Més enllà de la política: adéu austeritat, hola expansió

Tres coses hi ha a la vida: salut, diners i amor, que deia la cançó. La covid-19 encara ha posat més de manifest aquestes necessitats i és precisament per això que el Govern ha aprovat una ampliació del pressupost de 1.230 milions d'euros per afrontar les despeses extres derivades de la pandèmia. "No és el moment de l'austeritat, és el moment de l'expansió". El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, té clares les prioritats de les administracions per encarar l'etapa de la reconstrucció, unes línies que se centren, bàsicament, en salut, protecció social i recuperació econòmica. I aquí és on anirà destinada aquesta primera ampliació del pressupost de la Generalitat perquè, "en moments complicats, les administracions han de posar tota la fortalesa per a la ciutadania".

Les polítiques expansives no només serveixen "com a un element de contenció", sinó que també marcaran la transformació de les bases econòmiques en un futur proper. Aquesta és la recepta en una situació d'urgència i emergència com la que estem vivint i, en aquest terreny, la clau la tenen les administracions. Aragonès, que ha anunciat aquesta ampliació durant una conferència híbrida entre el presencialisme i l'streaming al Cercle d'Economia, ha apel·lat a materialitzar "la tradició keynesiana que ha marcat molt el nostre funcionament". Gastar més quan més es necessita.

Si durant la crisi del 2008 es va apostar per "sostenir el sistema financer", "ara és el moment de rescatar treballadors, famílies i teixit productiu" perquè, només així, s'aconseguirà trobar noves oportunitats d'aquest moment. "Hem d'iniciar una etapa de més benestar i equitat", ha insistit el vicepresident, que ha assenyalat la importància d'enfocar l'etapa de la reconstrucció de Catalunya "amb visió estratègica i fixant prioritats". En aquest sentit, la Generalitat sap com jugar les seves cartes -tot i les limitacions pressupostàries-, cosa que se centra en quatre canvis d'actitud.

Quatre ànimes per a la recuperació

La primera carta de la baralla va sobre la confiança. "Cal substituir la cultura de la desconfiança entre l'administració i la societat per la cultura de la concertació" i, d'aquesta manera, fer anar de la mà governs i ciutadania. Amb una confiança sòlida, serà més fàcil que Catalunya pensi "en gran". Aquesta és la segona carta del joc de la recuperació, motiu pel qual Aragonès fa una crida a les empreses catalanes a créixer en dimensions i "vèncer elements tradicionals que tenim arrelats".

Aragonès: "No hem de créixer perquè som capaços de produir més, sinó millor" 

Però créixer per créixer no és la solució. Segons el també conseller d'Economia, "no hem de créixer perquè som capaços de produir més, sinó millor" i això vol dir que és imprescindible "passar de l’economia del volum a l’economia del valor". Els deures no acaben aquí. La quarta carta a jugar, i com no podia ser d'altra manera, és la de l'equitat de gènere perquè "som millors si prenem les decisions de forma compartida i incorporem totes les visions de la societat i trenquem els sostres de vidre".

Per tot plegat, és essencial "dirigir la gran capacitat inversora a impulsar sectors emergents i estratègics" i, per tant, aprofitar les eines disponibles. Si el fons de recuperació europeu de 750.000 milions d'euros tira endavant, apareix una oportunitat única amb "la major mobilització de diners en inversions públiques de la nostra història contemporània" per enfocar el model productiu de Catalunya. I, altra vegada, això va d'aprofitar la situació imposada per la covid-19 i treure suc de totes aquelles oportunitats que siguin possibles.

L'economia 4.0 de la vida

Amb aquests quatre canvis d'actitud sota el braç, Aragonès també aposta per tres eixos imprescindibles que serviran de guia per a la recuperació. Com ja ve sent tendència en tots els progressos econòmics i socials, la moda que ha vingut per quedar-se és posar les persones al centre. En aquest cas, al centre de l'economia i, per tant, apostar pel sector privat, per la sanitat i pel sector agroalimentari.

A això s'hi ha de sumar la "digitalització massiva per a la reindustrialització" perquè tot el que s'ha esmentat no serà possible sinó es fa una aposta clara per la transformació digital, que va de "canviar processos i incorporar la tecnologia com a una part fonamental de l’organització productiva". Les empreses i administracions que no tinguin això en compte "no sobreviuran" i, justament per aquest motiu, la indústria 4.0 juga un paper fonamental. Un paper que haurà d'anar de la mà de la transició ecològica i la sostenibilitat.

Per tot plegat, avisa Aragonès, "és important el que l’Estat aconsegueixi a Europa", a banda que "la flexibilització del dèficit es traslladi als ajuntaments i a les comunitats autònomes". En aquesta línia, el vicepresident considera que l'objectiu de dèficit 0 de la Generalitat, "no té cap mena de sentit" i més en moments com aquest, motiu pel qual reclament als de Pedro Sánchez que l’actualitzin a l’1%. "Les decisions han de tenir una certa previsió i estabilitat, que permetin que s’arrisqui més en l’àmbit econòmic en inversions".

Faus: "Ens manca més confiança en el sector privat, creiem que se'n parla poc i, com a empresaris, necessitem la previsió i confiança"

"Moltes de les prioritats que ha comentat són les nostres", ha volgut fer saber el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, al vicepresident del Govern abans de donar pas al torn de preguntes, tot i que ha reiterat, com ha fet en altres ocasions, que encara "ens manca més confiança en el sector privat" perquè, ha lamentat, "creiem que se'n parla poc i, com a empresaris, necessitem la previsió i confiança".

Fer política amb la política

Però si no es deixen de banda les qüestions polítiques que poc tenen a veure amb aquestes necessitats, el camí serà més espinós de recórrer. Ara per ara, les negociacions per als pressupostos generals de l'Estat estan aturades i continuem sota el paraigües dels prorrogats del 2018. "Quin serà l'objectiu de dèficit de l'any vinent? Quin impacte tindran els fons de la Unió Europea?", es qüestiona Aragonès.

Si la recuperació passa perquè "els conflcites polítics es resolguin políticament", què passa amb les seus socials que es van traslladar després de l'1 d'octubre del 2017? Segons el vicepresident del Govern, "la capacitat d'atracció de l'economia catalana farà inviable el retorn de les seus empresarials" perquè, a més, "és molt millor tenir-les als llocs dels centres de decisió".

Aragonès: "Catalunya s’ha de situar com la més disposada a aprofitar al màxim els fons europeus i s’ha d’abocar al paper de capitalitat europea"

De moment, anuncis com el de la inversió de 5.000 milions d'euros per a la mobilitat del futur de Seat de la setmana passada obren més llum en el túnel de la recuperació i el lideratge econòmic i aquesta "és la millor garantia per aconseguir inversions". Anuncis positius del sector privat que han d'anar de la mà de l'adéu a l'austeritat més necessari que mai per dir hola a una expansió vital per sobreviure.

Perquè, com diu Aragonès, "la sortida només serà sortida amb polítiques expansives" i "Catalunya s’ha de situar com la més disposada a aprofitar al màxim els fons europeus i s’ha d’abocar al paper de capitalitat europea, amb nous valors, eixos estratègics i amb propostes de valor afegit".