'Reset' i Crida, el pla dels experts per reactivar Catalunya

Hi ha qui diu que tot va començar amb un article d'opinió de Genís Roca titulat Govern: necessitem un equip publicat el 15 d'abril de 2020 a VIA Empresa. "No només necessitem un pla, sobretot necessitem un equip i poder confiar", assegurava llavors l'expert en empresa, cultura i societat digital. El 2 de juny va saltar la notícia: Genís Roca i Victòria Alsina - ara consellera d'Acció exterior i Transparència de la Generalitat- eren els responsables de liderar i coordinar Catalunya 2022, un grup assessor de 30 experts per superar la crisi de la pandèmia que fos capaç de mobilitzar la societat civil i aglutinar talent i recursos. El document Catalunya 2022. Reset, crida per reactivar el país s'ha entregat oficialment aquest dijous al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i a l'expresident Quim Torra que van fer l'encàrrec amb el ferm objectiu de definir "polítiques orientades a garantir la competitivitat i el desenvolupament del país en els escenaris futurs que es poguessin derivar de la covid-19". Una seixantena de pàgines a les quals ha tingut accés VIA Empresa i que al llarg dels pròxims dies, mesos i anys donaran molt per debatre, reflexionar i decidir. 

Des del grup de treball de Catalunya 2022 asseguren que han procurat no entrar en "especulacions polítiques o econòmiques" i centrar-se així en totes aquelles accions que es puguin engegar a curt termini però amb una visió a mitjà i llarg termini. Allò que tan agrada en el món de l'empresa i que popularment es diu "posar llums llargues". Les seves propostes estan estructurades en tres àmbits: societat, economia i administració. 

"El moment reclama prioritzar l'atenció, la cura i el creixement de les persones; el desenvolupament de l'economia i la competitivitat del país, i la modernització de l'administració"

"El moment reclama prioritzar l'atenció, la cura i el creixement de les persones; el desenvolupament de l'economia i la competitivitat del país, i la modernització de l'administració, per tal que esdevingui un motor eficient que treballi en xarxa orientat a la generació de valor públic. Una idea de país amb les persones al centre de l'equació", expliquen. Unes accions que no van únicament dirigides a la Generalitat sinó que alhora impliquen diferents entitats públiques i privades  així com una crida a la ciutadania que hi ha aportat diferents propostes d'acció. 

Un tren català anomenat "prosperitat" 

Recorden l'obra Un tramvia anomenat Desig (A Streetcar Named Desire, en anglès) de Tennessee Williams i que va ser guanyadora d'un Pulitzer a la categoria de Drama? Doncs, al document Catalunya 2022 tot comença amb un tren anomenat prosperitat que recorda la línia Mataró-Barcelona de 1848, el Canal d'Urgell de Domènec Cardenal i els sis mil obrers, la història de Dolors Aleu com a primera dona a Espanya que obté la llicenciatura de Medicina, el retorn a Catalunya del president exiliat pel feixisme o els Jocs Olímpics de Barcelona'92, entre d'altres. 

"Enfront del perill de perdre el tren del món de demà, que és molt més a prop del que pensàvem abans de la pandèmia, som conscients que Catalunya només tindrà un futur que valgui la pena si s’empelta del nou paradigma europeu en construcció per tal que pugui jugar un paper al món d’una globalització territorialitzada i així fer que el seu estat del benestar sigui més robust", defensen des del grup de treball de Catalunya 2022. 

Amb un titular disruptiu: "Catalunya com a laboratori obert de la nova democràcia responsable, creativa i global."

El que està per venir 

Abans d'entrar més en detall, deixem aquí una pluja de conceptes clau del document que són ja de per si tota una declaració d'intencions: "societat justa, apoderada i capaç", accelerar la transformació del sistema educatiu, política cultural orientada al desenvolupament de les persones i a la coordinació dels seus espais, avaluar el retorn social, refundar els mitjans de comunicació públics, la defensa de la llengua, accions contra el fracàs i l’abandonament escolar, augmentar l’autonomia dels centres escolars i processos de formació al llarg de la vida. 

Encara hi ha més, molt més: model integral d’atenció i cura de les persones, connectar salut i serveis socials, millorar les condicions de les persones ocupades en treballs domèstics i de cura de persones dependents, l’habitatge com a element "crític" per solucionar desigualtats, millorar i actualitzar el sistema regulador i fiscal, avantatges competitius de l'economia circular i la innovació verda al teixit industrial tradicional, defensa del comerç de proximitat, reorientació de l’impost d’estada en establiments turístics o posada al dia del màrqueting turístic, sobirania energètica i alimentària, energia de km 0, compra de producte local i ecològic i suport a les explotacions agrícoles, ramaderes, forestals i pesqueres. 

Una última ràfega de llum del què està per venir: la recerca científica com a motor de desenvolupament, for­mació, captació i retenció de talent, transferència de tecnologia i coneixement, defensa dels projectes generats en l’ecosistema emprenedor del país, país de ciència i dades, dades territorialitzades en temps real, administració cen­trada en la creació de valor públic, col·laboració publicoprivada, nous sistemes de selecció i promoció de personal en l’administració, professionalitzar la direcció pública, carreres horitzontals i mobilitat dels treballadors públics, avaluar l’activitat de l’administra­ció en funció del valor públic generat, autonomia de gestió dels organismes públics i fomentar les auditories ciutadanes, vertebració del territori, nous sistemes de finançament de l’ad­ministració local, coordinació dels plans territorials, pla especial per a micro­pobles, economia verda i pacte blau, garantir una connectivitat de "primer nivell" arreu del país, eliminar la pobresa digital, pujar el país al núvol, arquitectura transversal de dades personals, sistema once only i llei del sector públic digital. 

La confiança i la moral pels núvols

Així és el document Catalunya 2022 en tres xifres: 12 objectius, 3 àmbits i 91 accions. Tot plegat per "fer un reset al país", debatre i també decidir perquè al cap i a la fi, es tracta de pujar "el país al núvol" però sobretot - i permeteu-me el joc de paraules- aixecar la moral, la confiança i l'esperança del ciutadans pels núvols. Canviar "les coses de la política" per "la política de les coses" i "un Estat emprenedor". 

Roca: "Necessitem confiar en les persones que ens lideren, i en què aquestes persones lideren un equip competent i eficaç. I això aplica tant a governs com a empreses"

Ja ho anticipava Genís Roca en el llunyà però ara més pròxim que mai article d'opinió inicialment esmentat: "Davant situacions complicades la ciutadania necessita creure que el seu govern sap el que es fa, allò que en diríem confiança. Necessitem confiar en les persones que ens lideren, i en què aquestes persones lideren un equip competent i eficaç. I això aplica tant a governs com a empreses. Sense confiança no ens en sortirem, per molt autoritaris que es posin." 

Que la confiança no ens faci traïdors i ens ajudi a aprendre de la crisi de la pandèmia i reconstruir la Catalunya del present i del futur! El repte de reinventar-se i tornar a començar amb un nou tren català anomenat "reset". 

Qui són els experts de Catalunya 2022?

El grup de treball Catalunya 2022 ha estat coordinat per Victòria Alsina i Genís Roca, i format pels vocals Joan Abellà, Jordi Amat, Oriol Amat, Josep Maria Benet, Elisenda Bou-Balust, Elies Campo, Mònica Campos, Albert Cañigueral, Mercè Crosas, José Antonio Donaire, Martina Font, Anna Garriga, Gabriel Jené, Jacint Jordana, Josep Maria Martorell, Ramon Maspons, Neus Monllor, Cristina Nadal, Laura Peracaula, Mercedes Pujol, Coral Regí, Josep Maria Salas i Prat, Jordi Sellas i Ferrés, Maria Sisternas, Montse Solsona, Lluís Torner, Laura Urquizu i Montserrat Vendrell.