Realpolitik i Pau Casals al Cercle d'Economia

La Realpolitik ens retorna a l'època de l'Alemanya del canceller estadista Otto von Bismarck i el príncep Klemens von Metternich durant el segle XIX i el seu famós equilibri de poders entre imperis i somnis nacionalistes al cor d'Europa. La Realpolitik és la diplomàcia o la política pragmàtica i realista que deixa -o almenys així ho intenta- la ideologia, l'ètica o la religió a banda. La Realpolitik es defineix i es conceptualitza com a tal amb Rochau i Bismarck, però neix i beu de grans pensadors com Tucídides, Tsun Zu o Maquiavel, entre d'altres. Tot pel i des del poder. "Necessitem una bona dosi de Realpolitik", assegurava el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, durant la inauguració de la XXXVII Reunió del Cercle celebrada per segon any consecutiu a l'Hotel W de Barcelona. 

El lobby empresarial barceloní va publicar a mitjans d'octubre una nota que reivindicava "el capitalisme conscient" i alertava d'una política econòmica "fortament ideològica" alhora que criticava la falta de pragmatisme de l'administració local i autonòmica. Sense embuts, es va apuntar llavors a "una decadència lenta però inexorable" fruit de la gestió econòmica de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. No hi va faltar tampoc la sempre anhelada col·laboració públic-privada i complicitat entre administracions i societat civil. 

Faus: "Necessitem una bona dosi de Realpolitik"

El lema de la Reunió del Cercle d'Economia (antigament coneguda com a Reunió Costa Brava) és sovint tota una declaració d'intencions: Societat i economia davant un context democràtic, Guanyar el futur: una economia competitiva i un país estable, Parlem de recuperació, Els reptes del segle XXI, Consolidar la recuperació o La gran reconstrucció. El late motive d'enguany és El moment d'Europa. Esperança política, autonomia estratègica. 

15 grans titulars

Al llarg de tres dies han passat per l'auditori principal de l'Hotel W tota mena de polítics, empresaris i directius. Turistes i clients amb ulleres de sol i roba d'estiu s'ho han mirat amb curiositat i sorpresa. Cadascú hi ha deixat el seu titular, cadascú ha volgut marcar tendència i reivindicar el seu relat. Aquí va un petit recull de 15 titulars destacats gairebé de filosofia econòmica i citats per ordre d'aparició:

• Pere Aragonès: "El Govern treballa en el benestar tant dels que creuen com dels que no creuen en la independència de Catalunya... A les empreses que visito no els hi pregunto què pensen del projecte polític"
• Ada Colau: "No podem caure en l’autocomplaença, però tampoc hem de rebre cap lliçó"
• Jaume Collboni: "És molt important ser clars des del lideratge públic" 
• Josu Jon Imaz: "Hem d'evitar donar un biaix ideològic a les nostres polítiques"
• Anthony Gardner: "Érem addictes i vam comprar la droga més barata, que era el gas rus"
• Josep Sánchez Llibre: "Els empresaris ho estem passant molt malament"
• José Ignacio Goirigolzarri: "La veritat és un joc de nens i recorda a la filosofia de Sòcrates i els sofistes. Uns busquen la veritat i els altres, la persuasió"
• José María Álvarez-Pallete: "Vivim un moment d'atac a la veritat"
• Francisco Reynés: "Churchill ho va definir molt bé: pocs veuen l'empresa com la que tira del carro. Els diners d'Estat són els que aporten les empreses"
• Tobías Martínez: "Tots els principis de la física tendeixen cap a l'estabilitat, i l'ésser humà també"
• Antonio Garamendi: "Les empreses i els seus accionistes tenen dret a guanyar diners"
• Jaume Giró: "Estem en una cruïlla històrica"
• Therese Jamaa: "No hi ha límits per ser dones i no hi ha límits en la tecnologia"
• Úrsula Von der Leyen: “Pau Casals deia que no era polític perquè la política no formava part del seu cor. Però afegia que al seu cap, l'artista té l'obligació de prendre partit per la dignitat humana" 
• Pedro Sánchez: "El camí té turbulències, moltes, i semblen tan intenses que acaparen tota la nostra atenció" 

La Reunió

Més enllà de l'impacte mediàtic que mai falta en una cita d'aquesta magnitud, la Realpolitik ha lluït de cara al públic i també entre converses de passadís. "Ara hi ha eleccions. Tu amb qui vas?", li deia un soci a l'altre. La resposta és off the record. Malgrat que tota l'organització del Cercle d'Economia ha procurat i de fet, ha aconseguit que a la Reunió es parli sobretot de LA REUNIÓ, els comentaris sobre el procés electoral que es convocarà molt aviat han sigut pràcticament inevitables. "Jaume Guardiola o Rosa Cañadas. I tu, amb qui vas?", li deia un soci a l'altre a cau d'orella. La resposta és off the record. 

Sembla que fos ahir, però a La Tribuna del 22 de juny de 2021 ja apuntàvem com es movia el ball de candidats a la presidència del Cercle d'Economia. El lobby barceloní fundat el 1958 sempre ha tingut un candidat de consens, però el ja desaparegut José Manuel Lara va voler posar certa emoció democràtica a la institució renovant els estatuts del Cercle i introduint un reglament electoral durant el seu mandat presidencial en plena crisi econòmica. 

El dinar de Cañadas

La presidenta de la Fundació Tanja i del fons Trea Capital, Rosa Cañadas, va escalfar l'ambient amb un dinar celebrat poc després de Sant Jordi a l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició que presideix Carles Vilarrubí. "El Cercle d'Economia ha de recuperar la seva veu i la seva essència", va assegurar Cañadas. Primer dard enverinat públic a la gestió de Javier Faus, però la cosa no va quedar aquí...

Cañadas: "El Cercle d'Economia ha de recuperar la seva veu i la seva essència"

A mesura que avançava el dinar, Cañadas es va animar a criticar la falta de pensament, reflexió i reacció de l'actual Cercle d'Economia presidit per Faus així com la seva manca de fortalesa, valentia i presència en la societat civil. Tant és així que va argumentar que la patronal Foment del Treball presidida per Josep Sánchez Llibre ocupa ara l'espai civil del Cercle d'Economia. 

"No té per què trencar-se el Cercle, això no ha de ser una guerra", va afegir Cañadas després d'elogiar l'oportunitat democràtica que s'obre al lobby barceloní. El dard enverinat a Guardiola va ser més (in)directe al posicionar-lo com a "candidat continuista". Dos pájaros de un tiro, que diu el refrany. 

Fonts de VIA Empresa apunten que ja fa almenys dos anys que tant Cañadas com el seu marit Carles Tusquets fan campanya. Concretament, des de la crisi de Faus i Juan José Brugera pel rumb de la institució durant l'estiu de 2020. Convé tenir molt present que Tusquets va ser el president més jove del Cercle d'Economia amb només 38 anys i ara mateix és vocal de la Fundació del Cercle mentre que Cañadas va formar part de les juntes d'Antón Costas, Josep Piqué i Salvador Alemany. Li donaran suport aquests tres tenors? 

El còctel de Guardiola

Segons altres fonts d'aquest diari, Guardiola que és president de la Fundació d'Esade i de la comissió econòmica del Barça -que casualitats de la vida abans presidia el mateix Tusquets- ha accelerat converses amb diferents socis importants al llarg dels últims mesos. La clau de volta estarà en si es desmarca o no de l'etiqueta de "continuista" de la gestió de Faus al capdavant de l'actual junta directiva de la qual Guardiola en forma part. De moment, encara no ha fet pública la seva voluntat de presentar-se com a candidat a la presidència però tothom ho dóna ja per fet.  

A pocs dies de la convocatòria electoral, Guardiola i Cañadas s'han saludat davant l'atenta mirada de les càmeres i els socis del Cercle. Tots dos han assistit al còctel nocturn patrocinat per Damm on s'hi respirava una espècie de calma tensa abans de la tempesta. Diferents socis s'hi han apropat per saludar als dos futuribles i preguntar-los per la seva candidatura. "La gran candidata", li han dit a Cañadas. "El futur president!", bromejava (o no) un altre soci sobre Guardiola. 

En qualsevol procés electoral, la sort potser existeix però les casualitats no i cada petit o gran moviment estratègic és digne d'una partida d'escacs entre Karpov i Kasparov

Serà aquesta una nova profecia autocomplerta? "La democràcia no ha de fer por mai. Els estatus del Cercle preveuen eleccions", va assenyalar Faus, tot demanant "fair play, com als esports" i que qui perdi, sàpiga perdre i qui guanyi, sàpiga guanyar. Que guanyi el o la millor és la voluntat de tots, però la pirotècnia i les filtraciones també juguen. 

"Si la situació no té remei, hem de fer el següent pas", deia Pau Casals citat durant la Reunió del Cercle per la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen. I és que en qualsevol procés electoral, la sort potser existeix però les casualitats no i cada petit o gran moviment estratègic és digne d'una partida d'escacs entre Anatoli Karpov i Garri Kasparov.

This is Realpolitik.