21
d'Abril
de
2016
Act.
20
de Juliol
de
2016
En una època on passejar pels principals carrers comercials del món és un déjà-vû constant, una seixantena d'empreses familiars catalanes del retail es neguen a donar la batalla per perduda contra les grans multinacionals. "Les nostres empreses comporten un teixit comercial molt propi del nostre país", defensa Elisabet Vilalta, directora general de Comertia, l'associació que les reuneix amb l'objectiu de fer front comú a l'hora de sobreviure en un mercat cada cop més global i competitiu. El que va començar el 2002 per l'obsessió de cinc empresaris, ja reuneix avui més de seixanta companyies, 4.000 botigues de 100 marques, més de 40.000 treballadors i una facturació conjunta de 4.000 milions d'euros. El comerç tradicional català, d'arrel familiar, no llança la tovallola.
"No m'agrada estar callat, vull opinar i no conformar-me amb el que tenim", explica a VIA Empresa Javier Cottet, quarta generació dels òptics més famosos de Catalunya i un dels fundadors de Comertia juntament amb Jordi Casas (Casas Sabaters), Benito Garcia (Benitosports), Gabriel Jené (La Mallorquina) i Xavier Vidal (Grup Vidal). "L'empresari a Catalunya i a Espanya ha adoptat un rol de no dir res pel temor del que puguin pensar d'ell; i jo crec que cal parlar per poder trencar algun dia la concepció social que l'empresari és dolent", reivindica Cottet.
"Érem cinc empresaris d'una edat similar, amb empreses familiars de retail, de sectors diferents, però a tots ens preocupava aquest tema", recorda. Cottet afegeix que "no ens agradava aquesta visió del botiguer que hi ha per aquí. Vam decidir que no ens podíem seguir queixant sense fer res, i així vam crear Comertia". Un nom, el de l'associació, que confessa que prové de "comerciants espartans". Uns botiguers, doncs, que lluiten per defensar la seva condició d'empresaris.
Qui defensa les empreses mitjanes?
Els requisits per formar part de Comertia són tenir un mínim de tres botigues, 25 treballadors i una facturació de tres milions d'euros. A dia d'avui, però, molt poques de les empreses que en formen part tenen només tres establiments. "De mitjana en tenen 60 o 70. N'hi ha que en tenen 600, i un parell que en tenen tres", resumeix Elisabet Vilalta. "Comertia vol representar el col·lectiu d'empreses mitjanes amb vocació de lideratge i creixement", explica. Entre les patronals que representen els petits comerços i les grans multinacionals, "hi havia un buit per aquestes empreses mitjanes", argumenta l'executiva de l'associació.
"Tenen en comú diversos aspectes: són empreses familiars catalanes i amb establiments amb un client final. A més, tenen marques i volen créixer", defineix Vilalta d'una associació de comerciants on tot són noms coneguts, des de Bon Preu a Veritas passant per Gaes o Party Fiesta.
Compartir per competir
El lema de Comertia és "Compartir per competir". Aquesta idea ha estat l'eix vertebrador de l'associació, que contínuament busca sinergies conjuntes. "Organitzem diferents xerrades o reunions on compartim informació. Els empresaris es troben i fem un dinar un cop al mes amb una temàtica que els pugui interessar i que sigui d'actualitat", explica Vilalta.
L'actual president de Comertia és Joan Carles Calbet (Electrodomèstics Calbet). "El que té de bo és que el lema compartir per competir és totalment real", destaca. "Som empreses amb activitats semblants: punts de venda, venedors i estructures similars. Venem coses diferents però tenim la mateixa problemàtica", indica. Per Calbet, "compartir informació de forma gratuïta té un valor incalculable. Poder trucar a qualsevol company per compartir dubtes i que t'ajudin, és alguna cosa que no podem ni arribar a valorar".
El fet que totes aquestes companyies hagin deixat enrere la visió del clàssic botiguer per convertir-se en empreses amb totes les seves àrees funcionals facilita que des de Comertia organitzin tallers d'intercanvi amb els responsables d'una àrea concreta de cada empresa.
Aquesta voluntat per compartir informació també es tradueix en diversos informes que elabora l'associació a partir de les dades facilitades pels seus membres. Remuneracions, notorietat de les marques o digitalització són algunes de les àrees estudiades. Però si en destaca una, aquesta és la de les vendes. "Cada mes fem un informe, l'Indicador Comertia, on demanem als socis com els han anat les vendes. Això et permet tenir una línia de tendències i moltes empreses ja n'estan molt pendents perquè dóna molta informació, també a escala sectorial", recorda Elisabet Vilalta.
Una sola veu
L'altra part important del dia a dia de Comertia és la tasca de lobby. "No és el mateix anar d'un en un que en nom de tot aquest conjunt de marques, que t'obre moltes portes", evidencia Vilalta. "Quan veus que et truca el regidor de comerç o que el nou president de la Generalitat compta amb l'opinió de Comertia, te n'adones que val la pena. Encara que després no et facin cas", ironitza Javier Cottet al seu torn.
"Si hi ha alguna llei que veiem que afecta les empreses ens dirigim als polítics que toquin. Si tenim alguna ambició, o ens preocupa algun projecte que estigui previst o que no ho estigui, també", diu Vilalta.
"Tenim botigues al carrer i som defensors del comerç de proximitat de trama urbana, que dóna vida a les ciutats", insisteix la directora general de Comertia. Una presència al carrer, però, que no és incompatible amb la dels centres comercials. "Moltes de les nostres empreses també tenen prou múscul financer per ser-hi", reconeix. Sigui com sigui, destaca la preocupació per la implantació de grans multinacionals als principals carrers de tot el món.
"Veus una fotocòpia de les mateixes botigues a tot arreu, i la nostra tasca és defensar aquestes empreses mitjanes que són presents a diferents ciutats catalanes", argumenta. Algunes d'elles fins i tot s'han internacionalitzat, i "tenen productes i serveis característics, diferents del que puguis trobar a tots els carrers".
"No m'agrada estar callat, vull opinar i no conformar-me amb el que tenim", explica a VIA Empresa Javier Cottet, quarta generació dels òptics més famosos de Catalunya i un dels fundadors de Comertia juntament amb Jordi Casas (Casas Sabaters), Benito Garcia (Benitosports), Gabriel Jené (La Mallorquina) i Xavier Vidal (Grup Vidal). "L'empresari a Catalunya i a Espanya ha adoptat un rol de no dir res pel temor del que puguin pensar d'ell; i jo crec que cal parlar per poder trencar algun dia la concepció social que l'empresari és dolent", reivindica Cottet.
"Érem cinc empresaris d'una edat similar, amb empreses familiars de retail, de sectors diferents, però a tots ens preocupava aquest tema", recorda. Cottet afegeix que "no ens agradava aquesta visió del botiguer que hi ha per aquí. Vam decidir que no ens podíem seguir queixant sense fer res, i així vam crear Comertia". Un nom, el de l'associació, que confessa que prové de "comerciants espartans". Uns botiguers, doncs, que lluiten per defensar la seva condició d'empresaris.
Qui defensa les empreses mitjanes?
Els requisits per formar part de Comertia són tenir un mínim de tres botigues, 25 treballadors i una facturació de tres milions d'euros. A dia d'avui, però, molt poques de les empreses que en formen part tenen només tres establiments. "De mitjana en tenen 60 o 70. N'hi ha que en tenen 600, i un parell que en tenen tres", resumeix Elisabet Vilalta. "Comertia vol representar el col·lectiu d'empreses mitjanes amb vocació de lideratge i creixement", explica. Entre les patronals que representen els petits comerços i les grans multinacionals, "hi havia un buit per aquestes empreses mitjanes", argumenta l'executiva de l'associació.
 |
| Elisabet Vilalta dirigeix Comertia. Lali Puig |
"Tenen en comú diversos aspectes: són empreses familiars catalanes i amb establiments amb un client final. A més, tenen marques i volen créixer", defineix Vilalta d'una associació de comerciants on tot són noms coneguts, des de Bon Preu a Veritas passant per Gaes o Party Fiesta.
Compartir per competir
El lema de Comertia és "Compartir per competir". Aquesta idea ha estat l'eix vertebrador de l'associació, que contínuament busca sinergies conjuntes. "Organitzem diferents xerrades o reunions on compartim informació. Els empresaris es troben i fem un dinar un cop al mes amb una temàtica que els pugui interessar i que sigui d'actualitat", explica Vilalta.
L'actual president de Comertia és Joan Carles Calbet (Electrodomèstics Calbet). "El que té de bo és que el lema compartir per competir és totalment real", destaca. "Som empreses amb activitats semblants: punts de venda, venedors i estructures similars. Venem coses diferents però tenim la mateixa problemàtica", indica. Per Calbet, "compartir informació de forma gratuïta té un valor incalculable. Poder trucar a qualsevol company per compartir dubtes i que t'ajudin, és alguna cosa que no podem ni arribar a valorar".
El fet que totes aquestes companyies hagin deixat enrere la visió del clàssic botiguer per convertir-se en empreses amb totes les seves àrees funcionals facilita que des de Comertia organitzin tallers d'intercanvi amb els responsables d'una àrea concreta de cada empresa.
Aquesta voluntat per compartir informació també es tradueix en diversos informes que elabora l'associació a partir de les dades facilitades pels seus membres. Remuneracions, notorietat de les marques o digitalització són algunes de les àrees estudiades. Però si en destaca una, aquesta és la de les vendes. "Cada mes fem un informe, l'Indicador Comertia, on demanem als socis com els han anat les vendes. Això et permet tenir una línia de tendències i moltes empreses ja n'estan molt pendents perquè dóna molta informació, també a escala sectorial", recorda Elisabet Vilalta.
Una sola veu
L'altra part important del dia a dia de Comertia és la tasca de lobby. "No és el mateix anar d'un en un que en nom de tot aquest conjunt de marques, que t'obre moltes portes", evidencia Vilalta. "Quan veus que et truca el regidor de comerç o que el nou president de la Generalitat compta amb l'opinió de Comertia, te n'adones que val la pena. Encara que després no et facin cas", ironitza Javier Cottet al seu torn.
"Si hi ha alguna llei que veiem que afecta les empreses ens dirigim als polítics que toquin. Si tenim alguna ambició, o ens preocupa algun projecte que estigui previst o que no ho estigui, també", diu Vilalta.
 |
| Foto: Lali Puig |
"Tenim botigues al carrer i som defensors del comerç de proximitat de trama urbana, que dóna vida a les ciutats", insisteix la directora general de Comertia. Una presència al carrer, però, que no és incompatible amb la dels centres comercials. "Moltes de les nostres empreses també tenen prou múscul financer per ser-hi", reconeix. Sigui com sigui, destaca la preocupació per la implantació de grans multinacionals als principals carrers de tot el món.
"Veus una fotocòpia de les mateixes botigues a tot arreu, i la nostra tasca és defensar aquestes empreses mitjanes que són presents a diferents ciutats catalanes", argumenta. Algunes d'elles fins i tot s'han internacionalitzat, i "tenen productes i serveis característics, diferents del que puguis trobar a tots els carrers".