Noces a Fanghetto
Anem cap a la internacionalització, la barreja entre la gent del nord i del sud, la vida nòmada professional i els afectes a distància
A la Ligúria italiana, a menys d'un quilòmetre de la frontera francesa, aquest cap de setmana s'ha celebrat una cerimònia nupcial. A Fanghetto. Una neerlandesa i un libanès de la trentena s'han declarat amor etern. Fins aquí res d'anormal que no s'hagi produït en qualsevol lloc del món aquests dies en actes semblants. La diferència és que, a part dels familiars, hi van assistir amics de com a mínim quinze nacionalitats. La major part d'aquesta tribu internacional teletreballa; és molt professional la seva tasca, encara que amb baixa implicació amb l'empresa actual; manté escàs arrelament al seu país d'origen o de destí, per la senzilla raó de què està disposada a la mobilitat laboral a qualsevol país o continent; els seus membres s'han barrejat nord-sud -i més sud-, sense cap complicació de les que ens tenen acostumats alguns polítics; i són urbans; així i tot, es van sentir molt còmodes en aquest poble de trenta cases, tres quartes parts de les quals en mans de neerlandesos des de fa tres dècades, i en el que no hi viu ningú fora de l'estiu.
Arran de la convivència de 48 hores, prenoces i noces, he pogut comprendre millor la Generació Y, la dels mil·lennistes, els fills dels baby-boomers. En plena expansió econòmica europea, als vuitanta i noranta, quan es comencen a sentir les tensions del preu de la benzina, van néixer analògics, però immediatament la digitalització els va escombrar. Practiquen la modernitat tecnològica. La dominen. Aquesta generació YouTube té una especial relació amb la música i ho balla tot, des de l'indi al reggae, del shuffle al vogue, de l'electrònica a la salsa i la bachata, del reggaeton al dembow, o del dabke al zeibékiko individual grec... tot es va ballar al llarg de la festa. Aquesta generació és també sincrètica en gustos gastronòmics: hummus, labneh, moutabal, pastes -lasanya i raviolis sobretot-, barbacoes naturals i veganes. No té massa inclinació a les propietats d'apartaments, de cotxes, de segones residències, s'estimen més el lloguer que la compra. Són una mica abstrets.
Aquesta generació no té massa inclinació a les propietats d'apartaments, de cotxes, de segones residències, s'estimen més el lloguer que la compra
Molt ben preparats, es tracta de la força de treball més determinant en aquests moments a Europa: toquen el poder, coquetegen amb ell, pocs es comprometen i cerquen més una vida particular tan rica com sigui possible que no pas el treball per la comunitat; voten i amb això compleixen. A la Itàlia profunda -molt més desolada que l'Espanya buidada-, a terra de ningú, se sentien per unes poques hores com al si matern, a casa seva: ruralitat perduda -contrast amb la ciutat-, germanor de campament juvenil o colònies estiuenques, reforçament dels valors de l'amistat presencial gens difícil de mantenir a distància al llarg de l'any, què més volen.
Fanghetto no té alcalde propi, el comparteix amb la població veïna Olivetta San Michele. Ell va presidir la cerimònia amb impecable vestit fosc amb la bandera italiana creuada. És socialista, secretari general del partit a la província, i té moltes expectatives de guanyar les eleccions del mes que ve per succeir a Giovanni Toti, exdelfí de Silvio Berlusconi, que va ser detingut per corrupció relacionada amb el port de Gènova; aquest exdirector dels serveis informatius de Rete-4 de Mediaset Itàlia, que dirigia fins ara una coalició ultradretana a la província d'Imperia, està acusat de facilitar activitats il·lícites amb la família genovesa de la Cosa Nostra siciliana a canvi de vots.
El batlle em va explicar que en finalitzar la Segona Guerra Mundial, el municipi de Fanghetto va ser dividit en dos: una part corresponia a França i l'altre a Itàlia. Amb l'armistici, el Tractat de París signat dos anys després va permetre tornar la part conquerida per França a Itàlia. A la plaça del poble, on es va celebrar el casori, es va festejar durant dos dies la reunificació del terme municipal. L'escenari d'un poble ancestral abandonat pràcticament tot l'any, la plaça amb les parets desconxades que cauen atroços, i la història del president provincial amb la màfia feien preveure que d'un moment a l'altre entrarien pel carrer principal la banda municipal de música acompanyada per Vittorio De Sica amb uns quants bisbes i personatges dels seus films Lladre de bicicletes, Miracle a Milà, Estació Termini, com ara Gina Lollobrigida, Sofia Loren o Marcello Matroiani agafadets del braç parlant amb el mateix spanenglish-french-italian que parlaven tots els presents.
Malgrat que a Occident una de cada dues parelles que es casen acaba en divorci, els matrimonis entre mediterranis i gent del nord d'Europa són més duradors; costa més que es produeixi la simbiosi, però tan aviat com cala el foc encaixen millor. Dit això, aquesta data adquireix menys valor perquè cada cop hi ha menys enllaços matrimonials a Europa. Interessant va ser escoltar l'alt percentatge de parelles amb fills o sense que es trobava en aquesta situació entre el llarg centenar d'assistents a les noces de Fanghetto.
Malgrat que a Occident una de cada dues parelles que es casen acaba en divorci, els matrimonis entre mediterranis i gent del nord d'Europa són més duradors
Íntims amics. Amics de tota la vida que feia mesos o anys que no es veien presencialment. Això ja no és cap impediment per les relacions: les xarxes socials els uneixen de forma permanent i per sempre. Aquesta generació està demostrant que la presència física no esdevé indispensable per mantenir llaços diversos. Aquesta tribu internacional té un altre codi que es referma amb estar a prop unes hores, però es conrea amb el WhatsApp, el correu electrònic, el Telegram, els missatges de veu i les altres xarxes socials.
Aquesta és l'Europa real. Anem clarament cap a la internacionalització, la barreja entre la gent del nord i del sud, la vida nòmada professional, el desarrelament dels orígens, els afectes a distància. De fet, ja hi som, encara que un dia -o dos, com a Fanghetto aquest cap de setmana- s'encengui l'espurna i sembli que tornem al surrealisme italià.