08
de Novembre
de
2014
Elisenda Paluzie és professora titular de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona i degana de la facultat d'Economia i Empresa. Des del seu vessant acadèmic, Paluzie fa anys que divulga sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, qüestió sobre la qual no dubta en cap moment.
En aquest sentit s'entén la publicació del seu darrer llibre: Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent (Rosa dels Vents, 2014). En aquesta entrevista amb VIAempresa reivindica aquesta viabilitat i contraposa les dades que l'avalen als estudis que des d'Espanya alerten dels perills de la secessió.
Realment 'podem'?
El títol del llibre va ser idea de l'editora, i al principi vaig quedar sorpresa perquè ara aquest verb se l'ha fet seu una nova força política... Però després vaig recordar l'època quan em vaig implicar en les consultes populars, on els encarregats de l'àrea de premsa i comunicació feien servir el lema "Volem, podem i guanyarem". I és aquest el procés que està vivint el nostre país. És una expressió de voluntat, però que si es queda només en això no anirem enlloc. Hi ha d'haver un convenciment que podem. Podem ser independents, no tenim cap problema. Jo em centro en el tema econòmic, igual que d'altres ho fan en la resta de qüestions. I des del punt de vista econòmic podem ser independents perfectament. I a més a més, hi guanyarem, amb la independència. Volem, podem i guanyarem. I jo m'he centrat en el podem, a demostrar com aquestes amenaces que ens fan de totes les plagues d'Egipte són falses i es desfaran com terrossos de sucre un cop exercim el dret d'autodeterminació i siguem independents.
En aquest sentit, el llibre entra en un debat del qual no se n'està parlant gaire. Només parlem sobre el dret a votar, però no de les conseqüències del sí i del no...
És així, el debat està adulterat. Ens centrem en quin mecanisme farem servir per exercir un vot, ens hem esforçat a intentar que això fos autoritzat per l'Estat; però en el fons és un tema de voluntat política. L'autodeterminació catalana mai no la convertiran en legal. Per tant, com el seu nom indica, l'haurem d'exercir amb tots els ets i uts. Hem d'organitzar una campanya on totes les parts es puguin expressar.
Els arguments econòmics del procés arriben a la població?
El debat del com ens tapa el debat del què, i no arribem a comunicar els arguments substantius de la millor manera possible a la ciutadania. L'avantatge és que no ens hi hem posat ara. En el meu cas concret, de xerrades sobre la viabilitat econòmica de la independència, les faig per tot Catalunya des del 2005! Amb la reforma de l'Estatut uns quants ja ens hi vam oposar dient que era insuficient. En aquell moment érem més minoritaris, però amb les consultes populars va agafar una altra dimensió i es van fer xerrades d'argumentari econòmic per molts indrets del país, sense arribar encara als grans mitjans de comunicació; com ha passat els dos darrers anys. Com que portem molt de temps, a la gent li ha arribat el debat econòmic: la Unió Europea, l'euro, les pensions... El que passa és que per una banda li ha arribat per via del govern i mitjans espanyol en forma de pors i amenaces; i des de Catalunya amb la feina intensa de moltes entitats durant anys arreu del territori. Hi ha feina feta, però hagués estat millor poder-la transformar en una campanya en un referèndum com cal.
D'estudis acadèmics n'hi ha des de les dues postures. Acaben convencent algú o només refermen els convençuts?
Si serveix perquè els convençuts tinguin arguments sòlids, puguin utilitzar xifres i exemples i puguin fer campanya en el seu entorn, acabarà transcendint. S'ha de dir, però, que els estudis econòmics que s'han fet des de l'unionisme han estat de molt baixa qualitat. De fet, se n'han fet molt pocs. Mikel Buesa el va fer en el seu dia pel País Basc quan es va plantejar el Pla Ibarretxe i ara ha actualitzat quatre dades per Catalunya. Es fonamenta en errors garrafals que qualsevol economista corregiria.
Per exemple?
Com ara al calcular les exportacions no descomptar productes intermedis que has importat, quan has de comptar només el valor afegit. A més, quan fa l'impacte sobre el PIB d'una caiguda de les exportacions el fa a la lleugera sense tenir en compte que allò que són importacions d'altres béns no repercuteix. O parteix d'hipòtesis com dir que hi haurà aranzels, quan encara que no estiguem a la UE no té perquè haver-n'hi. Cap país europeu comercia amb aranzels amb la UE, i molts no europeus tampoc! Turquia té unió duanera amb la UE, on no només no hi ha aranzels, sinó que l'exterior és comú. Són hipòtesis absolutament forassenyades perquè som en un món on els aranzels no es posen, sinó que s'eliminen o es redueixen al màxim amb tothom.
I l'informe que el ministre Margallo va distribuir per les ambaixades?
En lloc de ser un informe rigorós i acadèmic és un compendi del que ha dit en Buesa o el que ha dit el de més enllà, de molt poc rigor. En canvi, a la Gran Bretanya els estudis d'Scotland Analysis que va encarregar el govern britànic estan molt ben fets. Evidentment tenen un biaix contra la independència d'Escòcia, però són molt rigorosos: ensenyen diferents estudis i opcions, i mai no es mullen de manera categòrica. Això a Espanya no hi és.
Com explica aquestes diferències?
Potser els perjudica que els arguments econòmics favorables a la independència de Catalunya són molt forts, molt més que en el cas d'Escòcia. Escòcia havia de demostrar que podia funcionar sola, i el seu argument fiscal no era tan clar i contundent com el nostre. Només cal veure que cap mitjà de comunicació estranger es preocupa per la situació econòmica catalana. Es preocupen per què passarà amb el deute espanyol, per la resta de l'Estat, per la incertesa, pel conflicte o que no es faci de manera acordada; però ningú dubta de la viabilitat catalana.
Quins són els principals arguments econòmics de la independència?
En primer lloc les finances públiques. Un govern català independent tindrà més recursos que el de la comunitat autònoma. Després hi ha el tema de les pensions, on una seguretat social catalana funcionaria i les garantiria molt millor. Finalment, hi ha el repartiment del deute i el d'actius i passius. Serà el pas final, i sovint s'ha utilitzat molt com a amenaça i no s'hi ha aprofundit prou fent molt alarmisme. Al final la independència és una finestra d'oportunitat per fer un país millor, però no està garantit. Dependrà de com funcionem, què fem tota la ciutadania o quins polítics escollim.
Serem capaços d'aprofitar aquesta oportunitat?
Tenir més recursos i prendre les decisions des d'aquí farà que per força algunes seran millors. I ho seran perquè no les prendrem en funció dels interessos d'uns altres ciutadans i empreses. Això serà aplicable a les infraestructures, per exemple. El que no està clar és que siguem capaços de no malbaratar amb infraestructures no necessàries en lloc de fer-ho en les productives. Confio que l'exemple del malbaratament espanyol en aquest àmbit serveixi de lliçó i finalment invertim en el corredor mediterrani, en els accessos del Port, etc.
I quines són les conseqüències de seguir a Espanya?
Que continuarà la lenta decadència de Catalunya. Una Catalunya que cada cop pesa menys, que té xifres d'atur enormes, amb uns serveis públics molt al límit; i acaba convertida en una terra que viu del turisme i dels serveis.
En aquest sentit s'entén la publicació del seu darrer llibre: Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent (Rosa dels Vents, 2014). En aquesta entrevista amb VIAempresa reivindica aquesta viabilitat i contraposa les dades que l'avalen als estudis que des d'Espanya alerten dels perills de la secessió.
Realment 'podem'?
El títol del llibre va ser idea de l'editora, i al principi vaig quedar sorpresa perquè ara aquest verb se l'ha fet seu una nova força política... Però després vaig recordar l'època quan em vaig implicar en les consultes populars, on els encarregats de l'àrea de premsa i comunicació feien servir el lema "Volem, podem i guanyarem". I és aquest el procés que està vivint el nostre país. És una expressió de voluntat, però que si es queda només en això no anirem enlloc. Hi ha d'haver un convenciment que podem. Podem ser independents, no tenim cap problema. Jo em centro en el tema econòmic, igual que d'altres ho fan en la resta de qüestions. I des del punt de vista econòmic podem ser independents perfectament. I a més a més, hi guanyarem, amb la independència. Volem, podem i guanyarem. I jo m'he centrat en el podem, a demostrar com aquestes amenaces que ens fan de totes les plagues d'Egipte són falses i es desfaran com terrossos de sucre un cop exercim el dret d'autodeterminació i siguem independents.
En aquest sentit, el llibre entra en un debat del qual no se n'està parlant gaire. Només parlem sobre el dret a votar, però no de les conseqüències del sí i del no...
És així, el debat està adulterat. Ens centrem en quin mecanisme farem servir per exercir un vot, ens hem esforçat a intentar que això fos autoritzat per l'Estat; però en el fons és un tema de voluntat política. L'autodeterminació catalana mai no la convertiran en legal. Per tant, com el seu nom indica, l'haurem d'exercir amb tots els ets i uts. Hem d'organitzar una campanya on totes les parts es puguin expressar.
Els arguments econòmics del procés arriben a la població?
El debat del com ens tapa el debat del què, i no arribem a comunicar els arguments substantius de la millor manera possible a la ciutadania. L'avantatge és que no ens hi hem posat ara. En el meu cas concret, de xerrades sobre la viabilitat econòmica de la independència, les faig per tot Catalunya des del 2005! Amb la reforma de l'Estatut uns quants ja ens hi vam oposar dient que era insuficient. En aquell moment érem més minoritaris, però amb les consultes populars va agafar una altra dimensió i es van fer xerrades d'argumentari econòmic per molts indrets del país, sense arribar encara als grans mitjans de comunicació; com ha passat els dos darrers anys. Com que portem molt de temps, a la gent li ha arribat el debat econòmic: la Unió Europea, l'euro, les pensions... El que passa és que per una banda li ha arribat per via del govern i mitjans espanyol en forma de pors i amenaces; i des de Catalunya amb la feina intensa de moltes entitats durant anys arreu del territori. Hi ha feina feta, però hagués estat millor poder-la transformar en una campanya en un referèndum com cal.
D'estudis acadèmics n'hi ha des de les dues postures. Acaben convencent algú o només refermen els convençuts?
Si serveix perquè els convençuts tinguin arguments sòlids, puguin utilitzar xifres i exemples i puguin fer campanya en el seu entorn, acabarà transcendint. S'ha de dir, però, que els estudis econòmics que s'han fet des de l'unionisme han estat de molt baixa qualitat. De fet, se n'han fet molt pocs. Mikel Buesa el va fer en el seu dia pel País Basc quan es va plantejar el Pla Ibarretxe i ara ha actualitzat quatre dades per Catalunya. Es fonamenta en errors garrafals que qualsevol economista corregiria.
Per exemple?
Com ara al calcular les exportacions no descomptar productes intermedis que has importat, quan has de comptar només el valor afegit. A més, quan fa l'impacte sobre el PIB d'una caiguda de les exportacions el fa a la lleugera sense tenir en compte que allò que són importacions d'altres béns no repercuteix. O parteix d'hipòtesis com dir que hi haurà aranzels, quan encara que no estiguem a la UE no té perquè haver-n'hi. Cap país europeu comercia amb aranzels amb la UE, i molts no europeus tampoc! Turquia té unió duanera amb la UE, on no només no hi ha aranzels, sinó que l'exterior és comú. Són hipòtesis absolutament forassenyades perquè som en un món on els aranzels no es posen, sinó que s'eliminen o es redueixen al màxim amb tothom.
I l'informe que el ministre Margallo va distribuir per les ambaixades?
En lloc de ser un informe rigorós i acadèmic és un compendi del que ha dit en Buesa o el que ha dit el de més enllà, de molt poc rigor. En canvi, a la Gran Bretanya els estudis d'Scotland Analysis que va encarregar el govern britànic estan molt ben fets. Evidentment tenen un biaix contra la independència d'Escòcia, però són molt rigorosos: ensenyen diferents estudis i opcions, i mai no es mullen de manera categòrica. Això a Espanya no hi és.
Com explica aquestes diferències?
Potser els perjudica que els arguments econòmics favorables a la independència de Catalunya són molt forts, molt més que en el cas d'Escòcia. Escòcia havia de demostrar que podia funcionar sola, i el seu argument fiscal no era tan clar i contundent com el nostre. Només cal veure que cap mitjà de comunicació estranger es preocupa per la situació econòmica catalana. Es preocupen per què passarà amb el deute espanyol, per la resta de l'Estat, per la incertesa, pel conflicte o que no es faci de manera acordada; però ningú dubta de la viabilitat catalana.
Quins són els principals arguments econòmics de la independència?
En primer lloc les finances públiques. Un govern català independent tindrà més recursos que el de la comunitat autònoma. Després hi ha el tema de les pensions, on una seguretat social catalana funcionaria i les garantiria molt millor. Finalment, hi ha el repartiment del deute i el d'actius i passius. Serà el pas final, i sovint s'ha utilitzat molt com a amenaça i no s'hi ha aprofundit prou fent molt alarmisme. Al final la independència és una finestra d'oportunitat per fer un país millor, però no està garantit. Dependrà de com funcionem, què fem tota la ciutadania o quins polítics escollim.
Serem capaços d'aprofitar aquesta oportunitat?
Tenir més recursos i prendre les decisions des d'aquí farà que per força algunes seran millors. I ho seran perquè no les prendrem en funció dels interessos d'uns altres ciutadans i empreses. Això serà aplicable a les infraestructures, per exemple. El que no està clar és que siguem capaços de no malbaratar amb infraestructures no necessàries en lloc de fer-ho en les productives. Confio que l'exemple del malbaratament espanyol en aquest àmbit serveixi de lliçó i finalment invertim en el corredor mediterrani, en els accessos del Port, etc.
I quines són les conseqüències de seguir a Espanya?
Que continuarà la lenta decadència de Catalunya. Una Catalunya que cada cop pesa menys, que té xifres d'atur enormes, amb uns serveis públics molt al límit; i acaba convertida en una terra que viu del turisme i dels serveis.