Ramon Talamàs, el gran digitalitzador
Home de consens, Talamàs treballa en favor del desenvolupament econòmic del seu territori de referència
President de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa des de l’any 2019, i reelegit l’any 2023, Ramon Talamàs és un impulsor entusiasta de la digitalització de les empreses i de la mateixa institució que governa. Un objectiu que, juntament amb la sostenibilitat, la cooperació, la capacitació professional i l'obertura de nous mercats, constitueixen els grans eixos fonamentals de la seva acció de govern.
PADE (Programa d'Alta Direcció d'Empreses) d'Iese i partidari de la formació permanent, Talamàs és Censor Jurat de Comptes, llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i en direcció comercial per Esade. Actualment, està acabant un treball de final de carrera de ciències socials a la Universitat Oberta de Catalunya que tracta, justament, sobre eficiència cameral.
La seva carrera es va iniciar de ben jove treballant a Texba, una empresa del sector tèxtil participada per la seva família, mentre complementava la seva formació acadèmica amb diferents cursos i seminaris sobre lideratge i gestió empresarial. En els 10 anys que s’hi va estar, l’empresa va experimentar un creixement significatiu, adaptant-se a les noves tecnologies i forjant definitivament la seva vocació directiva.
Els coneixedors d'aquells inicis expliquen que Texba va ser una indústria emblemàtica a Terrassa. Allà, sota la seva direcció, va experimentar un creixement significatiu, gràcies a l'aplicació de noves tecnologies, que és un dels seus leitmotivs professionals més presents en la seva llarga trajectòria.
Efectivament, aquella primera experiència va ser el primer esglaó d'una intensa carrera de responsabilitats d'alta direcció en empreses de relleu, com ara Cirsa, Figueras, i les firmes de congelats La Sirena, Atrian Bakers (on va aconseguir doblar la facturació en només tres anys, passant-la de 18,5 a 35 milions d'euros) i Audens Food, empresa en què es va jubilar l'any 2017.
Nascut a Terrassa l'any 1951, Talamàs va ser apoderat del Banc Sabadell entre febrer de 1980 i desembre de 1982, i d'allà va passar a treballar com a director general de Figueras International Seating. Al cap de dos anys, quan ja en tenia 30, va ingressar a Cirsa com a executiu de comptes, i va anar acumulant mèrits i experiència fins a arribar a ser-ne director general i finalment conseller delegat.
Altres càrrecs exercits per Talamàs han estat els de membre del consell d'administració d'Avalis i assessor de projectes publicoprivats a l'Ajuntament de Terrassa. Actualment, és administrador i propietari de la patrimonial Xaval Museums, amb seu a Matadepera, que també va estar dedicada al disseny, muntatge i explotació d'escenaris interactius relacionats amb el món de l'art. Una tecnologia derivada de la seva afició als diorames (maquetes tridimensionals d'escenaris a escala) i al pessebrisme de tota la vida.
La victòria d'un home de consens
La seva candidatura va ser la triomfadora a les darreres eleccions a la Cambra de Comerç de Terrassa, celebrades el setembre de 2023. En concret, va obtenir 31,5 escons dels 35 existents, per davant de la llista d'Eines de País. Casualment, una organització amb qui va col·laborar satisfactòriament durant la pandèmia, en temps de l'expresidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, i l'expresident Toni Fitó. Una d'aquelles aliances memorables va ser a la campanya "que no tanqui cap empresa", quan Talamàs, que també recorda els treballs previs de la llei de cambres, ja presidia la comissió d'indústria del Consell de Cambres de Catalunya.
Abans d'optar a la presidència de la Cambra, Talamàs havia estat subdirector del Banc d'Aliments de Barcelona i president del Club Cecot d'economia i fiscal, on també va impulsar programes de capacitació professional.
Home de consens, Talamàs treballa en favor del desenvolupament econòmic del seu territori de referència, en el que pretén harmonitzar els interessos dels petits i mitjans empresaris del Vallès Occidental i de tot Catalunya, amb els de les grans companyies que també hi tenen seu "en un entorn cada cop més globalitzat".
Cal remarcar que la Cambra té digitalitzats tots els serveis als seus associats, als qui facilita, d'aquesta manera, l'accés a recursos i assessorament en línia
Actualment, la Cambra de Terrassa està gestionant activament fons Next Generation destinats a la innovació tecnològica dels seus associats "a través del Digital Impulse Hub, amb aliança amb el Segell d'Excel·lència EU" i la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya", segons explica el mateix Talamàs a Diari de Terrassa. Cal remarcar que la Cambra té digitalitzats tots els serveis als seus associats, als qui facilita d'aquesta manera l'accés a recursos i assessorament en línia.
"El futur de les empreses exigeix saber adaptar-se als canvis constants que vivim, i és aquí on la Cambra té un paper fonamental", va declarar recentment a VIA Empresa.
Un altre canvi qualitatiu important experimentat per la Cambra de Terrassa ha estat la transformació de la seva seu oficial en un lloc de trobada, on emprenedors i professionals disposen d'àmplies sales obertes de treball que faciliten les relacions i el cotreball (coworking) a la vista de tothom. La creació del cotreball va ser cofinançada per la Fundación Incyde, vinculada a la Cámara de Comercio de España.
La seva acció de govern, compartida amb un equip col·laboratiu i complementari especialment eficient en funció de les seves millors capacitats professionals, té el suport de destacats líders empresarials, entre els que també s'hi troben representants de la patronal Cecot, que ocupen legalment 5 escons del plenari, i destacats empresaris de Pimec i Sant Cugat Empresarial, un think tank lobbista de prestigi amb qui la Cambra manté un contacte freqüent i continuat de cara a l'assoliment d'objectius comuns.
La reinvenció de la Cambra
Talamàs va començar jugant a favor de la revitalització de l’entitat que presideix, que sota el seu mandat ha incrementat el seu volum econòmic: ja ha passat d’uns ingressos de 2,3 milions d’euros l’any 2020, als 3,9 previstos pel tancament de l’exercici actual. L'entitat disposa d’una plantilla propera a les 40 persones, ha ajudat a la digitalització dels seus associats -a través de 367 assessoraments- i ha passat de 2,4 a 4 milions d'euros d’increment en partides de finançament privat.
Fruit d’aquest esperit d’innovació, la Cambra ha desenvolupat projectes com ara el programa Plató i lidera per segon mandat consecutiu la Comissió d’indústria del Consell General de Cambres de Catalunya, enfocada a l’assoliment d’un percentatge del 25% del PIB català, a càrrec del sector industrial, tal com fixa el Pacte Nacional d’Indústria.
L'Espai Plató està adreçat a facilitar la socialització i la col·laboració creativa d'empresaris i directius no concurrents disposats a compartir coneixements i experiències amb els seus col·legues d’altres firmes
L'Espai Plató és un programa adreçat a facilitar la socialització i la col·laboració creativa d'empresaris i directius no concurrents disposats a compartir coneixements i experiències amb els seus col·legues d’altres firmes. Les trobades serveixen per identificar, exposar i contrastar les millors pràctiques en matèria de direcció estratègica i es materialitzen en sessions de “dinàmiques de grup d’entre 10 a 15 participants que col·laboren, aprenent bones pràctiques i cocreant solucions de valor, mitjançant l’intercanvi mutu”, segons explica el mateix web de la Cambra.
L’espai, creat l'any 2014, consta de sis grups: gerencial, industrial, internacional, innovació, talent i recursos humans. Tots ells “han anat creixent i s’han consolidat com un programa efectiu on directius i directives, empresaris i empresàries han participat i mantenen una relació de confiança”.
Buscant la sobirania energètica
Per la seva banda, la Comissió d’Indústria, presidida per la Cambra de Terrassa, està integrada pels presidents de les Cambres de Terrassa, Manresa, Valls i Barcelona, juntament amb els equips professionals del Consell General de Cambres i de totes quatre institucions, que organitzen cicles de jornades virtuals sobre eines i alternatives per a la indústria en matèria d’energia i eficiència energètica.
El seu objectiu, segons expliquen al web del Consell, és "ajudar el sector empresarial català cap a la sobirania energètica basada en renovables”. Per això, tal com indica la seva declaració oficial d'intencions, “les línies d’actuació han d’anar encaminades a ajudar a transformar el model actual energètic per models basats en energies renovables autòctones, distribuïdes i properes als punts de consum, a més de l’estalvi i eficiència energètica”.
Altres factors reconeguts del lideratge de Talamàs rauen en el seu pragmatisme a l’hora d’implementar mesures eficients de gestió, com ara el tancament de la delegació física de la Cambra a Sant Cugat del Vallès. Aquesta acció estava basada en la necessitat de reduir despeses d'estructura mitjançant la creació i posada en marxa d’una plataforma digital per a la gestió de tràmits. La decisió es va prendre després d’una enquesta i l’actual representant de la delegació virtual és l’expresident de l'Associació Empresarial de Sant Cugat, Joan Franquesa.
Talamàs i el seu equip volen consolidar Terrassa com “un centre d’innovació i emprenedoria"
Amb tot aquest bagatge, Talamàs i el seu equip volen consolidar Terrassa com “un centre d’innovació i emprenedoria, basat en l’ús de les noves tecnologies, la col·laboració entre les empreses, les institucions acadèmiques i les administracions públiques, en un propòsit adreçat cap a la sostenibilitat, la responsabilitat social, el respecte pel medi ambient i el benestar de la comunitat”.
En definitiva, un salt qualitatiu des de la indústria tradicional que va fer gran la cocapital del Vallès Occidental als segles XIX i XX, a la gran fàbrica de coneixements aplicats del segle XXI que els seus dirigents tenen al cap.