Ramaderia, amb dades i sense dogmatismes

En un anterior article a VIA Empresa, em vaig referir a les declaracions del ministre Garzón sobre la ramaderia, aquestes línies en són, en bona part, una continuïtat. Fa pocs dies Marc Coloma, CEO d'Heura, deia que la ramaderia era “un dels problemes més greus del segle XXI”. Marta G. Rivera, experta en sistemes alimentaris, afirmava en una entrevista el següent: “Jo, si fos la Generalitat, proposaria que tots els ramaders d’animals de cicle curt, com el pollastre, el porc i el conill (és a dir, el 86% de la producció catalana i la base de la indústria càrnia), no produeixin més”. A més, un dossier d’un diari català culpabilitzava als pagesos catalans de les condicions de vida a Brasil, mentre que l’informe era encapçalat pel següent titular: “Vides trencades per la soja que alimenta els nostres porcs”.

En totes aquestes manifestacions detecto ideologisme i dogmatisme que s’ajuda de lemes simples tractats com a veritats absolutes, mentre la realitat camina per un altre cantó. S’han usat expressions d’una gran duresa i menyspreu que, o bé es basen en una informació molt sòlida o, en cas contrari, expressen una inacceptable frivolitat. La contaminació informativa ha estat tan important que fins i tot des de mitjans de comunicació pretesament rigorosos han publicat informacions totalment desenfocades. Per exemple, una dada molt repetida és la confusió de les emissions GEH de l’agricultura amb les de tot el sistema alimentari (que inclou logística, transport, distribució i consum a la llar o al restaurant) i que està estimada en els estudis més recents (taula 1)  en un 31% sobre el global. Per contra les emissions generades directament per la ramaderia, estan estimades en un 11,46%. Un altre error molt repetit és la comparació de les emissions de la ramaderia amb les de “tot el transport”, quan en realitat s’està comparant un producte en el seu cicle complet (la ramaderia) amb les emissions de l’ús del transport sense tenir en compte la producció dels combustibles, la fabricació de trens, cotxes i avions, ni el seu manteniment i reciclatge.

La desconsideració a l’agricultura ja té un llarg recorregut, però ara ha trobat en l’argument mediambiental la seva millor oportunitat per expressar-se, fins al punt d’apropar-se al que podríem anomenar mobbing social

La desconsideració a l’agricultura ja té un llarg recorregut, però ara ha trobat en l’argument mediambiental la seva millor oportunitat per expressar-se, fins al punt d’apropar-se al que podríem anomenar mobbing social. La societat ja té un culpable (l’agricultura) i tan sols per aquest fet ja se sent una mica alliberada de la responsabilitat de lluitar dia a dia i a tot arreu contra el canvi climàtic. Que senzill seria solucionar el canvi climàtic eliminant els porcs de la terra. Però, equivocar-se de causa també ens desvia de la solució. Dissortadament, el problema és més complex i per resoldre’l cal una acció que impliqui a tothom, a tots els sectors que han gandulejat tant com l’agricultura. Ens apropem a grans i necessàries transformacions on la ciència i la tecnologia serà la nostra principal eina. Tanmateix, no tenim temps per equivocar-nos de culpables ni per amagar les més greus responsabilitats de consums energètics excessius vinculats a formes de vida que avui ja no ens podem permetre. La tasca que cal abordar està plena de dificultats i costos que sembla que no volem veure. No hi ha dreceres ni poden haver-hi demores.

Dades sobre emissions de GEH

En general hi ha un gran desconeixement del món que ens alimenta. A fi de conèixer la causalitat de l’agricultura - incloent ramaderia- sobre les emissions globals de GEH cal observar aquesta globalitat. Per respondre a aquest tema cal que ens ajudem de les dades objectives publicades per l’IPCC i la FAO. Una primera aproximació ens la dona el gràfic següent d'Our Data World, elaborat amb dades 2016 i publicades el 2020 on pot observar-se la complexitat del conjunt d’activitats i sectors emissors de GEH. En aquest apropament s’adjudica un 18,4% a l’activitat de l’agricultura, forest i altres usos del sol (AFOLU, en les sigles en anglès). Unes emissions importants, al costat, tanmateix, del 81,6% d’altres fonts d’emissions. És a dir, el problema no és a l’agricultura, sinó en el conjunt de l’activitat humana. Per avançar ens cal actuar sobre aquest conjunt i en cada una de les seves parts.

Una segona observació que ens cal és el desglossament de les emissions del sistema agroalimentari entre el seu conjunt d’activitats. Aquesta informació ens l’aporta l’estudi acabat de realitzar per un ampli equip d’investigadors encapçalats per Francesco Tubiello basat en dades de la FAO[i] (veure taula 1). L’estudi defineix tres categories d’activitat amb emissions GEH.

• A la granja (14,78%). La ramaderia és la principal emissora (11,46%), però també hi participa l’agricultura en els processos de fertilització. Per exemple, un emissor a tenir en compte és el conreu de l’arròs.
• Canvis en l’ús del sòl (8,24%). On es destaca la desforestació a la que m’hi refereixo més endavant.
• Pre i post-producció (13,69%). Per garantir tot el cicle de transformació, distribució i consum amb un impacte d’emissions equivalents als que es produeixen a la granja

Com a conjunt, tot el sistema alimentari genera el 31% de les emissions, per evitar-les hem de ser més eficients a la producció agrícola i ramadera però també en els processos de transformació, en el transport dels aliments optant preferiblement per la proximitat, en les formes de consumir i evitant el malbaratament. Tanmateix, sovint s’oblida que cal produir de manera sostenible, però cal produir aliments suficients i cal que aquests siguin assequibles per a tothom.

Podem afirmar que la nostra alimentació és quasi un terç de la nostra despesa

Quin és el pes de l’alimentació en la nostra economia? Una referència pertinent és apropar-nos al pes del consum alimentari sobre el total del consum. D’acord amb les ponderacions 2022 de l'IPC de l’alimentació, begudes i tabac a la llar representa el 25,7% del nostre consum. Però cal tenir en compte que una part destacable de la nostra alimentació la realitzem a hotels i restaurants caldria afegir la part (no desglossada) d’aliments allí, tenint en compte que el consum d’hotels i restaurants representa un 13% del consum. En altres paraules, sense una millor estimació, podem afirmar que la nostra alimentació és quasi un terç de la nostra despesa. Si tots els sectors generen emissions GEH, sembla coherent que l’alimentació (tot el sistema) hi aporti un 31%. L’esforç l’hem de dirigir a reduir les emissions arreu, però cal deixar de banda culpabilitzacions exprés.

Sobre la desforestació

Malgrat activitats vandàliques, que n’hi ha, la desforestació respon a la pressió de la demanda alimentària i de la producció d’agrocarburants. L’increment de la demanda alimentària té el seu origen en la demografia creixent i el desenvolupament econòmic, el qual propicia una millora vers una dieta més proteínica i, per tant, més exigent en recursos. La producció d’agrocarburants (biocarburants a partir de productes alimentaris) és l’altra causa important de pressió sobre el sòl agrari. En una situació de tensió com l’actual hauria de suprimir-se aquest tipus de biocarburants, altrament dits de primera generació, tenint en compte que hi ha altres vies per obtenir biocarburants i altres vies per obtenir energies renovables. Per tant, adjudicar a la ramaderia la totalitat de la desforestació és un error de càlcul.

Adjudicar a la ramaderia la totalitat de la desforestació és un error de càlcul

Podem fer una primera aproximació estimant a partir de les dades publicades a Economic effects of biofuel production, editat per Marco Aurelio dos Santos el 2011 i les dades actuals de desforestació publicades per la FAO. D’acord amb les estimacions realitzades 60 Mha estarien destinades a agrocarburants, en tant que la desforestació des de 1990 arribaria a 178 Mha. La responsabilitat de la resta de la desforestació hauríem de distribuir-la proporcionalment a les exigències en recursos de sòl de les diferents produccions agràries, quelcom que no és tan directe com s’ha volgut mostrar.

Diferències d’emissions i petjada d’aigua entre especies

D’acord amb la FAO les produccions de carn del món per espècies son: Pollastre 118 Mt.; Porc 110 Mt, Boví 68 Mt i Altres 40 Mt.

Aquestes dades contrasten amb les emissions globals per cada espècie i la intensitat per cada animal, d’acord amb Global Livestock Enviromental Assessment Model (GLEAM)[ii].

Alhora, els estudis de Hoekstra i Chapagain ens aporten les següents dades sobre consum d’aigua per a la producció de diferents aliments.

Alguns punts de reflexió

• Tots els sectors productius produeixen en major o menor grau, emissions GEH i consumeixen aigua, directament o indirectament. El camí vers la sostenibilitat és treballar per reduir-les en tots i cada un dels sectors, en totes i cada una de les activitats.
• La producció d’aliments sempre produirà impactes mediambientals atès que usem la natura per produir-los. L’objectiu és produir-los amb els menors impactes.
• Per reduir els impactes mediambientals la ciència i la tecnologia ens proporciona les millors eines. Les biotecnologies i les més avançades tecnologies de la informació i la comunicació (big data, intel·ligència artificial, robotització, teledetecció per dron o satèl·lit, biosensòrica, etc) ens ofereixen solucions vers el regadiu eficient, l’agricultura i la ramaderia de precisió, la millora genètica, etc. En general, la millora de l’eficiència està altament correlacionada amb la reducció de les emissions GEH.
• L’agricultura i la ramaderia són responsables de contaminació de sòls i aigües i d’emissions GEH indesitjades, sens dubte. Però hi ha camins tecnològics per evitar-ho, tal com ja s’està fent. S’està avançant en produir l’arròs sense inundació (causa de l’emissió de metà), ja que una bona gestió de la granja evita l’emissió de metà “in situ”. Les biorefineries, tal com ja s’estan construint, aporten combustibles i productes de gran interès evitant emissions. Una bona gestió de la fertilització orgànica, tal com ja s’està disposant, ha d’evitar la contaminació de sòls. Unes pràctiques del sòl adequades ha de permetre el seu manteniment i regeneració. Hi ha solucions. Tot i això, la solució no és matar el malalt, la solució és curar-lo. En qualsevol cas, hi ha l’exigència de compromís per part del productor i dels governs d’establir les lleis oportunes i de fer-les complir.
• La pressió cultural contra la ramaderia intensiva té segurament valors estètics a valorar, però oblida aspectes importants. La ramaderia intensiva ha permès a Catalunya sostenir la població rural, proveir de proteïna assequible a tota la població. Alhora es tracta d’una producció amb uns alts graus d’eficiència productiva que minimitza, amb una gestió adequada, les emissions. Per exemple, l’índex de conversió (el pinso necessari per quilos produït) segons dades DACAA és de 1,695 pel pollastre i de 2,4 pel porc de cicle tancat. Algunes de les informacions contra la ramaderia intensiva provenen més de valors culturals vinculats a ideologia que d’informacions objectivables. Per exemple, menysprear la qualitat estàndard de la producció porcina actual i glorificar com a única possible la producció de porc ibèric en deveses és, sens dubte, una posició èticament elitista i tècnicament inviable, en tant que és incapaç de proveir la demanda.
• Els remugants, vinculats a ramaderia extensiva o semiextensiva, han de ser valorats des de la seva pròpia realitat. Alguns elements que cal tenir en compte són: part del sòl que usen no serviria per cap altra cosa, però els animals el saben convertir en aliment consumint una vegetació que l’home directament no podria aprofitar. Aporten serveis ecosistèmics evidents en mantenir la dinàmica biològica de les pastures, la defensa contra els incendis forestals, la renovació de la matèria orgànica al sòl, paisatge, etc.
• En general la comparació de la carn amb un producte vegetal quant a emissions o consum d’aigua no es pot realitzar comparant el pes de l’un i de l’altre. Son productes de qualitat dietètica diferent. La carn, la llet i els ous, en tant que mega-aliments, tenen un grau d’utilització proteica neta superior i, en general, contenen moltes més vitamines i minerals. No podem comparar, per exemple, un kg de tomàquet o un kg de llenties amb un kg de carn de porc, de pollastre o de xai.
• Per raons dietètiques vinculades a la salut la reducció del consum de carn és un objectiu d’interès. Tanmateix, per raons mediambientals, la decisió sobre el volum d’una cabana ramadera, que atengui les normes mediambientals i de gestió  establertes, s’hauria de deixar als mercats i als consumidors. La imposició de quotes de reducció d’animals probablement és un error que pot produir efectes perversos significatius. L’acció dels poders públics s’ha de dirigir a establir les regulacions oportunes que garanteixin de manera equilibrada els objectius de transformació.

Alternatives alimentàries

La creixent tensió oferta-demanda alimentària vinculada a l’increment demogràfic i millora del desenvolupament econòmic exigeix produir més aliments, però, alhora, sense afegir impacte ambiental i sense desforestar noves terres. La FAO ens parla d’intensificació sostenible on l’agroecologia, la tecnologia en recerca de l’eficiència, l’ús eficient de l’aigua i la reducció de la càrrega potencialment emissora o contaminant en son les eines bàsiques d’actuació.

Al si del capítol de reducció s’ha obert la porta a nous productes alimentaris que no competeixen amb l’ús dels recursos sòl i aigua o que en moderen molt l’impacte. Així s’està avançant en la incorporació a l’alimentació humana o animal de les algues, els insectes o els cianobacteris, de la que n’és l’exemple més conegut l’espirulina. Una línia paral·lela a esmentar n’és l’aprofitament i reciclatge de residus orgànics i l'obtenció, a partir de processos bioeconomia circular, de productes de gran interès, entre ells nutrients per complementar o reforçar altres aliments. Els processos d’autorització i control sanitari d’aquests productes està en marxa i ben segur que ha de propiciar canvis importants i interessants a la nostra dieta. En concret un seguit d’aquests nous productes ja es troben avui als nostres restaurants.

La creixent tensió oferta-demanda alimentària vinculada a l’increment demogràfic i millora del desenvolupament econòmic exigeix produir més aliments, però, sense afegir impacte ambiental i sense desforestar noves terres

Alhora, s’està avançant en l’oferta de proteïna vegetal al si d’una tendència creixent vers el consum vegetal. Tot i això la reducció del consum carni és, ara per ara, relativament moderat. D’acord amb les dades de consum publicades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Des de 2010 al 2020 el consum de carn per càpita a Catalunya ha passat de 55,80 kg el 2010 als 51,90 kg el 2020; tanmateix part del consum carni s’amaga sota l’epígraf de plats preparats que han passat durant el mateix període 2010-2020 de 15,34 kg a 22,6 kg. En qualsevol cas, tenint en compte aquesta tendència vers el consum vegetal, empreses tradicionalment càrniques o làctiques ja estan oferint nous productes de proteïna alternativa plant based. En aquest segment ja s’albiren tres orientacions. D’una banda, l’oferta més o menys elaborada de productes vegetals clàssics.  D’altra banda, l’aposta per productes que imiten la carn, la llet i els ous. En tercer lloc, el disseny i elaboració de nous productes vegetals, sense comparació amb els existents, productes que puguin oferir noves opcions des del punt de vista dietètic o gastronòmic. De totes maneres, per produir productes vegetals que competeixin en gust i textura amb els productes carnis o lactis calen sofisticats processos d’elaboració que caldrà valorar des de criteris dietètics i mediambientals. Avui, aquests productes en el mercat son més cars, un fet que suggereix dubtes, que caldrà contrastar, en relació amb la seva suposada eficiència energètica.

En un altre sentit, son evidents els progressos de l’obtenció de carn a partir de cultiu cel·lular o bé llet a partir de processos de fermentació. Un primer producte carni produït a partir de cultiu cel·lular ja ha estat autoritzada la seva comercialització a Singapur. En aquest cas es tracta de carn, no d’un succedani. La capacitat d’introducció comercial d’aquest tipus de producte un cop garantida la seva seguretat sanitària, dependrà, en primer lloc, del balanç energètic, suposadament més eficient que la carn; tanmateix caldrà realitzar-ne els oportuns estudis per certificar-ho. Però, l’acceptació per part del consumidor dependrà de l’obtenció d’unes textures organolèpticament agradables i, sens dubte, del preu. Un cop es pugui aconseguir la seva viabilitat comercial, la carn de laboratori pot tenir un significatiu impuls a partir d’una creixent pressió des d’entorns animalistes. Així i tot, en declaracions a La Vanguardia, Luis Ferreirim de Greenpeace Espanya considera que no és la solució per abordar la crisi ecològica en tant que és una alternativa tangent als canvis sistèmics que calen.

Empreses tradicionalment càrniques o làctiques ja estan oferint nous productes de proteïna alternativa plant based

Al llarg dels pròxims anys la ramaderia es desenvoluparà al si d’aquest nou escenari on conviuran diferents opcions productives que ocuparan quotes diferents de mercat. En aquest article s’ha intentat oferir dades objectives que són el marc prudent i necessari per poder definir les estratègies pertinents. Aquestes dades, tanmateix, són un contrapunt a afirmacions exagerades o simplement falses des de les que s’alimenta un debat destructiu des de posicions ideologistes que sovint obliden que l’alimentació és una necessitat i un dret de tothom. El risc més important dels canvis que s’estan produint és el possible desarrelament del territori de la producció càrnia o làctica i la substitució per grans corporacions. Tot plegat pot propiciar dependències estratègiques en un àmbit crític del nostre consum com son els aliments. En resum, l’equilibri territorial, la defensa de l’espai rural i l’impuls d’una alimentació de proximitat vers la gran transformació verda, requereixen reforçar la valoració, des de l’objectivitat, de la nostra ramaderia, intensiva i extensiva. Sens dubte, la ramaderia està destinada a jugar un paper important en l’alimentació del segle XXI.

[i] Les dades estan expressades en temps i amb metodologies diferents quant a la definició dels diferents segments, raó per la qual hi ha dades aparentment no coincidents.

[ii] GLEAM és una eina de la FAO que pretén quantificar la producció ramadera i l’ús de recursos naturals del sector, així como identificar els impactes ambientals de la ramaderia.