30
de Maig
de
2013
Act.
30
de Maig
de
2013
Se'l considera un expert de primer ordre en emprenedoria. L'avalen haver treballat per a la London Business School i ara per l'escola de negocis de la Universitat d'Oxford. Pegram Harrison, de 45 anys, és especialista de l'hiperemprenedor continent asiàtic i coneixedor de l'esperit nord-americà. És nadiu d'Atlanta, als Estats Units. La ciutat on va néixer un beuratge que ha captivat el món, Coca-cola; on ha nascut una televisió que ha revolucionat el periodisme, la CNN; i on té la seu una de les majors aerolínies del món, Delta. Orgullós dels seus orígens, és aquests dies a la Universitat Autónoma de Barcelona (UAB) ensenyant emprenedoria.
Es pot emprendre un nou projecte sense que sigui innovador?
Sí. La pressió sobre els emprenedors per innovar és sovint massa extrema! Es vol que tothom sigui creatiu, però es pot aportar valor a una economia sense aportar quelcom nou! Es pot començar un negoci que repensi quelcom que ja existeix, innovant en una part del procés o en un detall. Es pot també innovar a escala local, però no cal que sigui a escala global.
Això els emprenedors. Els governs què hi poden fer?
El govern no pot estimular la innovació realment bé. Les polítiques i els incentius fiscals no acostumen a funcionar bé. No es promou ni la innovació ni l'emprenedoria de forma controlada. Però poden facilitar que les universitats i els parcs de recerca avancin en esforços, recursos i xarxes de treball.
Aquí els pressupostos en innovació i recerca van a la baixa. És un problema?
Pot semblar un problema i, de fet, és un problema per a la gent que no és capaç de trobar altres recursos. Però, en realitat, la falta de fons públics no és greu si obliga d'aquesta manera a la gent a ser més emprenedora: si l'ajuda a crear noves xarxes de contactes, saber treballar en situacions d'incertesa i buscar nous accessos per arribar a allò que necessiten.
Com a possible problema, també hi ha la falta de crèdit...
Si es vol créixer, no és bo confiar en excés en el crèdit. De nou es repeteix: que ara falti crèdit no és un problema si força a la gent a buscar altres fórmules. Parlo de negocis que requereixen poca tresoreria, que operin amb equilibris financers...
El mercat espanyol pot ser atractiu per la seva innovació i recerca? O de nou, dependrà de preus baixos per poder ser competitiu?
Ningú pot dir amb certesa que Espanya sigui incapaç de competir amb innovació i recerca. Si es cau en la trampa de voler competir en el preu, llavors sí que no s'apostarà per competir amb la innovació o amb un altre factor. Ara mateix cap nació europea pot realment competir amb preus.
Què podem importar a Europa de l'Àsia emprenedora?
A Àsia els nivells de petits emprenedors són altíssims, però no sé fins a quin punt és exportable a Europa. Això sí, la lliçó per Europa són els alts nivells d'emprenedors de baix valor afegit, que no innoven necessàriament... aquí a vegades hi ha hagut casos molt sexys d'emprenedoria que no han acabat tenint èxit.
I de l'esperit emprenedor dels EUA?
Construir una cultura emprenedora implica un gran esforç i s'ha provat a Europa, però sembla que no funciona si es pressiona massa ni si es fa a gran escala. No es pot fer alhora a tota Espanya, però sí a nivell regional... poden haver-hi casos d'èxit i apostes per l'educació en aquest sentit. Això sí, Estats Units no és el gran exemple.
No?
Israel, per exemple. Hi ha un entorn extraordinàriament emprenedor.
Al mercat espanyol, l'emprenedoria és la solució? És complicat convertir sis milions d'aturats en emprenedors...
Seria massa gent volent liderar i massa poca seguint-los. La clau és que la gent entri a treballar per als emprenedors, no que se'n facin. O sigui, tenir mig milió de nous emprenedors i 4'5 milions treballant per a ells.
I com es fa?
És qüestió de fomentar una nova actitud des de l'escola i en els entorns familiars! La gent ha de saber que es pot tenir una bona vida treballant per a petites empreses. No cal tenir un contracte en un banc de per vida.
És possible ser emprenedor sense un màster d'administració d'empreses (MBA) o estudis d'Economia?
La majoria d'emprenedors, especialment els de més èxit, no necessiten un MBA ni han estudiat negocis, ni economia, ni altres estudis formals de finances. Necessiten actituds, aptituds i coneixements, i això ho poden perfeccionar fent un curset com aquests dies a Barcelona.
Llavors, per a qui són els MBA?
No hi ha res dolent en fer un MBA, però la majoria d'emprenedors no en tenen. A alguns els pot aportar un avantatge, a d'altres no. Un MBA ajuda els possibles inversors, els gestors d'organitzacions sense afany de lucre, departaments governamentals... Però aquests estudis no els preparen per a la incertesa que forma part de tota aventura emprenedora.
Participa en el congrés Food and Health Entrepreneurship Program per innovar en l'alimentació i salut. És un bon camí per a Catalunya i Espanya?
Sí, és un camí que només pot agafar-lo aquesta economia, molt basada en l'agricultura, l'alimentació i la medicina. Té sentit que s'intenti formar aquest sector amb aptituds emprenedores! Però aquest congrés també és bo perquè no només forma a espanyols, sinó gent de tot el món.
Es pot emprendre un nou projecte sense que sigui innovador?
Sí. La pressió sobre els emprenedors per innovar és sovint massa extrema! Es vol que tothom sigui creatiu, però es pot aportar valor a una economia sense aportar quelcom nou! Es pot començar un negoci que repensi quelcom que ja existeix, innovant en una part del procés o en un detall. Es pot també innovar a escala local, però no cal que sigui a escala global.
Això els emprenedors. Els governs què hi poden fer?
El govern no pot estimular la innovació realment bé. Les polítiques i els incentius fiscals no acostumen a funcionar bé. No es promou ni la innovació ni l'emprenedoria de forma controlada. Però poden facilitar que les universitats i els parcs de recerca avancin en esforços, recursos i xarxes de treball.
Aquí els pressupostos en innovació i recerca van a la baixa. És un problema?
Pot semblar un problema i, de fet, és un problema per a la gent que no és capaç de trobar altres recursos. Però, en realitat, la falta de fons públics no és greu si obliga d'aquesta manera a la gent a ser més emprenedora: si l'ajuda a crear noves xarxes de contactes, saber treballar en situacions d'incertesa i buscar nous accessos per arribar a allò que necessiten.
Com a possible problema, també hi ha la falta de crèdit...
Si es vol créixer, no és bo confiar en excés en el crèdit. De nou es repeteix: que ara falti crèdit no és un problema si força a la gent a buscar altres fórmules. Parlo de negocis que requereixen poca tresoreria, que operin amb equilibris financers...
El mercat espanyol pot ser atractiu per la seva innovació i recerca? O de nou, dependrà de preus baixos per poder ser competitiu?
Ningú pot dir amb certesa que Espanya sigui incapaç de competir amb innovació i recerca. Si es cau en la trampa de voler competir en el preu, llavors sí que no s'apostarà per competir amb la innovació o amb un altre factor. Ara mateix cap nació europea pot realment competir amb preus.
Què podem importar a Europa de l'Àsia emprenedora?
A Àsia els nivells de petits emprenedors són altíssims, però no sé fins a quin punt és exportable a Europa. Això sí, la lliçó per Europa són els alts nivells d'emprenedors de baix valor afegit, que no innoven necessàriament... aquí a vegades hi ha hagut casos molt sexys d'emprenedoria que no han acabat tenint èxit.
I de l'esperit emprenedor dels EUA?
Construir una cultura emprenedora implica un gran esforç i s'ha provat a Europa, però sembla que no funciona si es pressiona massa ni si es fa a gran escala. No es pot fer alhora a tota Espanya, però sí a nivell regional... poden haver-hi casos d'èxit i apostes per l'educació en aquest sentit. Això sí, Estats Units no és el gran exemple.
No?
Israel, per exemple. Hi ha un entorn extraordinàriament emprenedor.
Al mercat espanyol, l'emprenedoria és la solució? És complicat convertir sis milions d'aturats en emprenedors...
Seria massa gent volent liderar i massa poca seguint-los. La clau és que la gent entri a treballar per als emprenedors, no que se'n facin. O sigui, tenir mig milió de nous emprenedors i 4'5 milions treballant per a ells.
I com es fa?
És qüestió de fomentar una nova actitud des de l'escola i en els entorns familiars! La gent ha de saber que es pot tenir una bona vida treballant per a petites empreses. No cal tenir un contracte en un banc de per vida.
És possible ser emprenedor sense un màster d'administració d'empreses (MBA) o estudis d'Economia?
La majoria d'emprenedors, especialment els de més èxit, no necessiten un MBA ni han estudiat negocis, ni economia, ni altres estudis formals de finances. Necessiten actituds, aptituds i coneixements, i això ho poden perfeccionar fent un curset com aquests dies a Barcelona.
Llavors, per a qui són els MBA?
No hi ha res dolent en fer un MBA, però la majoria d'emprenedors no en tenen. A alguns els pot aportar un avantatge, a d'altres no. Un MBA ajuda els possibles inversors, els gestors d'organitzacions sense afany de lucre, departaments governamentals... Però aquests estudis no els preparen per a la incertesa que forma part de tota aventura emprenedora.
Participa en el congrés Food and Health Entrepreneurship Program per innovar en l'alimentació i salut. És un bon camí per a Catalunya i Espanya?
Sí, és un camí que només pot agafar-lo aquesta economia, molt basada en l'agricultura, l'alimentació i la medicina. Té sentit que s'intenti formar aquest sector amb aptituds emprenedores! Però aquest congrés també és bo perquè no només forma a espanyols, sinó gent de tot el món.