Plaça Catalunya: el gran hub bancari de fa un segle (II)
Una concentració insòlita de poder financer en escassos quilòmetres quadrats, feia de la zona una veritable City a l’estil de la que podem trobar avui dia a Londres
La setmana passada vam fer una explicació detallada de la gran quantitat d’entitats bancàries que, fa cent anys, tenien la seva seu central a la Plaça Catalunya. Però això no és tot, perquè els carrers adjacents a la plaça també mostraven una densitat insòlita de bancs, com ara veurem.
La Rambla, aquesta via que uneix el centre de Barcelona amb el mar, era l’eix que s’emportava la palma, amb diferència, pel que fa al nombre d’entitats bancàries. A la Rambla de Canaletes 2 i 4 hi havia la Banca Marsans, presidida per Lluís Marsans Peix i amb Joan Ventosa Calvell al consell d’administració (personatge molt vinculat a Francesc Cambó Batlle). Avui dia, aquesta marca, la de Marsans, sona molt més a període vacacional que a entitat financera, i és que el negoci va fer una evolució curiosa de banc cap a agència de viatges. Tot va començar organitzant viatges des del banc per als visitants estrangers que venien al país, i després aquesta línia de negoci es va acabar independitzant i sobrevivint a la mateixa entitat financera (el banc va passar a mans del Banco Hispano Colonial just després de la Guerra Civil, mentre que l’agència de viatges va resistir fins al 2010). El 1924 ja havien passat quatre anys des de la fallida del Banc de Barcelona, però no podem obviar que aquest gran banc tenia la seu a la Rambla de Santa Mònica, 31. Els que sí que existien encara eren el Banco Hispano Colonial (Rambla dels Estudis, 1) i el Banc de Catalunya (Rambla dels Estudis, 4). El primer d’ells estava molt vinculat amb el comerç amb Amèrica i tenia com a president al Marquès de Comillas, a més d’un grapat d’aristòcrates al consell d’administració (comte de Torroella de Montgrí, Marquès de Quijano, Comte de Güell i Marquès de Castelldosrius), on també hi era Ignacio Coll Portabella, un dels empresaris més poderosos de la història del país. La segona d’aquestes dues entitats veïnes era el Banc de Catalunya, del que fa poc en vam parlar. Era un banc amb objectius ambiciosos dirigit per Evarist Fàbregas Pàmies i Eduard Recasens Mercadé. En aquell moment, al consell d’administració també hi seien Joan Pich i Pon i Artur Suqué Sucona. Al mateix número que el Banco Hispano Colonial hi havia el Crèdit Agrícola Català.
On avui hi ha el Cafè de l’Òpera, podíem trobar-hi dos bancs més: la Banca Mas Sardà i la Banca Tusquets i Companyia
Sense abandonar la Rambla, també hi trobem l’oficina de Barcelona del Banc d’Espanya, que el 1932 es mudaria a l’Avinguda de Catedral (aquell edifici que durant molts anys va ser la seu de Caixa de Catalunya i que ara pertany al BBVA) i a la dècada dels cinquanta a la Plaça Catalunya mateix, a la cantonada amb el Portal de l’Àngel. A la Rambla dels Estudis, un tram -com es veu- amb molta densitat bancària, també hi estava ubicat el Mercantile Bank of the Americas. Per cloure aquest segment de la Rambla parlarem també de la banca Soler i Torra, que estava als números 11 i 13. Un dels propietaris d’aquest negoci era Josep Torra Closa, la filla del qual, Carmen Torra Olivera, es va casar amb l’agent de canvi i borsa José Alcocer Moreno (fill d’un alcalde de Madrid), i el fill que van tenir va ser un personatge fonamental de les finances espanyoles dels vuitanta i noranta: Alberto Alcocer Torra, o sigui, un dels Albertos (l’altre, un cosí, era Alberto Cortina Alcocer). Curiosament, la banca Soler i Torra estava en aquells temps molt vinculada a la constructora Fomento de Obras y Construcciones (Focsa), una companyia que el 1992 es va fusionar amb la madrilenya Construcciones y Contratas, propietat de les germanes Alicia i Esther Koplowitz, esposes precisament dels Albertos, als quals acabem d’esmentar.
A la Rambla dels Caputxins, on avui hi ha el Cafè de l’Òpera, podíem trobar-hi dos bancs més: la Banca Mas Sardà i la Banca Tusquets i Companyia. La primera pertanyia a la família Mas Sardà i va acabar en mans del Banco de Bilbao. La segona pertanyia a la nissaga homònima, un membre de la qual, Carles Tusquets Trias de Bes, continua vinculat avui dia al món financer a través de Mediolanum i Trea Capital Partners.
Deixem ja la Rambla i saltem al punt oposat de la Plaça Catalunya, és a dir, al Passeig de Gràcia. Allà trobarem el Banco Holandés del Mediterráneo, número 2, el London County Westminster and Parr’s Bank, números 8 i 10, i la Banca Arnús Garí, número 9. Aquesta darrera estava relacionada directament amb una de les branques de la família Arnús, que també eren propietaris de la Banca Arnús, de la qual en vam parlar a l’entrega anterior. En el cas que ens ocupa ara, el president era Juan Antonio Gamazo Abarca, Comte de Gamazo i marit de Marta Arnús Gayón.
Amb el pas de les dècades, i sobretot de la Guerra, la majoria d’aquestes entitats van anar desapareixent i serien substituïdes per unes de noves, però en una quantitat menor
El carrer Fontanella també era molt fèrtil en bancs, perquè hi aplegava a la International Banking Corporation (una filial del The National City Bank of New York), al Banco Hispano Americano, a la Banca Italiana di Sconto i al Banco Español de Chile. No ens n’allunyem gaire per trobar-ne encara més, i és que en aquell moment al carrer Pelai tenia la seu el Banco Urquijo Catalán (una divisió local del banc espanyol), amb un consell d’administració ple de figures de l’empresariat català, com Damià Mateu Bisa, Lluís A. Sedó Guichard, Ignacio Coll Portabella o Santiago Trias Rumeu, a més d’Estanislao de Urquijo y Ussía, Marquès d’Urquijo. Per acabar, a les rondes que delimiten Ciutat Vella encara podem distingir dues entitats més, el Banco Central, a la Ronda de Sant Pere 32, i la delegació a Catalunya del Banco Hipotecario de España, a la Ronda Universitat 17.
Al llarg d’aquestes dues entregues hem vist una concentració insòlita de poder financer en escassos kilòmetres quadrats, el que feia d’aquella zona una veritable City a l’estil de la que podem trobar avui dia a Londres. Amb el pas de les dècades, i sobretot de la Guerra, la majoria d’aquestes entitats van anar desapareixent i serien substituïdes per unes de noves, però en una quantitat menor. Així van arribar el Banco de Bilbao (on avui hi ha el Zara), el Banesto (botiga d’Apple i hotel de la cadena Iberostar) o el Banc d’Espanya (diuen que un futur hotel).