22
d'Abril
de
2017
De forma periòdica es destapa un engany en els comptes d'alguna empresa. Aleshores tothom es posa les mans al cap i assegura que no en sabia res. Pel Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF, Oriol Amat (Barcelona, 1957), són diversos els senyals que poden alertar d'aquesta situació, fins i tot abans que es produeixi. En parla a Empreses que menteixen (Profit, 2017), un dels llibres d'empresa que protagonitzaran aquest Sant Jordi. Amat té clar que les probabilitats de cometre frau augmenten de forma proporcional quan existeix l'oportunitat i, a més, el càstig no intimida gaire. "Com més oportunitats, més frau", assegura.
En el llibre assegura que l'engany no només va lligat a la comptabilitat, sinó també a la condició humana...
L'ésser humà és capaç de les grandeses més impressionants i també de les misèries més lamentables. No crec que hi hagi cap persona al món que no hagi mentit, forma part de la condició humana. Quan es combina amb la cobdícia fa que hi hagi una part de directius i executius que enganyin amb la finalitat d'enriquir-se o d'aconseguir algun guany personal.
Què porta una empresa a mentir en els seus comptes?
És molt important la Porta del Frau. Perquè hi hagi frau s'han de produir uns condicionants i el més rellevant és la motivació. Per què algú roba un banc? Perquè vol o necessita diners. En el cas de l'empresa les motivacions són diverses, fins i tot algunes podrien ser "bones raons". Imaginem un empresari d'una companyia que no va bé i necessita uns diners per pagar les nòmines i l'única opció que té és enganyar el banc per aconseguir un préstec. Ja des de Plató es parla del concepte de mentir per bones raons. O la mentida pot venir en una empresa que s'ha de vendre i per aconseguir un preu millor enganya amb els números. Hi ha moltes motivacions! Des de salvar l'empresa, enriquir-te o que una nova cúpula de l'empresa intenti fer mèrits.
Quins són els motius més habituals?
El més habitual és que uns directius o propietaris vulguin fer veure que l'empresa va millor del que realment va.
El càstig que puguin patir els que cometen el frau deu ser també un incentiu important a atrevir-se a fer-lo. Surt a compte cometre un frau?
En els països europeus de la mediterrània surt molt barat cometre frau. És un exemple de la Porta del Frau. N'hi ha perquè hi ha motivació, però també quan hi ha oportunitat. Si tens un sistema legal molt lax, hi ha oportunitat. Als Estats Units una persona que comet frau comptable és jutjada ràpidament, les penes són contundents, se'n va directe a la presó, ha de tornar els diners... En canvi, si ets en un país on el judici durarà 15 anys, no has de tornar els diners ni acabaràs a la presó perquè sovint hi ha indults... Com més oportunitats, més frau. En el món anglosaxó i nòrdic hi ha molt menys frau comptable i de tot tipus. A la Mediterrània, l'Àfrica, l'Amèrica Llatina i l'Àsia hi ha més frau perquè la legislació és més laxa.
Quins senyals ens poden ajudar a detectar que hi ha un frau?
De senyals en tens abans i després que es produeixi l'engany. Hi ha probabilitat que acabi havent-hi engany, per exemple, en una empresa amb un sistema de retribució dels directius molt agressiu (stock options, variables en funció dels beneficis, etc.); o quan una empresa ha de ser venuda. Però el senyal previ més clar de tots és quan una empresa està molt endeutada. Un altre senyal evident és quan hi veus molt luxe. Quan treballava en auditoria, vam anar a una empresa i abans d'entrar el soci em va dir: "Espera, anem a veure el garatge". Vam anar al pàrquing i vam estar mirant els cotxes. Si vas a una empresa i de 100 cotxes n'hi ha dos o tres d'alta gamma, és normal. Però si en veus 20 o 25, passa alguna cosa. Un temps després vam anar a una altra empresa on al pàrquing hi havia molts senyals d'aquest luxe. I hi vam trobar una sèrie de fraus.
I els senyals un cop ja s'ha produït el frau?
En el llibre hi ha l'exemple d'uns grans magatzems de Xile que es deien La Polar. En aquell país les empreses estan obligades a posar les memòries als diaris i un advocat, sense tenir coneixements de comptabilitat, es va mirar el gràfic d'evolució d'ingressos per vendes i ingressos financers. Al 2005 facturava 11.000 milions i al cap de pocs anys, 6.000. En canvi, els ingressos financers al 2009 ja eren més grans que les vendes. Aquest advocat va enviar una carta al director preguntant-se com podia ser que uns grans magatzems facturessin el mateix pels interessos que per les vendes de productes. Que hi hagi coses estranyes com aquesta és un senyal evident de frau. Però també hi pot ser en una empresa que augmenta molt les vendes i els beneficis però està acomiadant gent i tancant botigues. O en una que augmenta les vendes un 2% anual, però el saldo de clients creix un 50%, senyal de venda falsa. Molts fraus s'han descobert per incongruències així.
Sigui com sigui, aquests fraus sovint deixen milers de treballadors al carrer. Si ells mateixos veuen aquests senyals, haurien de ser els primers a denunciar-ho?
El 60% dels fraus que es descobreixen són per delació. És molt important la denúncia. Una de les mesures proposades al llibre és que les empreses tinguin canals de denúncia anònims amb protecció pel qui la fa. Aquesta és una de les millors mesures per reduir aquest tipus de frau.
Realment hi ha empreses que tinguin aquest sistema anònim de denúncia?
Sí, però són molt poques. Normalment són empreses grans. Crec que algun dia veurem com la llei ho fa obligatori. Hem d'apostar pels canals de denúncia anònims per a tot tipus de fraus. Parlant de frau en general, fa 50 o 60 anys els Estats Units eren un dels països més corruptes del món. Avui les pel·lícules americanes ja no parlen d'això quan era la temàtica més habitual fa 40 anys. Un bon dia van dir prou i el que van fer és crear una legislació molt dura amb el frau, amb judicis ràpids, penes contundents i presó. No evites al 100% els fraus, però els redueixes molt. Madoff als pocs mesos era a la presó i li havien tret tots els diners. Comparem-ho amb el que passa a d'altres països...
En el llibre es distingeixen els maquillatges legals dels il·legals. Quins són els primers? Són igual de dolents?
El maquillatge legal és menys dolent perquè, en principi, no és un frau. No vulnera la llei. Un altre tema és que hi pugui haver un frau de llei, quan l'utilitzes per aconseguir el contrari del que aquesta pretén. De totes maneres, tot i que un maquillatge sigui legal, segueix sent un engany. I es produeix perquè la legislació internacional és molt flexible en temes comptables. La gent es pensa que en comptabilitat 2 2 són quatre, però pot ser el que es vulgui. Si tu tens un taxi i vols saber les seves despeses has de calcular el desgast del vehicle. Amb la normativa comptable no cal que tothom ho calculi de la mateixa manera. De moment ja he identificat 122 temes on tens flexibilitat per aplicar la normativa de comptabilitat financera internacional (NIIF). Un d'ells, el de l'amortització.
Quin és l'equilibri de forces entre les normatives comptables internacionals i les nacionals?
La normativa comptable espanyola es basa en la internacional però és una mica menys flexible. En canvi, les NIIF són les més flexibles de totes. Igual com l'idioma Esperanto buscava paraules de manera que fossin molt semblants a les de moltes llengües; les NIIF volen casar amb les normes de molts països. És com si el codi de circulació, que a Espanya diu que has de conduir per la dreta i al Regne Unit per l'esquerra, et digués que has de conduir per la dreta però si ho creus oportú pots conduir per l'esquerra.
Què vol dir?
Per exemple, a Espanya els immobles s'han de valorar a cost d'adquisició. En canvi, la normativa d'Holanda diu que s'han de valorar a preu de mercat. Per fer-ho compatible, les NIIF diuen que s'ha de valorar a preu d'adquisició, però si l'empresa ho considera oportú, ho pot valorar a preu de mercat. I ja hi som. Això fa que els resultats puguin variar molt segons com es calculi. Això és maquillatge legal. Si has de calcular els bonus d'un directiu en funció dels beneficis, aquest directiu és el primer interessat a que es calculin de manera que siguin els millors possibles.
Si dins de la mateixa normativa hi pot haver tantes variacions, deu ser molt difícil de corregir. Hi ha alguna solució?
I tant que n'hi ha. Una gran manipulació en els resultats la pots fer un any, però al següent ja no tens tant de marge. Pots fer maquillatge legal un o dos anys, després no. El que no és legal és canviar el criteri de càlcul cada any.
Quin paper hi juga l'auditoria en tot plegat? Des del Col·legi d'Auditors reivindiquen treure's de sobre la mala fama...
El problema és que la gent es pensa que l'auditoria serveix per detectar fraus, però el que fa és dir-te si els números que presenta s'han realitzat d'acord amb la normativa. L'auditor certifica que has aplicat la normativa, però el problema és la mateixa normativa.
Així doncs, com haurien de canviar les normatives?
Jo diria que la solució és que la normativa sigui rígida, que cada qüestió només es pugui reflectir d'una manera.
I com posem d'acord el panorama internacional?
No té fàcil solució perquè el món va cada vegada a una normativa més laxa, és un problema. Hauríem de fer que 2 2 siguin quatre, no el que tu vulguis.
En el llibre assegura que l'engany no només va lligat a la comptabilitat, sinó també a la condició humana...
L'ésser humà és capaç de les grandeses més impressionants i també de les misèries més lamentables. No crec que hi hagi cap persona al món que no hagi mentit, forma part de la condició humana. Quan es combina amb la cobdícia fa que hi hagi una part de directius i executius que enganyin amb la finalitat d'enriquir-se o d'aconseguir algun guany personal.
Què porta una empresa a mentir en els seus comptes?
És molt important la Porta del Frau. Perquè hi hagi frau s'han de produir uns condicionants i el més rellevant és la motivació. Per què algú roba un banc? Perquè vol o necessita diners. En el cas de l'empresa les motivacions són diverses, fins i tot algunes podrien ser "bones raons". Imaginem un empresari d'una companyia que no va bé i necessita uns diners per pagar les nòmines i l'única opció que té és enganyar el banc per aconseguir un préstec. Ja des de Plató es parla del concepte de mentir per bones raons. O la mentida pot venir en una empresa que s'ha de vendre i per aconseguir un preu millor enganya amb els números. Hi ha moltes motivacions! Des de salvar l'empresa, enriquir-te o que una nova cúpula de l'empresa intenti fer mèrits.
Quins són els motius més habituals?
El més habitual és que uns directius o propietaris vulguin fer veure que l'empresa va millor del que realment va.
 |
| Foto: Àngel Bravo |
El càstig que puguin patir els que cometen el frau deu ser també un incentiu important a atrevir-se a fer-lo. Surt a compte cometre un frau?
En els països europeus de la mediterrània surt molt barat cometre frau. És un exemple de la Porta del Frau. N'hi ha perquè hi ha motivació, però també quan hi ha oportunitat. Si tens un sistema legal molt lax, hi ha oportunitat. Als Estats Units una persona que comet frau comptable és jutjada ràpidament, les penes són contundents, se'n va directe a la presó, ha de tornar els diners... En canvi, si ets en un país on el judici durarà 15 anys, no has de tornar els diners ni acabaràs a la presó perquè sovint hi ha indults... Com més oportunitats, més frau. En el món anglosaxó i nòrdic hi ha molt menys frau comptable i de tot tipus. A la Mediterrània, l'Àfrica, l'Amèrica Llatina i l'Àsia hi ha més frau perquè la legislació és més laxa.
Quins senyals ens poden ajudar a detectar que hi ha un frau?
De senyals en tens abans i després que es produeixi l'engany. Hi ha probabilitat que acabi havent-hi engany, per exemple, en una empresa amb un sistema de retribució dels directius molt agressiu (stock options, variables en funció dels beneficis, etc.); o quan una empresa ha de ser venuda. Però el senyal previ més clar de tots és quan una empresa està molt endeutada. Un altre senyal evident és quan hi veus molt luxe. Quan treballava en auditoria, vam anar a una empresa i abans d'entrar el soci em va dir: "Espera, anem a veure el garatge". Vam anar al pàrquing i vam estar mirant els cotxes. Si vas a una empresa i de 100 cotxes n'hi ha dos o tres d'alta gamma, és normal. Però si en veus 20 o 25, passa alguna cosa. Un temps després vam anar a una altra empresa on al pàrquing hi havia molts senyals d'aquest luxe. I hi vam trobar una sèrie de fraus.
I els senyals un cop ja s'ha produït el frau?
En el llibre hi ha l'exemple d'uns grans magatzems de Xile que es deien La Polar. En aquell país les empreses estan obligades a posar les memòries als diaris i un advocat, sense tenir coneixements de comptabilitat, es va mirar el gràfic d'evolució d'ingressos per vendes i ingressos financers. Al 2005 facturava 11.000 milions i al cap de pocs anys, 6.000. En canvi, els ingressos financers al 2009 ja eren més grans que les vendes. Aquest advocat va enviar una carta al director preguntant-se com podia ser que uns grans magatzems facturessin el mateix pels interessos que per les vendes de productes. Que hi hagi coses estranyes com aquesta és un senyal evident de frau. Però també hi pot ser en una empresa que augmenta molt les vendes i els beneficis però està acomiadant gent i tancant botigues. O en una que augmenta les vendes un 2% anual, però el saldo de clients creix un 50%, senyal de venda falsa. Molts fraus s'han descobert per incongruències així.
 |
| Foto: Àngel Bravo |
Sigui com sigui, aquests fraus sovint deixen milers de treballadors al carrer. Si ells mateixos veuen aquests senyals, haurien de ser els primers a denunciar-ho?
El 60% dels fraus que es descobreixen són per delació. És molt important la denúncia. Una de les mesures proposades al llibre és que les empreses tinguin canals de denúncia anònims amb protecció pel qui la fa. Aquesta és una de les millors mesures per reduir aquest tipus de frau.
Realment hi ha empreses que tinguin aquest sistema anònim de denúncia?
Sí, però són molt poques. Normalment són empreses grans. Crec que algun dia veurem com la llei ho fa obligatori. Hem d'apostar pels canals de denúncia anònims per a tot tipus de fraus. Parlant de frau en general, fa 50 o 60 anys els Estats Units eren un dels països més corruptes del món. Avui les pel·lícules americanes ja no parlen d'això quan era la temàtica més habitual fa 40 anys. Un bon dia van dir prou i el que van fer és crear una legislació molt dura amb el frau, amb judicis ràpids, penes contundents i presó. No evites al 100% els fraus, però els redueixes molt. Madoff als pocs mesos era a la presó i li havien tret tots els diners. Comparem-ho amb el que passa a d'altres països...
En el llibre es distingeixen els maquillatges legals dels il·legals. Quins són els primers? Són igual de dolents?
El maquillatge legal és menys dolent perquè, en principi, no és un frau. No vulnera la llei. Un altre tema és que hi pugui haver un frau de llei, quan l'utilitzes per aconseguir el contrari del que aquesta pretén. De totes maneres, tot i que un maquillatge sigui legal, segueix sent un engany. I es produeix perquè la legislació internacional és molt flexible en temes comptables. La gent es pensa que en comptabilitat 2 2 són quatre, però pot ser el que es vulgui. Si tu tens un taxi i vols saber les seves despeses has de calcular el desgast del vehicle. Amb la normativa comptable no cal que tothom ho calculi de la mateixa manera. De moment ja he identificat 122 temes on tens flexibilitat per aplicar la normativa de comptabilitat financera internacional (NIIF). Un d'ells, el de l'amortització.
Quin és l'equilibri de forces entre les normatives comptables internacionals i les nacionals?
La normativa comptable espanyola es basa en la internacional però és una mica menys flexible. En canvi, les NIIF són les més flexibles de totes. Igual com l'idioma Esperanto buscava paraules de manera que fossin molt semblants a les de moltes llengües; les NIIF volen casar amb les normes de molts països. És com si el codi de circulació, que a Espanya diu que has de conduir per la dreta i al Regne Unit per l'esquerra, et digués que has de conduir per la dreta però si ho creus oportú pots conduir per l'esquerra.
 |
| Foto: Àngel Bravo |
Què vol dir?
Per exemple, a Espanya els immobles s'han de valorar a cost d'adquisició. En canvi, la normativa d'Holanda diu que s'han de valorar a preu de mercat. Per fer-ho compatible, les NIIF diuen que s'ha de valorar a preu d'adquisició, però si l'empresa ho considera oportú, ho pot valorar a preu de mercat. I ja hi som. Això fa que els resultats puguin variar molt segons com es calculi. Això és maquillatge legal. Si has de calcular els bonus d'un directiu en funció dels beneficis, aquest directiu és el primer interessat a que es calculin de manera que siguin els millors possibles.
Si dins de la mateixa normativa hi pot haver tantes variacions, deu ser molt difícil de corregir. Hi ha alguna solució?
I tant que n'hi ha. Una gran manipulació en els resultats la pots fer un any, però al següent ja no tens tant de marge. Pots fer maquillatge legal un o dos anys, després no. El que no és legal és canviar el criteri de càlcul cada any.
Quin paper hi juga l'auditoria en tot plegat? Des del Col·legi d'Auditors reivindiquen treure's de sobre la mala fama...
El problema és que la gent es pensa que l'auditoria serveix per detectar fraus, però el que fa és dir-te si els números que presenta s'han realitzat d'acord amb la normativa. L'auditor certifica que has aplicat la normativa, però el problema és la mateixa normativa.
Així doncs, com haurien de canviar les normatives?
Jo diria que la solució és que la normativa sigui rígida, que cada qüestió només es pugui reflectir d'una manera.
I com posem d'acord el panorama internacional?
No té fàcil solució perquè el món va cada vegada a una normativa més laxa, és un problema. Hauríem de fer que 2 2 siguin quatre, no el que tu vulguis.