París 2024: un llegat olímpic a l'altura de Barcelona 1992?
Es preveu que els Jocs Olímpics de París generin 9.000 milions d’euros d’impacte econòmic a la ciutat, amb un creixement de l’1,1% de l’economia francesa
El passat diumenge, el planeta va presenciar la fi del que per a molts experts, atletes i espectadors han estat els millors Jocs Olímpics de la història. París 2024 ha brindat, entre competicions i cerimònies, un total de 745 sessions que han tingut lloc al llarg dels 19 dies que ha abastat l’esdeveniment esportiu per excel·lència. I és que les xifres ofertes pel Comitè Olímpic Internacional (COI) parlen per si mateixes: els Jocs han assolit una audiència global de 4.000 milions de persones -és a dir, el 50% de la població mundial-, han comptat amb 350.000 hores de retransmissió televisiva i ha involucrat un total de 45.000 voluntaris, 20.000 periodistes i 10.500 atletes, als quals, com a dada curiosa, cada dia se'ls ha servit més de 600.000 plats de menjar a la Vila Olímpica. Així mateix, el final dels Jocs Olímpics representa l’inici d’una profunda reflexió quant al seu vessant econòmic, en suposar un catalitzador per al desenvolupament urbà de la capital francesa, així com de la seva projecció internacional i dinamisme de l’economia. Un repte que fa exactament 32 anys va afrontar, amb èxit, la capital catalana.
Els Jocs de París han comptat amb una audiència global de 4.000 milions de persones, és a dir, el 50% de la població mundial
Els Jocs Olímpics, una oportunitat "magistral"
“Tant els Jocs de París com els de Barcelona han estat edicions que no només s’han creat amb l’objectiu de celebrar aquestes jornades tan importants mundialment, sinó com a excusa per donar lloc a un pla B que pretén deixar un llegat en la ciutat i les persones que l'habiten o visiten”, apunta a VIA Empresa Chelo Morillo, professora de EAE Business School, qui afegeix que es tracta d’unes setmanes que s’han d’aprofitar “de manera magistral”. Ara per ara, les projeccions dutes a terme pel Comitè Organitzador dels Jocs xifren en uns 9.000 milions d’euros l’impacte econòmic que ha tingut l’esdeveniment i tindrà en els pròxims 10 anys a la ciutat, amb el consegüent creixement de l’1,1% de l’economia francesa. Desglossat, el turisme representarà un 30% de l’impacte econòmic net, la construcció un 28% i l’organització un 42%.
Si bé aquestes dades suposarien una bona notícia per a qualsevol ciutat del món, motiu pel qual, set anys abans de la celebració dels Jocs, ciutats d’arreu del món competeixen per esdevenir amfitriones, no totes han aprofitat l’oportunitat. Un exemple és el cas de Montreal, que va acollir les olimpíades del 1976 i va trigar 30 anys a pagar el seu cost, o el d’Atenes, amb les quals Grècia va triplicar el seu deute estatal. Dues realitats ben llunyanes a la capital catalana, que l’any 1992 es va beneficiar de 18.600 milions d’euros d’impacte econòmic: més del doble que projecta París 2024.
De fet, tal com apunta el catedràtic de la UPF i economista, Oriol Amat en aquest article, "Barcelona, que era una ciutat d’esquena al mar abans dels Jocs Olímpics de 1992, és avui una de les ciutats amb millor front marítim del món i amb una molt alta valoració en els rànquings mundials. Aquesta realitat permet encarar el futur gestionant els grans esdeveniments, cercant els millors impactes amb una perspectiva econòmica i també social i mediambiental".
El Sena, la Torre Eiffel i l'Stade de France: París 2024
Ara bé, quins són els recursos econòmics per celebrar un esdeveniment d’aquestes dimensions? París 2024 ha comptat amb un pressupost de 4.380 milions d’euros, una xifra 2.600 milions inferior de la que va comptar Barcelona 1992, i que prové totalment del sector privat, tal com ha anunciat el Comitè Organitzador. Segons ha detallat l'organisme, dels prop de quatre mil milions i mig d’euros, 1.220 pertanyen a l’assignació del COI (750 milions per drets de transmissió en televisió i 470 milions de patrocinadors mundials), 1.400 milions repartits en la venda d’entrades, hostaleria i llicències, 1.226 de patrocinadors nacionals, 193 milions d’altres ingressos i 171 milions de finançament públic (pertanyents als Jocs Paralímpics, on el sector públic sí que hi participa, un 4%).
“Els Jocs Olímpics han de tenir una mirada molt estètica i han de fer sortir les icones que representen la ciutat. Barcelona ho va fer amb la Sagrada Família, i París ho ha fet amb la Torre Eiffel o el Riu Sena, on precisament s’ha celebrat la inauguració”, comenta Morillo. En el cas francès, segons ha detallat la consellera de la Petita i Mitjana Empresa, Comerç, Artesania i Turisme a França, Olivia Grégoire, aquesta posada en escena pretén mantenir en una posició de privilegi la capital francesa com a destí turístic, al qual s’afegiria el repte que comenta la professora d’EAE Business School: “Recollir el testimoni com a centre financer i de negocis a Europa que la City de Londres va deixar en abandonar la Unió Europea”.
La Vila Olímpica com a transformació d'un districte urbà: operació Saint-Denis
Així mateix, a París se li presenta el repte de “redreçar i crear una nova realitat urbana que doni resposta a les necessitats de la ciutat”, tal com apunta Morillo, qui destaca l’aprofitament de la Vila Olímpica, a Saint-Denis, per transformar aquest districte urbà que està previst que aculli 6.000 habitants, amb escoles, comerços i espais verds que han nascut amb els més de 1.800 arbres plantats a la zona.
“París ha d'aprofitar la celebració dels Jocs per consagrar la ciutat com un referent internacional en un món en què les ciutats tenen un gran rol i poder econòmic”, precisa l’experta, sense oblidar-se de la importància de mesurar aquells intangibles que faran la capital francesa una mica més especial: “La creació de la imatge de marca de la ciutat, un xut de notorietat brutal que ha aconseguit París amb aquests Jocs Olímpics”.
Barcelona dispara els viatges a una França plagada d'estatunidencs
I és que durant aquesta primera meitat d’agost ja han començat a sortir a la llum algunes de les dades que quantifiquen aquest “xut de notorietat”. Per comprendre una mica més l’impacte de París 2024, un “gran èxit”, segons ha apuntat el president del Comitè Organitzador, Tony Estanguet, destaca que Barcelona s’ha situat entre les quatre ciutats europees amb més viatgers en tren cap a França. De fet, l’app de venda de bitllets de tren i bus Trainline ha anunciat l’augment del 62% dels viatgers de Barcelona a Lió durant les dates en què s’han celebrat les olimpíades.
Els viatgers de Barcelona a Lió han crescut un 62% durant aquests Jocs Olímpics
Si bé el trajecte de Lió a París supera les quatre hores en cotxe, val a dir que els Jocs tenen lloc en 35 seus diferents del territori francès. Malgrat que la Torre Eiffel hagi estat la icona de l’esdeveniment, l’Estadi de Lió, el de Niça, o Marina de Marsella, que apuntant a la Mediterrània ha acollit les competicions de vela esportiva, també han estat zones emblemàtiques per a París 2024.
Això sí, posant el focus en el perfil d’espectador, l’estatunidenc és el que predomina. Segons dades facilitades per Visa, els espectadors provinents dels Estats Units haurien estat aquells que més van gastar durant el cap de setmana inaugural dels Jocs de París, que van contribuir significativament, juntament amb els brasilers i els japonesos, a l’increment del 26% interanual en les vendes registrades al petit comerç de la capital francesa. L’augment més significatiu s'ha produït als museus i teatres (+159%), seguit d’altres sectors com l’alimentació (+42%), restaurants (+36%), el comerç al detall (+21%) i oci (+18%). A més, la despesa ha crescut, precisament, en algunes de les seus mencionades anteriorment, com Marsella (+38%), malgrat que els principals creixements fora de París els han registrat Saint-Étienne (+214%) o Lilla (+100%).
Amb aquestes dades i, recordem, a l’espera d’uns Jocs Paralímpics que tal com ha apuntat Estanguet prolongaran aquesta celebració “amb el mateix nivell d’ambició” entre finals d’agost i inicis de setembre, queda per veure si la Ciutat de la Llum serà capaç de transformar l'èxit de París 2024 en un llegat olímpic a l'altura de Barcelona 1992.