"No hi haurà independència demanant a les empreses que paguin aquí els impostos"

"Pensava que això ja estava superat. La viabilitat d'una Catalunya independent és un tema que no hauria de suscitar el mínim debat". Així ha començat Miquel Puig la seva intervenció en el debat organitzat aquest dilluns al vespre al Col·legi d'Economistes de Catalunya que precisament portava en el seu títol aquesta qüestió, juntament amb els costos de la transició. En un intercanvi d'opinions amb l'exconseller d'Economia i Finances Antoni Castells, els dos experts han constatat que Catalunya té tots els elements per ser econòmicament viable; però alhora han advertit dels costos que pot comportar la gestió política del procés abans que aquest culmini.

Tot i tenir matisos discordants, tots dos economistes han coincidit a assenyalar també que la independència de Catalunya no es produirà de manera unilateral. "Catalunya no serà independent demanant a les empreses que paguin els impostos a l'Agència Tributària Catalana, perquè no ho faran", ha assegurat Miquel Puig. Al seu entendre, "només ho serà amb un referèndum".

Per Antoni Castells, "només pots tirar pel dret quan tens la garantia del seguiment per part de la gran majoria de la població i el reconeixement extern". Un context que, al seu parer, no és l'actual. Castells lamenta que "des del 2012 som en una via unilateral" que considera "dolenta". L'exconseller ha recordat que "els conflictes polítics sempre acaben passant factura en el terreny econòmic, i seria esperpèntic pagar els costos de la transició per quedar-nos com estem".

Cap dubte en la viabilitat
"Com no ha de ser viable Catalunya tenint set milions d'habitants, una economia tan oberta, aquest nivell d'exportacions o amb excel·lents centres de recerca?", s'ha preguntat retòricament Castells. "Per descomptat que ho seria, igual que ho són països amb característiques molt inferiors", ha afegit.

En aquest punt Miquel Puig ha repassat els tres elements que, assegura, garanteixen la viabilitat d'un estat. En primer terme, destaca el saldo positiu en la balança per compte corrent català. "Necessitem comprar a fora molt menys del que som capaços de vendre-hi", ha evidenciat. Puig ha recordat que aquesta balança era tradicionalment negativa amb la resta del món, però positiva amb Espanya. Des de fa uns anys, però, "totes dues són positives".

El segon aspecte Catalunya "el compleix de forma més justeta", ha indicat Puig. Es tracta de l'equilibri fiscal, és a dir, els impostos que es generen a Catalunya i que "són suficients per finançar les despeses que requeriria un estat independent". Finalment, Miquel Puig ha explicat que "el tercer requeriment no es compleix, però és que no el compleix ningú", en referència a les pensions. "No estan garantides perquè la demografia és devastadora", ha alertat Puig. Ara bé, indica que la menor taxa d'atur catalana garanteix que les perspectives en aquest camp "estarien una mica millor en una Catalunya independent".

Els costos són previs a la independència
Un cop aclarida la viabilitat econòmica de l'estat català, Castells ha fet èmfasi en què "el problema és la viabilitat política i les seves conseqüències econòmiques". En aquest sentit, ha insistit que "els costos són els que hi ha en el conflicte polític fins que el procés no es resolgui; i és un error minimitzar les conseqüències econòmiques del conflicte polític".

Un dels aspectes clau per Castells és garantir la permanència catalana a la Unió Europea i la zona euro, de les quals "no es pot permetre quedar-ne fora". Castells ha convidat els dirigents polítics a tenir molt en compte aquest punt a l'hora de fixar la seva estratègia.

Per tant, per Castells "el tema essencial és el com, la manera de fer les coses. Els costos dependran de com es dugui a terme el conflicte polític". L'exconseller ha reclamat insistir a dur a terme un procés "civilitzat", i no un "ple de turbulències on les parts ni es parlen". Segons ell, "guanyarà la batalla qui mostri més voluntat de diàleg".

En aquest aspecte, Miquel Puig coincideix que "hi ha una enorme dificultat per aconseguir la independència. El tema és com arribarem a la taula de negociació". Ara bé, discrepa en l'ús dels actes unilaterals. "Al davant no tens un liberal que diu "parlem-ne"; tens algú que és un nacionalista, per qui la unitat de l'estat és sagrada". Per tant, segons Puig, "alguna mena d'unilateralitat has de fer per posar en evidència la seva posició i forçar-lo a escollir entre ser un país democràtic o un país inseparable".

Què passa l'endemà?
En referència als suposats costos de transició derivats de la independència que denuncia l'unionisme, Miquel Puig ha assegurat que són "nuls" si el procés és "ordenat", exemplificant-ho amb el cas escocès. Fins i tot en el cas d'una transició conflictiva, però, Puig assegura que aquests costos tampoc serien gaire elevats.

Una primera hipòtesi habitual és parlar del boicot als productes catalans. "De boicots n'hi ha hagut molts arreu del món, i estan molt estudiats. La pèrdua esperada del PIB podria ser de l'1 o 2% només durant uns mesos", ha assegurat. Segons Miquel Puig, "els boicots duren poc temps perquè costa molt mantenir l'atenció per fer-los". L'impacte global, doncs, seria petit tenint en compte que "deixant de banda vins, caves i fuets Tarradellas, els consumidors espanyols tindrien moltes dificultats per identificar productes catalans".

Sobre el denominat efecte frontera, basant-se un cop més en l'exemple britànic, Puig assegura que tindria un impacte molt petit i a llarg termini. En el cas d'Escòcia i el Regne Unit, l'anàlisi feta des de Londres per convèncer els escocesos xifrava aquest efecte en un 4% del PIB al cap de 30 anys, afavorit per un lent distanciament de les economies. "Tenint en compte que l'economia escocesa és més dependent de l'anglesa del que ho és la catalana de l'espanyola, aquí com a molt l'efecte seria d'un 3% del PIB al cap de 30 anys", ha aventurat Puig.

Finalment, l'economista ha descartat la possibilitat que Catalunya quedi fora del panorama europeu. "No interessa ni a les multinacionals presents a Catalunya, que voldran mantenir la llibertat de circulació, ni als creditors d'Espanya que volen cobrar i obligaran a un acord de repartiment del deute; ni al BCE que no permetrà una desestabilització de l'euro", ha conclòs Puig.