13
d'Octubre
de
2016
Act.
13
d'Octubre
de
2016
Com cada any, el Parlament Europeu fiscalitza la feina del Banc Central Europeu (BCE). Ho fa a través del projecte d'informe sobre l'Informe Anual 2015 del BCE, aprovat aquest dimarts a la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris per 36 vots a favor i 7 en contra. El ponent d'aquest text és l'eurodiputat català Ramon Tremosa, que valora d'aquest resultat que el Parlament Europeu mantingui el suport al president del BCE, Mario Draghi. Un suport que considera positiu; però adverteix que no serà indefinit. "A Alemanya el debat nacional és el tipus d'interès negatiu, que penalitza els estalviadors", ha assegurat aquest dijous en una trobada amb periodistes abans de presentar l'informe al Cercle d'Economia.
Sigui com sigui, Tremosa ha recalcat la importància per a Catalunya d'un dels compromisos aprovats en aquest informe. "Demanem que el BCE estudiï si, en lloc de comprar deute dels estats, seria millor comprar bons del Banc Europeu d'Inversions (BEI)". L'objectiu d'aquesta mesura seria ajudar a dur a terme infraestructures d'interès europeu en la línia de la Unió Energètica o la Ferroviària, amb projectes com el Corredor Mediterrani. "Aquests bons busquen fer més fàcil a l'inversor privat posar diners en aquests projectes de retorn molt clar". Al capdavall, "no es tracta que els estats gastin menys, sinó que gastin millor", assegura Tremosa.
Un objectiu, el de gastar millor, que també va pel conegut Pla Juncker. "Als països nòrdics s'està aprofitant molt bé per les pimes i la investigació, mentre que a Espanya els ministres deien que seria bo per Endesa i Indra", ha lamentat Tremosa.
Una altra de les recomanacions que el Parlament fa al BCE en aquest informe és instar a la diversificació financera dels Estats. "Els tres grans bancs alemanys només tenen una quota de mercat del 12%, és un país federal a tots els nivells", contrasta Tremosa davant la situació d'Itàlia, França i Espanya, on els tres grans bancs tenen entre el 60 i el 75% de la quota de mercat. Recorda que aquesta diversificació ha estat una de les raons de la millor resistència alemanya a la crisi. "Si no, quan un banc esternuda tots es preocupen. El sistema alemany ha evitat la crisi amb les caixes d'estalvi i ha facilitat més l'accés al finançament de les pimes".
Tremosa ha citat Joaquín Almunia quan ja va avisar que "Bankia no era too big to fail, ja que Alemanya ha deixat caure bancs més grans". Per tant, el Parlament insta a encaminar-se cap a aquesta diversificació financera tot recordant que "ara les llicències les dóna el BCE, no el Banc d'Espanya, i per tant podríem tornar a tenir caixes d'estalvis".
El compte enrere del diner barat
"No som conscients del gran efecte redistributiu que té la política actual del BCE", insisteix Ramon Tremosa. "Portem anys extraordinaris de tipus interès molts baixos per donar alleujament als països del sud d'Europa i no ho estem valorant", assegura. L'eurodiputat recorda que el mandat de Draghi al capdavant del BCE acaba l'octubre del 2019, però veu "difícil" que arribi a acabar-lo. El motiu, les pressions des del nord d'Europa per acabar amb les actuals polítiques expansives del BCE.
"Si entra un president nòrdic es tornaran a exigir reformes als països del sud via disciplina de mercat. Tornaríem al 2011 amb Alemanya amb els tipus a l'1% i Espanya al 7%", adverteix Tremosa. L'eurodiputat català lamenta que tot i el vent de cua favorable amb el BCE injectant diners, els tipus d'interès al mínim i el preu del petroli enfonsat, "els països del sud d'Europa no han fet grans reformes. Pels nòrdics, només les faran quan tinguin l'aigua al coll". Una visió que assegura que és "transversal" en tots els partits de països com Alemanya, Dinamarca, Suècia o Holanda. "Fins i tot els d'esquerres diuen que el quantitative easing genera desigualtats socials i bombolles a la borsa i immobiliàries", exemplifica.
Tot i l'ampli suport aconseguit en el balanç del 2015 al BCE, Tremosa avisa que "potser és l'últim any amb una majoria així de confortable". La política redistributiva del BCE està esgotant la paciència d'Alemanya, per exemple, que "no vol que la UE sigui com Itàlia, on hi ha molta redistribució del nord al sud però les desigualtats segueixen augmentant". Segons Tremosa, pels alemanys el BCE està fent una massiva transfer union per la porta del darrere afavorint els endeutats del sud d'Europa. "Aquesta política com a molt té dos anys de coll perquè les pressions faran que el següent president del BCE sigui nòrdic i posi punt final al quantitative easing", assegura.
En qualsevol cas, han funcionat aquestes polítiques del BCE? Per Jordi Galí, director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), "han tingut efecte, però no el que s'esperava i insuficient per acabar amb la situació de manca de demanda agregada". Galí posa sobre la taula alternatives a mig termini com un canvi en l'objectiu d'inflació o una política fiscal expansiva finançada exclusivament amb creació de diner. "Això no es pot ni dir a Alemanya, però tampoc altres coses que s'han acabat fent", assegura.
Per Tremosa, però, les polítiques "d'helicopter money", és a dir, d'injectar capital directament als comptes corrents, són inviables precisament per la paciència a punt d'esgotar del nord d'Europa.
El canvi en la supervisió
El Catedràtic d'Economia de la UPF Guillem López Casasnovas es fixa en els canvis que està vivint la supervisió de les polítiques monetàries. "Els supervisors van amb els ulls clucs. Fan coses fora del comú i semblen Lost in translation", ironitza. López Casasnovas apunta que "anem a una supervisió global única basada en models matemàtics, fet que va en contra de la tradició d'inspeccions in situ".
Sigui com sigui, insisteix que "som en una situació on cal alinear incentius en una nova governança europea. Cal aclarir més les competències i les responsabilitats de cadascú".
Sigui com sigui, Tremosa ha recalcat la importància per a Catalunya d'un dels compromisos aprovats en aquest informe. "Demanem que el BCE estudiï si, en lloc de comprar deute dels estats, seria millor comprar bons del Banc Europeu d'Inversions (BEI)". L'objectiu d'aquesta mesura seria ajudar a dur a terme infraestructures d'interès europeu en la línia de la Unió Energètica o la Ferroviària, amb projectes com el Corredor Mediterrani. "Aquests bons busquen fer més fàcil a l'inversor privat posar diners en aquests projectes de retorn molt clar". Al capdavall, "no es tracta que els estats gastin menys, sinó que gastin millor", assegura Tremosa.
Un objectiu, el de gastar millor, que també va pel conegut Pla Juncker. "Als països nòrdics s'està aprofitant molt bé per les pimes i la investigació, mentre que a Espanya els ministres deien que seria bo per Endesa i Indra", ha lamentat Tremosa.
Una altra de les recomanacions que el Parlament fa al BCE en aquest informe és instar a la diversificació financera dels Estats. "Els tres grans bancs alemanys només tenen una quota de mercat del 12%, és un país federal a tots els nivells", contrasta Tremosa davant la situació d'Itàlia, França i Espanya, on els tres grans bancs tenen entre el 60 i el 75% de la quota de mercat. Recorda que aquesta diversificació ha estat una de les raons de la millor resistència alemanya a la crisi. "Si no, quan un banc esternuda tots es preocupen. El sistema alemany ha evitat la crisi amb les caixes d'estalvi i ha facilitat més l'accés al finançament de les pimes".
Tremosa ha citat Joaquín Almunia quan ja va avisar que "Bankia no era too big to fail, ja que Alemanya ha deixat caure bancs més grans". Per tant, el Parlament insta a encaminar-se cap a aquesta diversificació financera tot recordant que "ara les llicències les dóna el BCE, no el Banc d'Espanya, i per tant podríem tornar a tenir caixes d'estalvis".
El compte enrere del diner barat
"No som conscients del gran efecte redistributiu que té la política actual del BCE", insisteix Ramon Tremosa. "Portem anys extraordinaris de tipus interès molts baixos per donar alleujament als països del sud d'Europa i no ho estem valorant", assegura. L'eurodiputat recorda que el mandat de Draghi al capdavant del BCE acaba l'octubre del 2019, però veu "difícil" que arribi a acabar-lo. El motiu, les pressions des del nord d'Europa per acabar amb les actuals polítiques expansives del BCE.
"Si entra un president nòrdic es tornaran a exigir reformes als països del sud via disciplina de mercat. Tornaríem al 2011 amb Alemanya amb els tipus a l'1% i Espanya al 7%", adverteix Tremosa. L'eurodiputat català lamenta que tot i el vent de cua favorable amb el BCE injectant diners, els tipus d'interès al mínim i el preu del petroli enfonsat, "els països del sud d'Europa no han fet grans reformes. Pels nòrdics, només les faran quan tinguin l'aigua al coll". Una visió que assegura que és "transversal" en tots els partits de països com Alemanya, Dinamarca, Suècia o Holanda. "Fins i tot els d'esquerres diuen que el quantitative easing genera desigualtats socials i bombolles a la borsa i immobiliàries", exemplifica.
Tot i l'ampli suport aconseguit en el balanç del 2015 al BCE, Tremosa avisa que "potser és l'últim any amb una majoria així de confortable". La política redistributiva del BCE està esgotant la paciència d'Alemanya, per exemple, que "no vol que la UE sigui com Itàlia, on hi ha molta redistribució del nord al sud però les desigualtats segueixen augmentant". Segons Tremosa, pels alemanys el BCE està fent una massiva transfer union per la porta del darrere afavorint els endeutats del sud d'Europa. "Aquesta política com a molt té dos anys de coll perquè les pressions faran que el següent president del BCE sigui nòrdic i posi punt final al quantitative easing", assegura.
 |
| López Casasnovas i Jordi Galí han acompanyat Ramon Tremosa en la presentació de l'informe. PGF |
En qualsevol cas, han funcionat aquestes polítiques del BCE? Per Jordi Galí, director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), "han tingut efecte, però no el que s'esperava i insuficient per acabar amb la situació de manca de demanda agregada". Galí posa sobre la taula alternatives a mig termini com un canvi en l'objectiu d'inflació o una política fiscal expansiva finançada exclusivament amb creació de diner. "Això no es pot ni dir a Alemanya, però tampoc altres coses que s'han acabat fent", assegura.
Per Tremosa, però, les polítiques "d'helicopter money", és a dir, d'injectar capital directament als comptes corrents, són inviables precisament per la paciència a punt d'esgotar del nord d'Europa.
El canvi en la supervisió
El Catedràtic d'Economia de la UPF Guillem López Casasnovas es fixa en els canvis que està vivint la supervisió de les polítiques monetàries. "Els supervisors van amb els ulls clucs. Fan coses fora del comú i semblen Lost in translation", ironitza. López Casasnovas apunta que "anem a una supervisió global única basada en models matemàtics, fet que va en contra de la tradició d'inspeccions in situ".
Sigui com sigui, insisteix que "som en una situació on cal alinear incentius en una nova governança europea. Cal aclarir més les competències i les responsabilitats de cadascú".