El PIB català de 2023 supera les xifres prepandèmia per primer cop: "S'ha assolit l'objectiu"

"Catalunya va superar el cicle pandèmic per primer cop el 2023". Amb aquesta conclusió, el director de l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, Josep Oliver, ha abaixat el teló de la presentació de l'estudi sobre l'evolució de l'economia catalana del passat any. Les dades presentades aquest dijous evidencien un "creixement menor, però més sòlid": un augment d'un 2,6% del Producte Interior Brut (PIB) i d'un 2,7% del Valor Afegit Brut (VAB) en comparació a les xifres de l'any 2019. Fins ara, malgrat tenir un ritme més alt, els estudis dels 3 anys anteriors no havien pogut batre aquesta marca.

Més info: L'Idescat revisa una dècima a l'alça el creixement anual del PIB català el segon trimestre

Amb l'objectiu d'elogiar el progrés aconseguit, Oliver ha recordat que la pandèmia va sacsejar amb més força l'economia catalana que no pas la de "territoris comparables", com ara Baviera. Entre altres coses, pel pes dels serveis personals privats. "Tenim un creixement més elevat que la mitjana de la zona euro i s'ha assolit l'objectiu de l'economia catalana", ha remarcat el també catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Entre altres coses, perquè la taxa d'ocupació és ara "molt més alta" que el 2019, tot i no haver superat les xifres del PIB fins a l'últim exercici.

La moderació de l’increment del PIB en el 2023 s’explica principalment per la de la demanda interna (uns 1,2 punts percentuals al creixement del 2,6%), ja que la demanda exterior va generar uns "prou elevats" 1,4 punts de l’avenç conjunt del PIB. En l’àmbit de la demanda interna, el creixement del 2023 (un 1,4%, a comparar amb el 2,5% del 2022) es va assolir amb una menor empenta del consum privat (augment de l’1,9% enfront del 2,9% del 2022) i la caiguda de la inversió (del -0,7% el 2023 a comparar amb +3% del 2022), mentre el consum públic va accentuar el to expansiu, incrementant-se un 2,3%, és a dir, força per sobre el 0,7% del 2022.

Cap a un nou model productiu?

Les perspectives de cara al futur són positives. Entre altres coses, perquè l'estudi del BBVA observa un "cert canvi del model productiu" a Catalunya. En els darrers anys, els serveis personals privats (turisme, transport, comerç i serveis recreatius) havien liderat la recuperació. El passat 2023, però, van frenar el seu progrés perquè la seva expansió era ja "insostenible", és a dir, havien arribat al màxim del seu creixement. Tot i això, l'economia no s'ha ressentit. "Els serveis privats productius, com ara les finances o les assegurances, han agafat el relleu", ha anunciat Oliver. Un fet que suposa un "desplaçament" per a l'economista. "De confirmar-se aquest viratge, caldria esperar que la productivitat de l'economia catalana comencés a créixer encara més", ha rematat.

Catalunya encara és un "territori terciari" però els primers mesos del 2024 "suggereixen un canvi de model"

Encara és massa d'hora per poder extreure conclusions sobre aquest fenomen. De moment, Oliver l'ha titllat de "canvi productiu", tot i que sí que ha admès que els primers mesos del 2024 "suggereixen un canvi de model". Malgrat tot, ha indicat que Catalunya és avui un "territori terciari", on els serveis apleguen el 76% de l'activitat i el 78% de la mà d'obra. Ara bé, aquesta tendència és desigual entre els diferents punts del territori, fet que provoca que el saldo del cicle "no sigui homogeni".

Girona lidera el creixement

A l'hora de parlar del VAB, Oliver ha advertit que té en compte la suma de les aportacions que es calculen d'acord amb què pesa i quant creix cada vegueria. "Això va per barris", ha avançat. En aquest sentit, les Comarques Gironines va ser l'àrea que millors dades va presentar durant el cicle pandèmic 2019-2023, amb una variació positiva del VAB del 4% en total.

Més info: Girona enamora (i ara encara més)

Tot i això, indrets com la Garrotxa (8,4%), el Gironès (7,3%) o el Pla de l'Estany (6,8%) van mostrar xifres molt per sobre de la mitjana del territori, que ja va ser el més elevat de Catalunya. "Qui vulgui veure el creixement industrial de Catalunya, li recomano que faci una volta pel Pla de l'Estany i comprovi com estan augmentant els metres dels polígons industrials", ha destacat Oliver.

La immediata perseguidora de Girona és l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que va registrar una variació del 3,4% del VAB, mentre que les Comarques Centrals van anotar-se un progrés del 2,8%. De nou, algunes comarques d'aquests territoris van presentar dades per sobre de la mitjana: és el cas d'Osona (7,1%) o el Baix Llobregat (6,3%), on han jugat un "paper rellevant" els serveis privats vinculats a l'activitat productiva i la indústria manufacturera.

Camp de Tarragona (-1,4%), Comarques de Muntanya (-2,8%) i Terres de l'Ebre (-3,6%) mostren una variació negativa del VAB

L'última vegueria amb un índex positiu va ser el Pla de Lleida, tot i que en aquest cas ho va fer per sota de la mitjana, un 1,1%. D'aquesta àrea destaquen punts com la Segarra (4,8%) o el Segrià (4,1%). La resta, tant Camp de Tarragona (-1,4%), com Comarques de Muntanya (-2,8%) i Terres de l'Ebre (-3,6%) mostren una variació negativa. "Encara els queda un any més", ha calmat Oliver, que sí que ha reconegut que els preocupa el sector primari. No és l'únic àmbit estancat: a la construcció li "falta força" i també al de l'energia (al voltant del 3%), tot i que encara hi ha punts a Catalunya on el pes d'aquestes indústries arriben al 50%.

Un 2024 de rècord

Amb tot, a l'espera de conèixer l'evolució que plasmarà el present 2024, l'estudi del BBVA ja aposta per màxims en indicadors com els visitants internacionals i els passatgers als aeroports. Una previsió que pràcticament es pot confirmar atenent les xifres que presenta cada mes l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat.

També caldrà observar el ritme amb què evolucionen el PIB i el VAB, que a l'informe d'enguany ja han moderat la seva expansió. Però sens dubte, la gran incògnita a resoldre serà a la tendència del model productiu de Catalunya. Una percepció que l'any vinent podria esdevenir certesa i que marcaria un nou rumb de l'economia catalana els pròxims anys.