Res Pública versus Res Col.lectiva. La confusió entre titularitat i gestió pública

L’acceleració de la història que estem vivint a occident ens agafa a pas canviat i ens costa assumir-ho i gestionar-ho.  El “cronos” ens governa  i sempre ha condicionat el món però amb el creixement exponencial de la tecnologia i el coneixement, tot allò vital que preteníem controlar durant segles se’ns escola entre els dits. Som incapaços d’entendre i assimilar tot el que passa simultàniament arreu del món. Tot ha esdevingut més complex, volàtil i imprevisible, justament tot el que els humans detestem i intentem evitar. Ho expressava molt bé Erik Fromm en el seu llibre La Por a la Llibertat (1941): Volem certeses, absoluts, volem referents que ens donin seguretats i ens garanteixin futurs tranquils encara que sigui renunciant a les llibertats. L’individualitat esdevé molt feble i necessita més que mai de la xarxa, del nosaltres col·lectiu per governar el present.

Mireu alguns eslògans de campanyes electorals recents: “Make America great again”, o el més nostrat : “Con Franco, vivíamos mejor”.  Quin gran recurs polític, normalment dels partits conservadors, de  mirar enrere per  trobar el fonament sòlid sobre el que construir un millor futur que contrasta amb l’utilitzat per Obama: “Yes we can”, apel·lant als propis recursos col·lectius actuals. 

"Quan tothom percep que ni els governants ni les institucions de qualsevol ordre no son instruments vàlids per donar estabilitat al sistema social, perden la seva autoritat i entren en crisi"

Aquesta sensació de descontrol ha generat una crisi de la institucionalitat sense precedents. Quan tothom percep que ni els governants, ni les institucions polítiques, religioses, econòmiques, sindicals i de qualsevol ordre no són instruments vàlids per donar estabilitat al sistema social, aquestes perden la seva autoritat i entren en crisi. Veieu sinó les puntuacions que reben sistemàticament al CIS.

La veritat és que a Europa tenim motius de preocupació i que és notori que el desacoblament dels salaris de la productivitat a mitjans dels anys setanta va comportar l’inici de l’empobriment dels treballadors a favor dels rendiments del capital, que perceben una minoria de la població. Els enginyers  de la Nissan en el seu primer any de treball han estant cobrant el mateix sou durant els darrers 30 anys. Exemple clar de la pèrdua del poder adquisitiu real dels treballadors.

"L’ascensor social no funciona com hauria i els joves ho estan patint de valent"

L’ascensor social no funciona com hauria i els joves ho estan patint de valent. Sobta fins i tot que els mil·lennials no hagin endegat una creuada contra els boomers per intentar capgirar la situació però semblen conscients que fent-ho tampoc ho resoldrien. Fatalisme estoic barrejat de renuncia a la institucionalitat?

Si aixequem la mirada a nivell mundial les dades dels darrers decennis ens diuen altres coses, ens parlen de creixements mitjans del PIB al voltant del 4%, de millores de l’esperança de vida mai vistos, de la sortida de la pobresa de centenars de milions de persones i del creixement exponencial de les classes mitjanes. Pregunteu als xinesos, indis, coreans, africans, entre d’altres que representen plegats més del 50% de la població mundial, si estan millor ara o voldrien tornar a les condicions en que estaven fa 30 anys. La gran balança mundial s’està equilibrant fruit de la globalització econòmica i això explica en gran mesura el nostre desconcert.

Davant d’aquestes realitats, ¿com estem responent com a societat? Penso que és molt interessant veure iniciatives socials en diferents camps que aprofiten la tecnologia i la xarxa per repensar com apoderar-nos saltant-nos els mecanismes  i les institucions clàssiques. S’estan democratitzant sectors oligopolístics, estem creant col·lectivament noves convencions financeres i monetàries com les criptomonedes, fintechs com www.11onze.cat, crowdfundings populars.  S’estan organitzant cooperatives i comunitats energètiques i es multipliquen les iniciatives en tots els camps. Qui no entengui que el futur és cooperatiu, no tindrà futur.

"Molts estan disposats a sacrificar l'eficiència del model per una suposada supervivència del model"

Ara bé, entenent i recolzant  aquesta resposta d’apoderament social, continua avançant en paral·lel un pensament conservador de mirar enrere i reivindicar  el paper de l’administració pública com a garant de la gestió directe de tots els serveis col·lectius possibles. Ressonen cada vegada amb més força paraules i models superats als anys vuitanta de nacionalitzacions i municipalitzacions. El concepte de concertació i col·laboració publicoprivada es va demonitzant com si fos l’arrel dels nostres mals quan és una de les palanques estratègiques per liderar la incertesa i el futur. Amb el lideratge de les administracions públiques, saber sumar totes les capacitats de la societat civil en tots els àmbits ens faria imbatibles. La ciutadania sola no té els mecanismes regulatoris per garantir les transformacions necessàries i les administracions públiques, manifesten a porta tancada, que els manca el talent i el coneixement per fer-ho i massa vegades estan presoneres dels cicles electorals. Molts estan disposats a sacrificar l'eficiència del model per una suposada supervivència del model.

"Tots plegats hem acabat confonent titularitat amb gestió i aquest és un dels mals de l’actual model"

Necessitem més que mai  bons governs i administracions públiques fortes que entenguin que fer créixer el nombre de funcionaris no vol dir, necessàriament,  gestionar bé els serveis col·lectius, i dic col·lectius i no públics perquè tots plegats hem acabat confonent titularitat amb gestió i aquest és un dels mals de l’actual model.

Necessitem revisar urgentment el funcionament de l’administració que té jornades laborals un 10% inferiors a les del sector privat i un absentisme d’un 30% superior. Un sobrecost de gestió fix, que supera qualsevol marge empresarial obtingut en els contractes públics.

El que hem de reclamar dels poders públics és que liderin amb eficiència els serveis de titularitat pública amb una governança compartida i que perdin la por a concertar la gestió dels serveis a la comunitat, que es promogui sota el principi mesocràtic una direcció pública professional, que s’incorpori la intel·ligència artificial i el big data en la gestió, que es normalitzi l’avaluació de polítiques públiques i el retiment de comptes. Recomano llegir les propostes del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració www.fera.cat encapçalada pels propis professionals implicats i entitats civils que encerten en les propostes modernitzadores necessàries posant al ciutadà al centre del model col·lectiu.

Endavant doncs amb la Res Pública si la entenem com a Res Col·lectiva i no desfem el que havíem avançat amb un model cooperatiu que cal desplegar encara més, corregint les mancances en les governances actuals fruit de la manca de coneixement intern que només podrem corregir junts, fent una reforma profunda de l’administració i amb el sector privat i la seva potencialitat.