Un passeig per les Rambles de Barcelona pot descobrir centenars de productes de luxe a preu de saldo. És el top manta, el mercat il·legal on les dessuadores més cares són (més) assequibles pel gran públic, tot i l'evident falsificació que amaga la icona, l'etiqueta i el teixit. Amb les compres nadalenques en plena ebullició, i la marea de compradors entrant i sortint de les botigues per caçar el millor regal, passejar davant aquests espontanis aparadors de productes pot temptar el consumidor, a qui les grans firmes apel·len perquè sigui responsable exercint el seu poder de compra. És la seva decisió.
Les grans marques no són alienes i treballen en aquest camp. "El problema que tenim és la falta de sensibilitat del públic espanyol sobre la marca en positiu, què significa i què aporta; i en segon lloc, sobre quines conseqüències negatives té la falsificació sobre l'economia, la societat i sobre el ciutadà", afirma rotund José Antonio Moreno, director general de l'Associació Nacional per a la Defensa de les Marques. Andema, l'entitat que representa, està presidida per Rosa Lladró –presidenta de la companyia valenciana de porcellana- i agrupa més de 70 empreses, entre les quals destaquen la reconeguda firma de joieria Tous, el gegant del tèxtil Inditex o la multinacional Nike, entre altres. Exemples de grans firmes que gestionen importants i destacades marques, les quals són també algunes de les més susceptibles de còpia i falsificació al mercat.
El mercat, ple de falsifiicacions
I no és una creença. Hi ha milers de carteres a les botigues al detall que ofereixen rèpliques de les carteres amb la icona de l'osset de Tous. De fet, l'informe balanç de les intervencions en matèria de propietat industrial de 2013 -elaborat per l'Oficina Espanyola de Patents i Marques- estableix que el 17,7% dels objectes intervinguts per atemptats contra la propietat industrial són productes de marroquineria i complements, un grup on entren des de les carteres de mà Louis Vuitton fins a les que imiten la popular marca de Manresa, per citar algunes de les més habituals al top manta.
El llistat continua, però tal com apunta Moreno, els productes més falsificats són fonamentalment bosses, carteres i cinturons; dessuadores i sabatilles d'esport; "moltíssims" productes de rellotgeria i joieria, a més d'articles de perfumeria i cosmètica; "i any rere any estem veient que els productes informàtics relacionats amb l'electrònica estan cobrant molt protagonisme", enumera. Per l'important repunt de les vendes que es produeix aquests dies de Nadal, Moreno considera que cal insistir en els missatges enviats a l'opinió pública i recordar-li al consumidor que ha de ser responsable, "perquè a part de ciutadà, és una persona amb un poder importantíssim: té el poder de compra i posar el seu poder de compra en un cistell o en un altre pot canviar molt el seu voltant", reflexiona.
La importància del control fronterer
Tot i que la consciència del consumidor és important, també ho és la regulació i el control que es fa als mercats. Segons Míriam Cugat, professora titular de Dret Penal al Servei d'Estudis i Dictàmens Jurídics de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, les grans firmes poden evitar les falsificacions col·laborant en la prova i perseguint el delicte de dues maneres: "D'una banda, comunicant l'absència de consentiment per provar el delicte i també participant en la prova de la imitació. Ells poden aportar els seus coneixements experts per detectar la falsedat", esgrimeix.
De fet, el 62,51% dels objectes intervinguts per delictes i faltes contra la propietat industrial durant l'any passat van tenir lloc a naus, fàbriques i magatzems. Al contrari del que es pot pensar, només el 0,1% s'intervé als punts de venda il·legal.
El control al mercat quan ja circulen els articles és important, però inspeccionar la primera barrera també ho és. "La tasca de les duanes és capital perquè vivim en una zona duanera única i qualsevol producte que entri pot circular lliurement", assegura Moreno, alhora que afirma que "es pot fer més, perquè és evident que entren falsificacions. Falten mitjans i falten persones perquè no sempre es té el nivell que ens agradaria", denuncia.
En aquest sentit, la professora Cugat argumenta que "donada la importància de l'entrada de còpies il·legals al mercat europeu per via d'importació, un dels principals objectius en la lluita contra el mercat pirata rau en la intensificació dels controls de frontera". Cugat opina que es troba a faltar major homogeneïtat en la intensitat dels controls per part dels diversos Estats membres de la Unió Europea. "L'existència d'una regulació dispar pot donar lloc a forats negres a la duana comunitària", avisa.
Munich, el cas de falsificació controlada
La marca de sabatilles de disseny Munich també ha experimentat la utilització aliena de la seva marca sense consentiment. "A Amazon estaven venent falsificacions, productesfake, sota el paraigua de rellotges de la nostra marca", conta Xavier Berneda, conseller delegat de la companyia. Després de diferents gestions, l'empresari explica que LetsBonus va tardar 20 minuts a retirar el producte a la venda, "però amb Amazon ens va costar molt més", apunta.
El que explica Berneda és similar al raonament que aporta Moreno, des d'Andema, per explicar la protecció que necessita la marca. "És el mateix que si jo demà faig un sofà Chester amb la tela de Louis Vuitton. Louis Vuitton no fa Chester però jo estaria utilitzant el seu logotip, per tant hi ha una infracció als drets de marca". Tal com apunta Moreno, és igual el producte, "al moment en què hi hagi una utilització no autoritzada del registre de marca protegit aquí ja hi ha una falsificació".
Però, una còpia que el consumidor compra al top manta, sabent que és igual però no idèntica, és constitutiva de delicte? "La còpia no ha de ser perfecta, sinó versemblant per al seu destinatari. Per tant, segons aquesta línia interpretativa, el que determina la il·licitud no és la perfecció de la còpia sinó la seva capacitat per a dur a engany, que pot arribar a ser nul·la en funció de factors com, per exemple, el punt de venda o el preu de venda al públic", explica la professora Cugat. I és que l'assequibilitat d'aquests productes pot ser alarmant perquè "és un factor concloent, perquè tant pot ser indicador que es tracta d'una còpia com d'un article robat", raona.
Andalusia, la comunitat més pirata
El cas de Munich, controlat i solucionat per l'empresa, és una anècdota al costat de les nombroses operacions existents. Les xifres de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques mostra que en 2013 hi va haver 2.434 delictes contra la propietat industrial i un total de 2.155 detencions. L'11% de les intervencions es van fer a Catalunya, amb 278 operacions, 261 fets aclarits i 317 detencions. Amb tot, el balanç de 2013 mostra un rànquing on Andalusia lidera el nombre d'intervencions en aquesta matèria: el 33,1% de les operacions s'han realitzat al seu territori.