09
de Març
de
2016
Act.
10
de Març
de
2016
"Hem de posar límits a les activitats econòmiques? Fem-nos tots aquesta pregunta". D'aquesta manera ha convidat a la reflexió Agustí Colom, regidor d'Ocupació, Empresa, Comerç i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona en el debat celebrat aquest dilluns al vespre al Col·legi d'Economistes sobre les conseqüències de la moratòria hotelera. Colom ha defensat l'actuació municipal com la millor eina per plantejar "un debat sense condicionants sobre el turisme on hi participi tota la ciutadania". I ho ha fet davant els recels que aquesta mesura genera entre bona part dels agents del sector.
Les externalitats del turisme
Barcelona és el 5è destí turístic europeu, en un sector que genera el 13% del PIB de la ciutat i on hi treballen 68.000 persones. Un valor econòmic que reconeix el dirigent municipal, però convida a reflexionar sobre les externalitats que provoca. "Competeix amb altres activitats econòmiques i no podem oblidar que una ciutat amb usos econòmics diversificats dóna més resiliència davant de qualsevol situació de crisi". Colom ha recordat que "les ciutats que s'han terciaritzat han resistit pitjor que les que han mantingut una indústria pròpia".
Alhora, el regidor de Turisme ha defensat la necessitat que Barcelona sigui capaç de mantenir espais amb diversitat d'usos, davant el perill de decantar-se només per un de sol, com pot ser el turisme. Una situació que, al seu entendre, amenaça les zones cèntriques de la ciutat; i alerta que això podria acabar conduint a la seva desertització, amb efectes, per exemple, sobre la seguretat. "No podem acabar amb els ciutadans tenint por de creuar el centre de Barcelona, on s'hi hagin expulsat els veïns i no hi visqui ningú. Els turistes també ho acabarien pagant. Al final, ells també busquen que hi hagi vida a la ciutat", ha defensat Colom.
Els motius de la moratòria
Agustí Colom ha assenyalat que la detecció d'un increment exponencial de sol·licituds de llicències d'allotjaments hotelers durant el 2015 és el que va motivar la moratòria. "Ens va alertar el trencament de la tendència, sense poder saber si era una excepció o no". Per aquest motiu, indica, "calia prendre alguna decisió davant la possibilitat d'estar davant d'una bombolla". Malgrat tot, Colom ha reconegut que actualment hi ha 82 hotels en construcció, i que la moratòria només ha frenat el creixement d'allotjaments situant-lo en un 13,8% en lloc del 21% previst si no s'hagués pres aquesta decisió des del consistori.
El regidor barceloní ha justificat la decisió per tal que "les decisions es poguessin prendre sense estar condicionats. A més, la moratòria no durarà ni un any perquè ha anat de juliol fins al març, on s'aprovarà el pla urbanístic (PEUAT)".
Colom, alhora, apunta com a altres justificacions la pèrdua de suport creixent de la ciutadania cap al turisme com a font de valor. "La valoració general de la ciutat sobre el turisme segueix sent positiva, però es comencen a observar tendències importants", ha assegurat. "Els ciutadans que volen atreure més turistes cauen any rere any, mentre els que creuen que s'ha arribat al límit estan creixent", indica.
Per tot plegat, ha defensat que "si no fem res ens podem trobar amb una fractura entre els veïns, i no ens ho podem permetre. Hem de trobar una posició de ciutat on els veïns puguin tenir una actitud afable amb els turistes". Per Agustí Colom, "no es tracta de tenir més turisme, sinó de tenir millor turisme; que pervisqui en el temps i sigui sostenible". En definitiva, "preservar els elements que configuren Barcelona com una ciutat diferent".
El pla d'actuació municipal
Colom ha aprofitat l'avinentesa per presentar les línies mestres d'actuació municipal previstes en aquest àmbit. "Volem governar el turisme, que hi hagi un lideratge polític per entomar el tema fent-ne partícip el conjunt de la ciutadania". El dirigent municipal també ha anunciat que revisaran el pla estratègic que finalitzava el 2015, "avaluant les decisions que s'han pres en el passat per veure en què han fallat. Actualitzarem el pla estratègic amb aquesta anàlisi".
En el capítol urbanístic, Colom ha assegurat que aquest govern municipal prioritzarà "el dret a l'habitatge". I ha assegurat que la intenció és no permetre prosperar els allotjaments en els espais sobresaturats, ans al contrari, sinó plantejar-los "un decreixement natural".
Els dubtes dels hotelers
Joan Molas, president de la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya, ha respost a les propostes municipals mostrant els dubtes que la seva actuació genera entre el seu col·lectiu. "Els hotels compleixen 240 normatives o lleis, mentre en els allotjaments submergits no hi ha control de seguretat, fiscal ni de treballadors", ha lamentat.
Per això ha reclamat "seguretat jurídica i, per sobre de tot, igualtat d'oportunitats". Molas, a més, ha reivindicat el paper dels establiments hotelers en la dinamització de diverses zones de la ciutat i l'entorn. "Què seria Diagonal Mar sense els establiments hotelers? Aquest sector ha donat vida a aquesta zona o a la Plaça Europa de l'Hospitalet", ha assegurat.
Per Joan Molas, "en la moratòria no s'ha fet prou per evitar la valoració agre sobre l'activitat turística i hem provocat un debat en negatiu". Al seu entendre, "s'està posant més èmfasi en els aspectes negatius que en els beneficis que aporta el turisme. Tenim la sensació que es vol demonitzar un sector clau de l'economia de la ciutat".
Alhora, Molas ha qüestionat l'eficàcia de la moratòria hotelera. "Quan parlem de sobresaturació deu ser de turistes, no de places hoteleres. A Sagrada Família, Parc Güell o el Camp Nou pràcticament no hi ha hotels", ha recordat.
Les externalitats del turisme
Barcelona és el 5è destí turístic europeu, en un sector que genera el 13% del PIB de la ciutat i on hi treballen 68.000 persones. Un valor econòmic que reconeix el dirigent municipal, però convida a reflexionar sobre les externalitats que provoca. "Competeix amb altres activitats econòmiques i no podem oblidar que una ciutat amb usos econòmics diversificats dóna més resiliència davant de qualsevol situació de crisi". Colom ha recordat que "les ciutats que s'han terciaritzat han resistit pitjor que les que han mantingut una indústria pròpia".
Alhora, el regidor de Turisme ha defensat la necessitat que Barcelona sigui capaç de mantenir espais amb diversitat d'usos, davant el perill de decantar-se només per un de sol, com pot ser el turisme. Una situació que, al seu entendre, amenaça les zones cèntriques de la ciutat; i alerta que això podria acabar conduint a la seva desertització, amb efectes, per exemple, sobre la seguretat. "No podem acabar amb els ciutadans tenint por de creuar el centre de Barcelona, on s'hi hagin expulsat els veïns i no hi visqui ningú. Els turistes també ho acabarien pagant. Al final, ells també busquen que hi hagi vida a la ciutat", ha defensat Colom.
Els motius de la moratòria
Agustí Colom ha assenyalat que la detecció d'un increment exponencial de sol·licituds de llicències d'allotjaments hotelers durant el 2015 és el que va motivar la moratòria. "Ens va alertar el trencament de la tendència, sense poder saber si era una excepció o no". Per aquest motiu, indica, "calia prendre alguna decisió davant la possibilitat d'estar davant d'una bombolla". Malgrat tot, Colom ha reconegut que actualment hi ha 82 hotels en construcció, i que la moratòria només ha frenat el creixement d'allotjaments situant-lo en un 13,8% en lloc del 21% previst si no s'hagués pres aquesta decisió des del consistori.
El regidor barceloní ha justificat la decisió per tal que "les decisions es poguessin prendre sense estar condicionats. A més, la moratòria no durarà ni un any perquè ha anat de juliol fins al març, on s'aprovarà el pla urbanístic (PEUAT)".
Colom, alhora, apunta com a altres justificacions la pèrdua de suport creixent de la ciutadania cap al turisme com a font de valor. "La valoració general de la ciutat sobre el turisme segueix sent positiva, però es comencen a observar tendències importants", ha assegurat. "Els ciutadans que volen atreure més turistes cauen any rere any, mentre els que creuen que s'ha arribat al límit estan creixent", indica.
Per tot plegat, ha defensat que "si no fem res ens podem trobar amb una fractura entre els veïns, i no ens ho podem permetre. Hem de trobar una posició de ciutat on els veïns puguin tenir una actitud afable amb els turistes". Per Agustí Colom, "no es tracta de tenir més turisme, sinó de tenir millor turisme; que pervisqui en el temps i sigui sostenible". En definitiva, "preservar els elements que configuren Barcelona com una ciutat diferent".
El pla d'actuació municipal
Colom ha aprofitat l'avinentesa per presentar les línies mestres d'actuació municipal previstes en aquest àmbit. "Volem governar el turisme, que hi hagi un lideratge polític per entomar el tema fent-ne partícip el conjunt de la ciutadania". El dirigent municipal també ha anunciat que revisaran el pla estratègic que finalitzava el 2015, "avaluant les decisions que s'han pres en el passat per veure en què han fallat. Actualitzarem el pla estratègic amb aquesta anàlisi".
En el capítol urbanístic, Colom ha assegurat que aquest govern municipal prioritzarà "el dret a l'habitatge". I ha assegurat que la intenció és no permetre prosperar els allotjaments en els espais sobresaturats, ans al contrari, sinó plantejar-los "un decreixement natural".
Els dubtes dels hotelers
Joan Molas, president de la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya, ha respost a les propostes municipals mostrant els dubtes que la seva actuació genera entre el seu col·lectiu. "Els hotels compleixen 240 normatives o lleis, mentre en els allotjaments submergits no hi ha control de seguretat, fiscal ni de treballadors", ha lamentat.
Per això ha reclamat "seguretat jurídica i, per sobre de tot, igualtat d'oportunitats". Molas, a més, ha reivindicat el paper dels establiments hotelers en la dinamització de diverses zones de la ciutat i l'entorn. "Què seria Diagonal Mar sense els establiments hotelers? Aquest sector ha donat vida a aquesta zona o a la Plaça Europa de l'Hospitalet", ha assegurat.
Per Joan Molas, "en la moratòria no s'ha fet prou per evitar la valoració agre sobre l'activitat turística i hem provocat un debat en negatiu". Al seu entendre, "s'està posant més èmfasi en els aspectes negatius que en els beneficis que aporta el turisme. Tenim la sensació que es vol demonitzar un sector clau de l'economia de la ciutat".
Alhora, Molas ha qüestionat l'eficàcia de la moratòria hotelera. "Quan parlem de sobresaturació deu ser de turistes, no de places hoteleres. A Sagrada Família, Parc Güell o el Camp Nou pràcticament no hi ha hotels", ha recordat.