Oriol Guixà (Barcelona, 1952), enginyer industrial conegut per a molts com el "gegant del coure català", és el nou president de Femcat. El líder de l'empresa osonenca de derivats del coure La Farga YourCopperSolutions pren el relleu de David Marín al capdavant de la fundació privada d'empresaris nascuda el 2004 i que aglutina més de 500 empreses que conformen el 8% del PIB català. A banda de l'empresa familiar, Guixà també és vocal del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona amb el nou mandat de Josep Santacreu i membre del Comitè Executiu d'UPM (Unió Patronal Metal·lúrgica). L'empresari rep a VIA Empresa a les oficines de Femcat un matí de gener per abordar la nova etapa, la seva trajectòria i el lema per excel·lència de la fundació: "fer de Catalunya el millor país del món".
En primer lloc, enhorabona pel nomenament com a nou president de Femcat. Què l'ha portat a voler liderar Femcat durant els pròxims dos anys?
Moltes gràcies per l’enhorabona (somriu), tot i que a les persones que em feliciten pel càrrec els responc que m'ho diguin quan finalitzi el meu mandat per saber si ho he fet bé o malament. De fet, els càrrecs de presidència de Femcat duren dos anys i això dona molta agilitat i un canvi d’esperit constant a la fundació. A més, que els mandats durin tan poc permet dedicar-hi moltes hores del teu temps, mentre que seria molt més difícil si fos de quatre anys. Cal destacar que cada dos anys, un terç dels patrons de Femcat també es renoven.
Des del seu naixement, sempre he estat involucrat amb Femcat, però a causa de les meves responsabilitats a la Farga no podia apuntar-me al càrrec de presidència. Fa poc hem fet un relleu generacional a l’empresa familiar i la meva filla Inka Guixà és qui lidera la companyia i, per tant, tinc temps per dedicar-me al país i de fer un retorn a la societat.
I ho farà acompanyat de vicepresidents com ara Xavier Fitó (Semillas Fitó), Jaume Sanabras (Marlex), Jaume Alsina (BonÀrea) i Eulàlia Planes (Dispur). Què n’espera d’ells?
La decisió de les vicepresidències és estratègica i està basada en la territorialitat: per intentar promoure la territorialització de Catalunya. Considero que gran part de l’administració catalana, el Govern i el teixit empresarial estan massa focalitzats en l’Àrea Metropolitana de Barcelona i no gaire en la resta del territori. Per tant, la nació té una gran capacitat de territorialitat i una gran potència d’actius repartits a tot el país. És vital “enxarxar” tots els territoris des del punt de vista empresarial i d’actius a través de nòduls de les diferents ciutats.
També voldria destacar el gran pes osonenc que té l'organització des de la seva fundació el 2004, malgrat que molts confesseu que us agradaria tenir més membres de Tarragona. Fa poc vam publicar a VIA Empresa un reportatge sobre Osona, la locomotora econòmica de primera divisió, amb companyies de la talla de Bon Preu, Casa Tarradellas o La Farga entre altres, que superaven els 1.000 milions d'euros de facturació. Què té Osona d'especial?
Una de les característiques més importants d’Osona té a veure amb la riquesa de la comarca i això ho demostra la mateixa ciutat de Vic. La plana de Vic ha creat teixit empresarial que destil·la riquesa amb una transversalitat enorme. L’altre concepte que m’agradaria destacar té a veure amb l’esperit d’emprenedoria i innovació de la comarca. Durant els últims 30 anys, Osona ha creat una relació institucional i també empresarial que ha promogut el naixement de la Universitat de Vic i també de Creacció com a agència d'emprenedoria, innovació i coneixement per al desenvolupament socioeconòmic d'Osona. De fet, és de les úniques comarques que totes les oficines de promoció econòmica estan centralitzades en un centre, Creacció.
"Catalunya té una gran capacitat de territorialitat i una gran potència d’actius repartits a tot el país"
Hi ha hagut un esperit de col·laboració osonenc en tot el teixit empresarial que fa goig. Caldria fer-ho en l’àmbit català i “de xarxa”, com he esmentat anteriorment. A més, considero que és una acció innovadora i amb potencial d’expansió dins de la mateixa Catalunya. Per tant, és un error centrar-se únicament en l’àmbit metropolità i és el moment de donar la benvinguda a la riquesa de coneixement i d’actius que tenim a Girona, Tarragona, Reus, el Delta de l’Ebre, Lleida o la Vall d’Aran, entre d'altres.
Quins canvis li agradaria introduir a Femcat?
Amb l’anterior mandat de David Marin vam reunir a tots els membres de Femcat i vam mirar el futur de forma estratègica. Les línies fundacionals de Femcat continuen sent vigents, però vam veure tres grans potes d’actuació per generar un pla d’acció a curt i mitjà termini.
La primera actuació té a veure amb el talent i com es desenvolupa a Catalunya, d’aquí la importància de les relacions amb les universitats, els centres de recerca i la formació dual. Tenim molt bona recerca al nostre país, però cal transferir la recerca a producte, indústria i mercat.
La segona actuació té a veure amb la competitivitat i generar potència des de la part empresarial. Aquí hi entren els nou viatges de benchmarketing que hem fet des de Femcat els últims anys, com ara a la recent Suïssa, Israel, Munich o Estònia; així com els fòrums i “enxarxar” els membres i el món empresarial global català. Amb aquest punt, ens agradaria aprofitar tota l’experiència dels viatges que hem fet per aprendre de les conclusions que són vigents i aplicables. Voldríem introduir les lliçons dels viatges de benchmarketing als partits polítics per incloure-ho als seus programes. Des de la innovació a la digitalització, fins a la transferència de coneixement i el món de les empreses emergents.
"Hi ha hagut un esperit de col·laboració osonenc en tot el teixit empresarial que fa goig. Caldria fer-ho en l’àmbit català"
Finalment, la tercera branca del nostre pla té a veure amb l’administració pública de Catalunya, que hauria de ser molt més àgil i efectiva. Una “administració de qualitat”. Amb això creiem que es podria avançar moltíssim, ja que pel teixit empresarial és un fre que l’administració sigui tan burocratitzada i amb poca capacitat de definició o d’autorització dels projectes que es puguin desenvolupar.
Un dels lemes de Femcat és “fer de Catalunya un dels millors països del món”. És més, Femcat s'associa sovint al moviment independentista. Us sentiu còmodes amb aquesta etiqueta?
Els membres de Femcat tenim diverses ideologies. Avui en dia, ja no s’identifica Femcat purament amb aquesta etiqueta. M’agradaria posar un exemple senzill i que té a veure amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Ayuso. La política madrilenya busca que la Comunitat de Madrid sigui la millor del món i ningú li diu que és independentista. Des de Femcat i, des d’un punt de vista empresarial, intentem que Catalunya sigui potent al món i, per tant, no té a veure solament amb la visió independentista.
El món empresarial, en el fons i des d’un punt de vista conceptual, és el més progressista que hi ha. Una empresa és el progrés del país. Quan sento que es critica el món empresarial penso: “però si és la cosa més progressista que hi ha!”. L’objectiu és que el país avanci i que els ciutadans del país es puguin desenvolupar.
"Quan sento que es critica el món empresarial penso: però si és la cosa més progressista que hi ha!”
A part de Femcat i la Farga, combina el seu dia a dia amb altres organitzacions, com ara la Cambra de Comerç de Barcelona. Ens consta que va ser actiu amb la candidatura Va d'Empresa. Què espera de la nova etapa liderada per Josep Santacreu?
Hem d’aconseguir que la Cambra de Comerç de Barcelona sigui de tots, que tothom s’hi senti integrat i que la Cambra sigui un referent del món empresarial. Si hi ha gent que està exclosa no ho serà. La Cambra té molta força institucional, ja que tot el món empresarial pertany a l’entitat. Aquest és l’òrgan que el Govern pot utilitzar per conèixer i tenir el retorn de les qüestions empresarials.
Considera que Madrid està millor que Catalunya en l’àmbit fiscal i de competitivitat?
El que més m’interessa i pertoca és com està Catalunya. Si a Madrid li va bé, "perfecte" i no hi tinc res a dir. El que em preocupa és com evoluciona el nostre país i on tenim les nostres empreses. Els impostos són un greuge a casa nostra, com per exemple l’impost de patrimoni, que és una doble imposició i no té sentit. S'hauria d'eliminar. Aquests impostos estan transferits aquí i Madrid no hi té res a veure.
"Isabel Ayuso busca que la Comunitat de Madrid sigui la millor del món i ningú li diu que és independentista"
Hauríem de demanar al govern central transparència amb les balances fiscals, no de Catalunya, sinó de tot l’Estat espanyol. Tots els espanyols hauríem de saber quina balança fiscal té Andalusia, Extremadura, la Comunitat de Madrid o el País Basc. I una vegada hi hagués aquesta transparència ja podríem començar a parlar de finançament. Seria un diàleg coherent, obert i tothom coneixeria com estem tots.
Si es reunís d’aquí poc amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, quines serien les tres peticions que li faria des de Femcat?
El que prioritzaria és parlar de la territorialització de tot Catalunya, després l’insistiria amb la transferència de coneixement i innovació. Crec que els polítics haurien de fer una defensa amb més força del món empresarial, que significa progrés. Aquesta defensa està molt vinculada a una administració àgil i de qualitat. I, finalment, cal que prenguin bones decisions pel país sense pensar en els vots. No podem estar governats per gent que no assumeix les responsabilitats del càrrec.
Si l’entrevisto d’aquí a dos anys quan finalitzi el mandat de Femcat, com li agradaria veure’s?
M’agradaria haver aconseguit portar a terme moltes accions i projectes de Femcat esmentats anteriorment. Sóc un home de fer i no de dir. I el més important: sentir-me satisfet (somriu).