot, i no, la societat no està informada, en part perquè parteix de la societat no pot arribar al fons de les coses perquè no sap com fer-ho. Un llibre com el meu penso que ajuda a això.
-En el primer capítol parla de la reflexió de John Adams sobre "la dependència que genera el deute exterior". A quina dependència està sotmesa Europa?
No només Europa, també el planeta: el deute del món ascendeix a 200 bilions de dòlars, una quantitat inassolible i impagable. Ningú pot pagar tot el que deu. La dependència és total, de tots amb tots, només que uns més que uns altres.
-Cita a nombrosos autors. Confia en la teoria per entendre l'economia o la pràctica és millor mestra?
Depèn de per a què. Els textos i frases que he seleccionat aborden fonamentalment aspectes pràctics de l'evolució de la Història a través d'una interpretació econòmica. Els aspectes teòrics es deriven d'aquí.
-També afirma que en aquesta crisi, el final de model "fot especialment perquè una gran part de la humanitat ha prosperat i ha viscut especialment bé". Per què aquesta crisi 'fastigueja' més?
Perquè mai de la vida en tota la Història 'el poble' havia tingut un estàndard de vida ni remotament semblant al que ha tingut en aquests últims 60 anys. El problema és que, quan a partir de mitjans dels anys 70 ja no va ser possible mantenir-ho, es va entrar en una dinàmica explosiva de deute privat per finançar-ho… Fins que es va esgotar la capacitat d'endeutament. Fastigueja més, sí.
-Descriu que, abans de la crisi, va haver-hi uns anys "meravellosos de somnis i benestar però finançats amb crèdit que en algun moment caldria pagar". És la síntesi del recent crash?
És la conseqüència visible del crash i de la subsegüent crisi.
-Per a vostè el mercat de treball espanyol és un dels quals han experimentat majors canvis.
Sí, perquè fins fa quatre dies la majoria de la població ocupada ni es plantejava que l'endemà pogués deixar d'estar-ho, és a dir, la població ha passat a percebre, a sentir, a interioritzar la inseguretat i la incertesa.
-També parla de "divorci social". A què es refereix i, sobretot, persisteix avui dia?
No només persisteix, està començant. És la Societat 1/3: una part va pel camí de l'exclusió o ja està exclosa; una altra part creu que sí i de moment així és; i una altra part avui dia sí que ho està. Ah, i un 0,01% es troba en una altra galàxia.
-Afirma que la banca va pilotar el procés de creixement. Vist el cas Bankia i la recent detenció de l'ex ministre Rato, què pensa de l'actual banca espanyola?
Que va fer el que tocava fer perquè 'Espanya anés bé' i que va fer possible que 'l'economia espanyola jugués en la Champions League de l'economia mundial'.
-Un dubte. Conclou afirmant que estem al món de Flaix Gordon. Quin món és aquest?
Un món en el qual si tens un mal rotllo, un estimulant específic t'ho lleva, en el qual es pot viure una altra vida en un metauniverso, i en el qual els droneships portaran el que es necessiti allèn els mars amb una tripulació de zero persones.