"Aquest any canvio de feina, aprendré anglès i m'apuntaré al gimnàs". Però tots sabem que no és veritat. Els propòsits són tots molt bonics, però a l'hora de la veritat ens espanten els canvis. Quin en té la culpa? Segons el doctor en Biologia Molecular i exprofessor de Harvard Estanislao Bachrach, el culpable no és altre que el cervell. En el seu llibre EnCambio (Conecta, 2015) explica el seu funcionament i com influeix en l'aversió a afrontar els canvis. I el que és més important, dóna claus per aprendre a modificar-lo per canviar la nostra vida i sentir-nos millor.
Si no ho vols, no hi ha res a fer
Bachrach explica en aquest llibre el funcionament del cervell. Un òrgan que no distingeix entre bo i dolent, ni tampoc entre realitat i fantasia. El que vol el cervell són automatismes, repetir accions conegudes i estalviar esforços. Per què anar a la feina per un camí diferent si ja coneixes el de sempre?
Per aconseguir imposar-nos i canviar, Bachrach destaca que el primer que fa falta és voler-ho un mateix. No hem de canviar perquè ho vol la nostra parella ni perquè ho vulgui el nostre cap. Hem de canviar perquè ho volem nosaltres. L'autor argentí posa èmfasi en aquesta voluntat, i treu ferro si algú no vol canviar. No passa res, l'important és estar tranquil amb un mateix.
Si tens clar que vols canviar, el següent pas és creure que pots fer-ho. Sense aquestes dues prèvies és impossible aconseguir-ho. Al llarg del llibre l'autor va descobrint com es tradueix aquesta voluntat en accions concretes.
El cervell és un enemic de la creativitat
Només un 2% de la població té talent per a la creativitat. El 98% restant no ho tindrà fàcil per ser creatiu. Ni el cervell, ni l'educació tradicional ni l'estructura de moltes empreses incentiva aquesta qualitat que està adormida.
Aquest handicap per al progrés empresarial es pot treballar i revertir plantant cara a l'aversió al canvi. Bachrach recomana als líders empresarials incidir en aquells treballadors més oberts a les novetats, els que senten que volen i poden canviar. Seran ells els autèntics gestors del canvi que hauran d'acabar arrossegant a la resta. Pels que tenen més por de canviar, Bachrach avisa que no se'ls ha d'assenyalar ni maltractar. Al contrari, cal cuidar-los i entendre'ls.
La gestió de les expectatives
Un altre dels elements que tracta el llibre és el de la gestió de les expectatives. No poden ser ni massa fàcils d'assolir, ni impossibles. L'autor del llibre recomana a tots aquells que tinguin alguna responsabilitat a l'empresa reunir cada tres o quatre mesos el seu equip per compartir-les.
Que tothom conegui quina és la direcció, més que els objectius; i discutir les diferències que puguin sorgir entre uns i altres. Una mala gestió de les expectatives pot crear un ambient contraproduent a l'oficina.
 | Autor: Estanislao Bachrach |
| |