13
de Desembre
de
2016
"A partir del 2025 els números són impossibles. Cal un miracle". L'economista Miquel Puig es refereix al càlcul de les pensions, un tema de preocupació recurrent que emergeix amb més força quan salten notícies com la que apunta a l'esgotament del Fons de Reserva, creat l'any 2000 i amb el qual ja pràcticament no s'hi pot comptar. Puig recorda, però, que els miracles, en economia, existeixen. Tan sols cal recordar "el miracle alemany" de després de la 2a Guerra Mundial o "el miracle espanyol" dels anys 60. Això sí, adverteix que "els miracles es redueixen a una sola cosa: posar-se a treballar". I per aquesta acció entén la necessitat de fer créixer la natalitat, reduir l'alta taxa d'abandonament escolar i incrementar substancialment la productivitat.
Tots els ingredients
D'aquesta qüestió n'ha parlat amb el Catedràtic en Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver, en una jornada organitzada aquest vespre de dilluns pel Diari Ara. Oliver ha explicat la deriva del sistema de pensions per tot un seguit d'ingredients que, tots alhora, obliguen a replantejar-se certs aspectes.
"El forat al Fons de Reserva comença el 2011 amb la crisi de l'euro i la pèrdua de milions de llocs de treball que provoquen una reducció d'aportacions. A més, cada cop hi ha més gent major de 65 anys amb una pensió mitjana més elevada perquè han cotitzat més", assegura. De fet, la pensió mitjana ha crescut un 25% entre els anys 2007 i 2016, passant de 800 euros mensuals a uns 1.100. "Quan ho sumes tot arribes a la situació actual, on no arribes a pagar", indica.
El problema és a llarg termini
Davant d'una audiència formada gairebé unànimement per pensionistes o gent a punt d'unir-s'hi, els dos economistes han volgut deixat clar que els problemes els patiran les generacions següents. "Els pròxims anys les pensions es pagaran segur. Serà un tema sagrat pels partits els següents cinc o deu anys i els diners sortiran d'on calgui", ha assegurat Miquel Puig. Unes solucions a pedaços amb les que "s'anirà trampejant fins al gran problema, a partir del 2025", ha apuntat fent referència a la jubilació dels baby boomers.
De fet, el Fons de Reserva, fruit dels Pactes de Toledo de 1995, tenia l'objectiu de ser una ajuda per quan arribés aquest moment, quan la generació més nombrosa d'Espanya es retiri. Una previsió que avui ja es veu impossible de complir. "En els propers 10 anys la generació de 30 a 38 anys perd un terç dels seus efectius", evidencia Josep Oliver.
S'està reduint la població en edat de treballar, però el més rellevant dels pròxims 15 o 20 anys, adverteix, és "l'envelliment d'aquesta població amb edat de treballar i com això afecta a la productivitat". Avui els majors de 65 anys són un 18% de la població, mentre que al 2045 la xifra se'n pot anar entre el 28 i el 33%. "No és possible finançar-ho", lamenta.
Hi ha solució?
Descartada la hipòtesi de la desaparició de les pensions, tots dos economistes coincideixen que el tema a debatre és quin import tindran i com es finançaran. D'entrada, les primeres mesures dutes a terme passen per deixar de pagar via contribució dels treballadors les pensions que no tenen a veure amb el "contracte intergeneracional" sobre el que se sustenta el sistema. És a dir, que les pensions de viduïtat o d'orfandat es paguin a través de diners recaptats per impostos; i les contribucions dels salaris es dediquin íntegrament a les pensions de jubilació.
"S'acabarà cobrant segons el que has contribuït durant tota la teva vida laboral", ha apuntat Josep Oliver sobre una mesura que considera més justa que la de valorar tan sols els 15 o 25 darrers anys de cotització. Això sí, deixa clar que "s'enduriran les condicions de jubilació". Per exemple, amb la idea de revisar cada cinc anys l'esperança de vida per fer el càlcul de l'import a cobrar per cada pensionista. Per Oliver aquesta proposta de l'executiu de Mariano Rajoy "té sentit", i ha recordat que a França ja es revisa cada tres anys.
En aquest sentit, Miquel Puig ha apuntat que quan es va instaurar el sistema de pensions, l'esperança de vida era de 59 anys i, per tant, es comptava que pràcticament ningú la cobraria. Al 1960 l'expectativa era de cobrar la pensió durant quatre anys, i avui ja s'espera que un pensionista rebi aquest "salari diferit" durant 14 anys.
En qualsevol cas, Puig vaticina que "no trigarem gaire a veure la jubilació als 69 anys, perquè si no els números no surten". Al capdavall, assegura, "equival a treballar tres anys per cobrar-ne un, que no és tan mal negoci perquè no contribueixes un 33% anual".
Tots els ingredients
D'aquesta qüestió n'ha parlat amb el Catedràtic en Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver, en una jornada organitzada aquest vespre de dilluns pel Diari Ara. Oliver ha explicat la deriva del sistema de pensions per tot un seguit d'ingredients que, tots alhora, obliguen a replantejar-se certs aspectes.
"El forat al Fons de Reserva comença el 2011 amb la crisi de l'euro i la pèrdua de milions de llocs de treball que provoquen una reducció d'aportacions. A més, cada cop hi ha més gent major de 65 anys amb una pensió mitjana més elevada perquè han cotitzat més", assegura. De fet, la pensió mitjana ha crescut un 25% entre els anys 2007 i 2016, passant de 800 euros mensuals a uns 1.100. "Quan ho sumes tot arribes a la situació actual, on no arribes a pagar", indica.
El problema és a llarg termini
Davant d'una audiència formada gairebé unànimement per pensionistes o gent a punt d'unir-s'hi, els dos economistes han volgut deixat clar que els problemes els patiran les generacions següents. "Els pròxims anys les pensions es pagaran segur. Serà un tema sagrat pels partits els següents cinc o deu anys i els diners sortiran d'on calgui", ha assegurat Miquel Puig. Unes solucions a pedaços amb les que "s'anirà trampejant fins al gran problema, a partir del 2025", ha apuntat fent referència a la jubilació dels baby boomers.
De fet, el Fons de Reserva, fruit dels Pactes de Toledo de 1995, tenia l'objectiu de ser una ajuda per quan arribés aquest moment, quan la generació més nombrosa d'Espanya es retiri. Una previsió que avui ja es veu impossible de complir. "En els propers 10 anys la generació de 30 a 38 anys perd un terç dels seus efectius", evidencia Josep Oliver.
S'està reduint la població en edat de treballar, però el més rellevant dels pròxims 15 o 20 anys, adverteix, és "l'envelliment d'aquesta població amb edat de treballar i com això afecta a la productivitat". Avui els majors de 65 anys són un 18% de la població, mentre que al 2045 la xifra se'n pot anar entre el 28 i el 33%. "No és possible finançar-ho", lamenta.
Hi ha solució?
Descartada la hipòtesi de la desaparició de les pensions, tots dos economistes coincideixen que el tema a debatre és quin import tindran i com es finançaran. D'entrada, les primeres mesures dutes a terme passen per deixar de pagar via contribució dels treballadors les pensions que no tenen a veure amb el "contracte intergeneracional" sobre el que se sustenta el sistema. És a dir, que les pensions de viduïtat o d'orfandat es paguin a través de diners recaptats per impostos; i les contribucions dels salaris es dediquin íntegrament a les pensions de jubilació.
"S'acabarà cobrant segons el que has contribuït durant tota la teva vida laboral", ha apuntat Josep Oliver sobre una mesura que considera més justa que la de valorar tan sols els 15 o 25 darrers anys de cotització. Això sí, deixa clar que "s'enduriran les condicions de jubilació". Per exemple, amb la idea de revisar cada cinc anys l'esperança de vida per fer el càlcul de l'import a cobrar per cada pensionista. Per Oliver aquesta proposta de l'executiu de Mariano Rajoy "té sentit", i ha recordat que a França ja es revisa cada tres anys.
 |
| Josep Oliver i Miquel Puig han debatut sobre les pensions moderats per Antoni Bassas | PGF |
En aquest sentit, Miquel Puig ha apuntat que quan es va instaurar el sistema de pensions, l'esperança de vida era de 59 anys i, per tant, es comptava que pràcticament ningú la cobraria. Al 1960 l'expectativa era de cobrar la pensió durant quatre anys, i avui ja s'espera que un pensionista rebi aquest "salari diferit" durant 14 anys.
En qualsevol cas, Puig vaticina que "no trigarem gaire a veure la jubilació als 69 anys, perquè si no els números no surten". Al capdavall, assegura, "equival a treballar tres anys per cobrar-ne un, que no és tan mal negoci perquè no contribueixes un 33% anual".