Desmentir mites no és fàcil, però sovint val la pena. Mariana Mazzucato n'és un molt bon exemple. Més enllà de l'eterna dicotomia entre sector públic i privat, l'economista defineix l'Estat com l'organització més emprenedora del mercat i que alhora assumeix més inversions de risc. Qui ho diria. El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, ha aprofitat un Dinar Cambra organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona per fer-se seva la teoria econòmica: "A Catalunya seria la República emprenedora".
Tot comença amb una visió: "La llibertat republicana només es pot aconseguir si hi ha una igualtat d'oportunitats des de polítiques marcades per la fraternitat". Liberté, egalité et fraternité, que diu la Revolució Francesa.
En aquest sentit, l'Estat passa de les paraules als fets consumats finançant Internet, GPS o Siri popularitzats a posteriori per l'iPhone d'Apple, però també la nanotecnologia, la biotecnologia o la tecnologia verda. Així doncs, sembla que el mite es trenca i no tot el mèrit és del sector privat.
Sense verí als pressupostos
Davant un auditori ple a vessar, Aragonès ha filat encara més prim i ha presentat un trident de propostes que s'inclouran dins els nous pressupostos de la Generalitat: finançament de l'educació de 0 a 3 anys, aposta per la Formació Professional (FP), especialment dual, i afavorir la cultura de risc. "Cal un Estat emprenedor que faciliti que les empreses assumeixen risc", ha insistit.
Aragonès: "Cal un Estat emprenedor que faciliti que les empreses assumeixen risc"
La prosperitat econòmica, la cohesió social, drets i oportunitats per a tothom, la innovació educativa, els salaris productius, la formació contínua, la governabilitat amb eines d'Estat, l'obertura al món o la transferència tecnològica també formen part de la filosofia emprenedora de viatge.
Entre la tradició i la disrupció, els consells tant per a polítics com empresaris no s'han fet esperar gaire: "L'autocomplaença és un verí per a qualsevol govern", "si la llibertat no va acompanyada de responsabilitat no és llibertat" i "els empresaris d'aquest país hem de fer un exercici d'autoestima".
Invertir en Zweig
A tall d'exemple, el conseller d'Economia i Hisenda ha anunciat que s'impulsarà la conversió de l'Institut Català de Finances (ICF) en "una banca pública d'inversions estratègiques" associades també al Pla Juncker i al Banc Europeu d'Inversions (BEI). A parer seu, "som un país petit però volem pensar en gran, cal que siguem país i Estat emprenedor".
El vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, durant la seva ponència al Dinar Cambra
La cúpula empresarial catalana no s'ha volgut perdre la teoria republicana emprenedora. Des de les taules presidencials s'ho miraven atentament: la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga; el delegat del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro; el president de la Fundació del Liceu, Salvador Alemany; el president de Pimec, Josep González; el president de Cecot, Antoni Abad; el secretari general de la UGT, Camil Ros; el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, el CEO de Barcelona Tech City, Miquel Martí; la directora de l'Observatori Dona Empresa i Economia, Anna Mercadé, o la CEO de SocialCar, Mar Alarcón, entre d'altres.
Aragonès: "Els empresaris d'aquest país hem de fer un exercici d'autoestima"
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ja ha donat el seu vistiplau fins i tot abans de començar la ponència: "Estem segurs que la gestió del vicepresident Aragonès serà un èxit". I per acabar de projectar la República emprenedora des de la Llotja de Mar, què millor que una cita de l'escriptor (exiliat) Stefan Zweig: "La mesura més segura de qualsevol força és la resistència que acaba guanyant".
Qui sap com podria afectar l'efecte colibrí (en colors) de l'economista Xavier Sala-i-Martin a la República emprenedora de Catalunya: "La innovació d'una nova idea en un sector acaba tenint un impacte que ningú podia predir en un altre sector".