21
d'Octubre
de
2014
Act.
21
d'Octubre
de
2014
Sempre hi ha una segona oportunitat. O quasi sempre, no existeixen veritats absolutes. És l'objectiu del programa Emppersona-Incorpora de la Fundació Pimec i l'Obra Social La Caixa, plataforma d'ajuda a les persones que han estat empresàries i a hores d'ara estan en cerca de feina. Aquest dimarts s'han donat a conèixer testimonis d'uns i altres en un acte celebrat al Palau Macaya de Barcelona organitzat per Pimec.
"Tot va sorgir perquè un membre de la directiva va arribar un dia dient que un empresari, col·lega seu de Manresa, s'havia quedat sense feina i això ens va impactar a tots", explica Ramon Vila, director de la Fundació Pimec i secretari del Patronat. Emppersona és el programa creat per Pimec fa cinc anys que posa en contacte empresaris perquè ajudin altres empresaris.
Ja s'han gestionat 600 casos, és a dir, 600 històries personals d'empresaris que han posat el marcador a zero per tornar a començar. Segons Joaquim Llimona, president de la fundació, s'ha aconseguit reinserir un 75% dels casos, a través de la col·laboració amb diferents empreses. D'aquest percentatge, el 30% refan la seva empresa, el 22% emprèn en un altre sector diferent i el 20% troben feina mitjançant el projecte Incorpora, també de la Fundació. "Gràcies a la solidaritat dels empresaris del país ajudem a trobar una segona oportunitat als autònoms que han perdut la feina", ha afirmat Llimona davant l'auditori.
Usuaris del servei –empleats, directius i tècnics- han explicat les seves experiències, que són com un oasi de calma enmig de la tempesta. "Era tot jo un problema, tot el que deia era un problema i em van saber canviar. Vaig sentir que m'animaven i que em trobava a mi mateix". És el que, amb sinceritat, ha explicat l'empresari Xavier Forn, ara gerent de l'empresa Tucan i abans usuari del programa Emppersona.
Històries d'èxit des del fracàs
Ell ha explicat la seva reconversió professional arran un fracàs empresarial... perquè posar-li nom i cognoms al desastre també és important. "Amb la crisi em vaig quedar sense res, era autònom i no tenia res però havia de pagar la hipoteca i ajudar la meva família", ha explicat Gerard Navarro, qui treballa des dels 16 anys a l'empresa familiar. Ara aquest treballador de la construcció s'ha reconvertit en cuiner i des de l'abril passat treballa en un conegut restaurant de Barcelona com ajudant de cuina. "Espero d'aquí a 10 anys haver aconseguit una estrella Michelin".
També Montse és una ex empresària transformada en treballadora per compte aliè. Després de "quatre anys de lluita", com ella xifra i durant els quals no tenia feina, va muntar el seu propi negoci: un saló de bellesa. Però només va ser una realitat durant vuit mesos. Després l'atur va ser la seva realitat fins que participar en el programa l'ha obert les portes d'una nova feina. "El fet important era estar a casa i no pensar en tot el que m'havia passat. Ho he passat molt i molt malament, però he conegut molta gent que m'ha ajudat molt i crec que la vida sí que et dóna una segona oportunitat: es diu demà", explica.
Generar riquesa, la clau
Les tres històries anteriors són exemples del que resumeix Carlos Printer, altre dels empresaris implicats en aquest projecte. "No passa res si no aconsegueixes un treball com el que tenies abans. L'important és trobar feina, estar dins d'aquesta societat", ha assegurat. "Al cap i a la fi, el que fem treballadors i empreses és crear riquesa", destaca.
La cadena de venda de pernils Enrique Tomàs és una de les empreses que han participat en aquest programa. El seu director de comunicació, Xavier Bru, ha participat en el debat per destacar que la qualitat humana és el que busca el seu model de negoci. "Col·laborem quasi per casualitat, però el nostre negoci no funciona amb diners sinó amb persones i aquest programa aporta persones", ha reconegut.
Per la seva part, Jaume Farré, sotsdirector de l'àrea social de Fundació La Caixa, ha assegurat que més de 8.000 empreses i 800 tècnics d'incorporació laboral hi participen en el programa. Aquests últims vetlen per la bona marxa del treballador al seu nou lloc de treball, repassant els protocols de l'empresa i l'adaptació del nou empleat per saber si tothom està content i veure si realment el treball encaixa amb les seves expectatives. Unes aspiracions que sovint "es redueixen" a ser professionalment feliç.
"Tot va sorgir perquè un membre de la directiva va arribar un dia dient que un empresari, col·lega seu de Manresa, s'havia quedat sense feina i això ens va impactar a tots", explica Ramon Vila, director de la Fundació Pimec i secretari del Patronat. Emppersona és el programa creat per Pimec fa cinc anys que posa en contacte empresaris perquè ajudin altres empresaris.
Ja s'han gestionat 600 casos, és a dir, 600 històries personals d'empresaris que han posat el marcador a zero per tornar a començar. Segons Joaquim Llimona, president de la fundació, s'ha aconseguit reinserir un 75% dels casos, a través de la col·laboració amb diferents empreses. D'aquest percentatge, el 30% refan la seva empresa, el 22% emprèn en un altre sector diferent i el 20% troben feina mitjançant el projecte Incorpora, també de la Fundació. "Gràcies a la solidaritat dels empresaris del país ajudem a trobar una segona oportunitat als autònoms que han perdut la feina", ha afirmat Llimona davant l'auditori.
Usuaris del servei –empleats, directius i tècnics- han explicat les seves experiències, que són com un oasi de calma enmig de la tempesta. "Era tot jo un problema, tot el que deia era un problema i em van saber canviar. Vaig sentir que m'animaven i que em trobava a mi mateix". És el que, amb sinceritat, ha explicat l'empresari Xavier Forn, ara gerent de l'empresa Tucan i abans usuari del programa Emppersona.
Històries d'èxit des del fracàs
Ell ha explicat la seva reconversió professional arran un fracàs empresarial... perquè posar-li nom i cognoms al desastre també és important. "Amb la crisi em vaig quedar sense res, era autònom i no tenia res però havia de pagar la hipoteca i ajudar la meva família", ha explicat Gerard Navarro, qui treballa des dels 16 anys a l'empresa familiar. Ara aquest treballador de la construcció s'ha reconvertit en cuiner i des de l'abril passat treballa en un conegut restaurant de Barcelona com ajudant de cuina. "Espero d'aquí a 10 anys haver aconseguit una estrella Michelin".
També Montse és una ex empresària transformada en treballadora per compte aliè. Després de "quatre anys de lluita", com ella xifra i durant els quals no tenia feina, va muntar el seu propi negoci: un saló de bellesa. Però només va ser una realitat durant vuit mesos. Després l'atur va ser la seva realitat fins que participar en el programa l'ha obert les portes d'una nova feina. "El fet important era estar a casa i no pensar en tot el que m'havia passat. Ho he passat molt i molt malament, però he conegut molta gent que m'ha ajudat molt i crec que la vida sí que et dóna una segona oportunitat: es diu demà", explica.
Generar riquesa, la clau
Les tres històries anteriors són exemples del que resumeix Carlos Printer, altre dels empresaris implicats en aquest projecte. "No passa res si no aconsegueixes un treball com el que tenies abans. L'important és trobar feina, estar dins d'aquesta societat", ha assegurat. "Al cap i a la fi, el que fem treballadors i empreses és crear riquesa", destaca.
La cadena de venda de pernils Enrique Tomàs és una de les empreses que han participat en aquest programa. El seu director de comunicació, Xavier Bru, ha participat en el debat per destacar que la qualitat humana és el que busca el seu model de negoci. "Col·laborem quasi per casualitat, però el nostre negoci no funciona amb diners sinó amb persones i aquest programa aporta persones", ha reconegut.
Per la seva part, Jaume Farré, sotsdirector de l'àrea social de Fundació La Caixa, ha assegurat que més de 8.000 empreses i 800 tècnics d'incorporació laboral hi participen en el programa. Aquests últims vetlen per la bona marxa del treballador al seu nou lloc de treball, repassant els protocols de l'empresa i l'adaptació del nou empleat per saber si tothom està content i veure si realment el treball encaixa amb les seves expectatives. Unes aspiracions que sovint "es redueixen" a ser professionalment feliç.