L'Anàlisi
Menys PAC i molta més feina
La Unió Europea ha pres consciència de les noves exigències del segle XXI i l'agricultura hi té un rol clau
La Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea té una nova fita, la seva renovació pel septenni 2021-2027. El primer de juny la Comissió Europea va presentar la seva proposta per "modernitzar i simplificar" la PAC. És una proposta ambiciosa en objectius, presentada amb rigor tècnic, però que no pot amagar les seves insuficiències ni les seves lateralitats.
Es proposen els següents nou objectius generals: (1) donar suport a la renda de les explotacions agràries, (2) augmentar la competitivitat apostant per la recerca i la tecnologia, (3) millorar la posició dels agricultors a la cadena de valor, (4) contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a l'energia sostenible, (5) promoure un desenvolupament sostenible, (6) protegir la biodiversitat, conservar hàbitats i paisatges (7) atraure joves agricultors i desenvolupament empresarial a àrees rurals, (8) promoure l'ocupació i el desenvolupament local en àrees rurals, com també la bioeconomia i la silvicultura sostenible i, finalment, (9) millorar la resposta de l'agricultura vers una alimentació segura, nutritiva, sostenible i respectuosa amb el benestar animal.
La Unió Europea ha pres consciència de les noves exigències de l'escenari del segle XXI i de la importància dels desafiaments a abordar: Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), canvi climàtic, transició energètica vers renovables, bioeconomia, economia circular, defensa de la biodiversitat, noves exigències de qualitat mediambiental, ètica i sanitària. En tots aquests reptes, en el camí de les solucions, l'agricultura i el forest hi tenen destinats un rol clau. I així ho entén la proposta de la PAC, fet que suposa majors responsabilitats per als agricultors.
"L'agricultura és un pastís exquisit per a un especulador en un mon que té els seus recursos biològics en tensió creixent"
Per assolir aquesta allau d'objectius es proposa una nova manera de treballar. Es dóna més flexibilitat als Estats que gestionaran els recursos d'acord amb un Pla Estratègic prèviament acordat on cada Estat especificarà com pensa assolir els objectius assenyalats. Es parla així d'una certa renacionalització de la PAC. Des de la Comissió s'aprovarà cada pla i es garantirà la seva coherència i la protecció del mercat únic. Al mateix temps, en positiu, la proposta aposta fermament per la recerca i la innovació, dóna un pas més en la convergència dels pagaments directes entre Estats i mostra una major sensibilitat vers aspectes de reequilibri social. En aquest sentit assenyala una certa discriminació positiva vers les petites i mitjanes explotacions, un suport especial als joves agricultors i la focalització dels ajuts vers els anomenats "agricultors genuïns".
Retallades a la PAC
Tanmateix, paradoxalment, per abordar aquest gran paquet d'objectius i noves exigències es posen sobre la taula molts menys recursos. Segons la Comissió Europea la nova PAC suposa en termes monetaris una reducció d'un 5%, però que en termes reals, segons el professor Alan Mattews, suposen una reducció d'un 15% en conjunt i fins a un 26% en desenvolupament rural. Les protestes no s'han fet esperar. La Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) s'ha dirigit al Comissari europeu d'agricultura per demanar-li que no pretengui quadrar els comptes del Brèxit a costa dels pagesos. I és que, certament, els comptes no quadren. Aquestes noves exigències suposaran uns esforços suplementaris als agricultors, esforços que no tots podran assumir i, amb tota probabilitat, acabaran generant una nova purga en les fràgils estructures agràries. Una empenta més en el procés d'oligopolització de l'entorn de l'agricultura.
Que l'agricultura és clau al segle XXI fa temps que els grans poders econòmics en són conscients. L'agricultura és un pastís exquisit per a un especulador en un mon que té els seus recursos biològics en tensió creixent. No és d'estranyar, per exemple, que unes poques grans empreses s'hagin donat pressa en acaparar el mercat de llavors. O bé que els sòls agraris d'arreu del món, i d'aquí també, siguin motiu de compres especulatives, prenent posicions front a un futur proper més atapeït. Defensar en aquest entorn el model d'explotació familiar agrària, tal com sempre ha predicat la Unió Europea, exigiria establir límits (que de forma tímida ja proposa) però sobretot orientar recursos vers l'agricultura en dificultat. Però precisament la nova PAC vol fer el contrari. La retallada més gran se l'emporten els recursos per a desenvolupament rural, un dels errors importants –al meu entendre- d'aquesta proposta de nova PAC.
"La relativa renacionalització de la PAC afegeix un vector més vers una Europa a diferents velocitats"
Un altre element a comentar és la relativa renacionalització de la PAC. Hi ha arguments positius de simplificació, de flexibilització, d'orientació a resultats i d'apropament de la gestió a la realitat diversa de cada territori. Com a risc hi ha la possible afectació a la solidesa del mercat únic. Altrament les insuficiències pressupostàries exposades, enfront dels objectius assenyalats, requeriran l'aportació de recursos des dels Estats membres afegint un vector més vers una Europa a diferents velocitats.
Però independentment dels arguments genèrics -positius o negatius- vers el reforç del paper dels Estats, per a Catalunya és un risc afegit. Catalunya disposa d'una llarga i documentada trajectòria de biaixos, interessadament en contra, en la distribució regional dels ajuts quan qui dóna les cartes és l'Estat espanyol. Enfront d'això és més necessari que mai la defensa de criteris generals i objectius des de la Comissió Europea que evitin l'arbitrarietat dels Estats en relació a les seves regions.
Les propostes estan presentades i el debat ha començat. Un debat que de ben segur passarà inadvertit per una societat urbana confiada i que encara no percep prou el rol crític de l'agricultura en les transformacions del segle XXI, on la PAC n'és una eina essencial d'orientació i reequilibri econòmic, social, territorial i mediambiental.