09
de Juliol
de
2015
Act.
09
de Juliol
de
2015
"Volem recuperar el sentit comú, i que l'economia també funcioni en aquest sentit". Ho reclamava aquest dimecres al vespre Josean Lavado, president de l'Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú (@EBC_Catalunya). Constituïda formalment el setembre de 2014, aquesta associació pretén "introduir l'ètica i els valors en els que es basen les nostres relacions humanes a l'economia. No pot ser que l'economia vagi per altres camins i funcioni al marge d'aquests valors", lamenta Lavado. Destaca en aquest sentit que "tots n'hem patit les conseqüències, i hem d'aconseguir que l'activitat econòmica torni a estar al servei de les persones".
Christian Felber, principal impulsor del moviment de l'Economia del Bé Comú, va destacar que es tracta "d'un model obert, que va de baix a dalt"; i va insistir en el fet que "l'objectiu de la política socioeconòmica s'hauria de mesurar d'acord amb la felicitats dels individus". De fet, el passat mes de juny aquesta iniciativa ja es va presentar davant del Parlament Europeu indicant les seves línies mestres. D'entrada, l'objectiu és mesurar la contribució al bé comú de les empreses mitjançant el 'Balanç del Bé Comú'. Aquest indicador ha de permetre un etiquetat ètic, de tal manera que sigui ràpidament identificable l'empremta ecològica o social dels productes.
Aquest moviment també aposta perquè les contractacions públiques prioritzin les empreses que més contribueixen al bé comú; així com per la creació d'un mercat ètic intern a la Unió Europea que afavoreixi aquestes empreses.
Fomentar el consum ètic, l'emprenedoria del bé comú, la banca ètica i un mercat de valors on només s'incloguin aquelles empreses que demostrin la seva contribució al bé comú, són algunes de la resta de propostes d'aquesta iniciativa.
De la mà de l'economia solidària
Un dels requisits per facilitar la consecució d'aquests objectius seria tenir una homologació d'eines que permetin establir de forma clara què es considera economia del bé comú. Ho defensa Rubén Suriñach, membre de la Xarxa d'Economia Solidària (XES), que va destacar la importància de "tenir referències clares".
Suriñach va recordar que des de la XES "intentem imaginar escenaris postcapitalistes, on es redueixi la importància del mercat en les nostres vides en favor de la col·laboració i la solidaritat". Creada el 2003, la XES treballem en la idea de construcció del mercat social. "El mercat no es pot eliminar, però ha de ser més social i responsable", apuntava Suriñach. La Fira d'Economia Solidària, les trobades de cooperació entre les entitats associades o la definició d'un Balanç Social són algunes de les activitats de la XES. "Anem generant un espai on van entrant empreses i consumidors fent cada cop una taca d'oli més grossa", anima Suriñach.
La dona, protagonista
Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, i ambaixadora de l'Economia del Bé Comú, va voler posar èmfasi en el paper de la dona en aquest canvi de paradigma. "Les dones som agents de canvi, però també hem de fer un canvi", advertia.
Per Mercadé, "estem assistint a un canvi de paradigma, cada cop més persones desitgem un canvi profund de la societat i a les nostres vides". L'experta va reconèixer que el sistema que ha funcionat durant anys amb bon nivell, "ara s'ha trencat". Per això aposta per "un canvi radical de les estructures, de les regles del joc i de la participació democràtica". En aquest escenari, Mercadé té clar que "si no hi ha dones on es decideixen les coses és perquè no hi ha transparència ni meritocràcia", uns valors que s'han de situar al capdamunt.
"Des de la caiguda del Mur de Berlín els corrents neoliberals han penetrat amb força a tot arreu i estem assistint a una devaluació de la qualitat de vida de les classes mitjanes", va lamentar Mercadé. A més, hi va afegir que "en pocs anys hem perdut els drets que teníem i res ni ningú ens els garanteix". Tot plegat ha generat, al seu entendre, situacions denunciables com l'enorme atur juvenil, l'emigració de talent i que "moltes dones abandonin el mercat de treball perquè no tenen serveis ni horaris que s'hi adaptin quan són mares".
Per tot plegat, Mercadé considera que "la fractura social està apareixent per tot arreu, i urgeix que les dones prenguem consciència del nostre poder. Ens cal la decisió i la valentia de parlar i actuar".
En definitiva, Mercadé valora l'Economia del Bé Comú com "una alternativa pràctica i possible, que partint de la propietat privada i respectant-la, vol millorar la societat". Al capdavall, "es basa en uns indicadors diferents que premien tot el que beneficia el bé comú. El més important de tot és la filosofia que hi ha al darrere".
Apel·lant als sentiments més humans, va concloure que "tots som al mateix vaixell, o ens salvem o ens morim. Només tenim un planeta i uns recursos limitats que ens estem carregant. Valors com l'amor incondicional, la solidaritat, la col·laboració i la generositat potencien i fan créixer les nostres relacions, i són la millor motivació".
La banca ètica s'hi suma
Joan Antoni Melé, membre del consell assessor de Triodos Bank, ha defensat el qualificatiu de 'banca ètica'. "N'hi ha que ens diuen que no n'hauríem de dir així perquè podem fer pensar a la gent que l'altra banca no és ètica. Doncs sí, és exactament el que volem", assegurava amb contundència.
Segons Melé, que també és fundador de l'empresa Taller de Consciència, "la ciutadania no hauria de donar ni aigua a segons quin tipus de banca". En aquest sentit va lamentar que algunes entitats financeres hagin crescut més que mai en aquests anys de recessió. "Perquè canviï la banca ha de canviar la gent. Segueixen sent el que són perquè els seguim portant els nostres diners", va afirmar.
Melé va insistir en el fet que "el banc no és el propietari dels diners, hauria de tenir clar que és un intermediari que els ha de fer servir per generar riquesa al món". Així doncs, reclama que la banca "defineixi els seus criteris d'inversió i els expliqui. Ara tots els bancs tenen valors, ànima i són sostenibles... però cal una transparència radical, explicar què fem amb els diners dels nostres clients fins a l'últim cèntim".
Reflexionant al voltant del canvi en el sector de la banca per acostar-la a l'Economia del Bé Comú, Joan Antoni Melé també considera necessari "limitar les diferències salarials entre directius i assalariats, així com suprimir els bonus". Pel conseller de Triodos "a l'economia mundial sobren tants diners que els bancs no saben què fer-ne i es dediquen a especular amb uns productes estructurats que no se sap ni què són. S'ha d'acabar amb l'economia especulativa".
Can Cet, una de les primeres empreses adherides
"Can Cet és una empresa social fundada el 1995 que té l'objectiu principal de buscar un treball remunerat i digne per a les persones que tenen algun tipus de discapacitat", explica Jorge León, el seu director. Es tracta d'una de les primeres empreses a adherir-se a l'Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú.
"Aquest moviment es troba dins del propi ADN de l'empresa", diu León. El director de Can Cet lamenta que "som en un moment on canvien les relacions entre les empreses, hi ha canibalització. Per nosaltres adherir-nos a aquest moviment ens ha permès aturar-nos i veure què estem fent, amb qui ens relacionem". Una de les primeres conseqüències ha estat "començar a prendre decisions sobre amb quines entitats financeres volíem treballar", exemplifica.
Christian Felber, principal impulsor del moviment de l'Economia del Bé Comú, va destacar que es tracta "d'un model obert, que va de baix a dalt"; i va insistir en el fet que "l'objectiu de la política socioeconòmica s'hauria de mesurar d'acord amb la felicitats dels individus". De fet, el passat mes de juny aquesta iniciativa ja es va presentar davant del Parlament Europeu indicant les seves línies mestres. D'entrada, l'objectiu és mesurar la contribució al bé comú de les empreses mitjançant el 'Balanç del Bé Comú'. Aquest indicador ha de permetre un etiquetat ètic, de tal manera que sigui ràpidament identificable l'empremta ecològica o social dels productes.
Aquest moviment també aposta perquè les contractacions públiques prioritzin les empreses que més contribueixen al bé comú; així com per la creació d'un mercat ètic intern a la Unió Europea que afavoreixi aquestes empreses.
Fomentar el consum ètic, l'emprenedoria del bé comú, la banca ètica i un mercat de valors on només s'incloguin aquelles empreses que demostrin la seva contribució al bé comú, són algunes de la resta de propostes d'aquesta iniciativa.
De la mà de l'economia solidària
Un dels requisits per facilitar la consecució d'aquests objectius seria tenir una homologació d'eines que permetin establir de forma clara què es considera economia del bé comú. Ho defensa Rubén Suriñach, membre de la Xarxa d'Economia Solidària (XES), que va destacar la importància de "tenir referències clares".
Suriñach va recordar que des de la XES "intentem imaginar escenaris postcapitalistes, on es redueixi la importància del mercat en les nostres vides en favor de la col·laboració i la solidaritat". Creada el 2003, la XES treballem en la idea de construcció del mercat social. "El mercat no es pot eliminar, però ha de ser més social i responsable", apuntava Suriñach. La Fira d'Economia Solidària, les trobades de cooperació entre les entitats associades o la definició d'un Balanç Social són algunes de les activitats de la XES. "Anem generant un espai on van entrant empreses i consumidors fent cada cop una taca d'oli més grossa", anima Suriñach.
La dona, protagonista
Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, i ambaixadora de l'Economia del Bé Comú, va voler posar èmfasi en el paper de la dona en aquest canvi de paradigma. "Les dones som agents de canvi, però també hem de fer un canvi", advertia.
Per Mercadé, "estem assistint a un canvi de paradigma, cada cop més persones desitgem un canvi profund de la societat i a les nostres vides". L'experta va reconèixer que el sistema que ha funcionat durant anys amb bon nivell, "ara s'ha trencat". Per això aposta per "un canvi radical de les estructures, de les regles del joc i de la participació democràtica". En aquest escenari, Mercadé té clar que "si no hi ha dones on es decideixen les coses és perquè no hi ha transparència ni meritocràcia", uns valors que s'han de situar al capdamunt.
"Des de la caiguda del Mur de Berlín els corrents neoliberals han penetrat amb força a tot arreu i estem assistint a una devaluació de la qualitat de vida de les classes mitjanes", va lamentar Mercadé. A més, hi va afegir que "en pocs anys hem perdut els drets que teníem i res ni ningú ens els garanteix". Tot plegat ha generat, al seu entendre, situacions denunciables com l'enorme atur juvenil, l'emigració de talent i que "moltes dones abandonin el mercat de treball perquè no tenen serveis ni horaris que s'hi adaptin quan són mares".
Per tot plegat, Mercadé considera que "la fractura social està apareixent per tot arreu, i urgeix que les dones prenguem consciència del nostre poder. Ens cal la decisió i la valentia de parlar i actuar".
En definitiva, Mercadé valora l'Economia del Bé Comú com "una alternativa pràctica i possible, que partint de la propietat privada i respectant-la, vol millorar la societat". Al capdavall, "es basa en uns indicadors diferents que premien tot el que beneficia el bé comú. El més important de tot és la filosofia que hi ha al darrere".
Apel·lant als sentiments més humans, va concloure que "tots som al mateix vaixell, o ens salvem o ens morim. Només tenim un planeta i uns recursos limitats que ens estem carregant. Valors com l'amor incondicional, la solidaritat, la col·laboració i la generositat potencien i fan créixer les nostres relacions, i són la millor motivació".
La banca ètica s'hi suma
Joan Antoni Melé, membre del consell assessor de Triodos Bank, ha defensat el qualificatiu de 'banca ètica'. "N'hi ha que ens diuen que no n'hauríem de dir així perquè podem fer pensar a la gent que l'altra banca no és ètica. Doncs sí, és exactament el que volem", assegurava amb contundència.
Segons Melé, que també és fundador de l'empresa Taller de Consciència, "la ciutadania no hauria de donar ni aigua a segons quin tipus de banca". En aquest sentit va lamentar que algunes entitats financeres hagin crescut més que mai en aquests anys de recessió. "Perquè canviï la banca ha de canviar la gent. Segueixen sent el que són perquè els seguim portant els nostres diners", va afirmar.
Melé va insistir en el fet que "el banc no és el propietari dels diners, hauria de tenir clar que és un intermediari que els ha de fer servir per generar riquesa al món". Així doncs, reclama que la banca "defineixi els seus criteris d'inversió i els expliqui. Ara tots els bancs tenen valors, ànima i són sostenibles... però cal una transparència radical, explicar què fem amb els diners dels nostres clients fins a l'últim cèntim".
Reflexionant al voltant del canvi en el sector de la banca per acostar-la a l'Economia del Bé Comú, Joan Antoni Melé també considera necessari "limitar les diferències salarials entre directius i assalariats, així com suprimir els bonus". Pel conseller de Triodos "a l'economia mundial sobren tants diners que els bancs no saben què fer-ne i es dediquen a especular amb uns productes estructurats que no se sap ni què són. S'ha d'acabar amb l'economia especulativa".
Can Cet, una de les primeres empreses adherides
"Can Cet és una empresa social fundada el 1995 que té l'objectiu principal de buscar un treball remunerat i digne per a les persones que tenen algun tipus de discapacitat", explica Jorge León, el seu director. Es tracta d'una de les primeres empreses a adherir-se a l'Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú.
"Aquest moviment es troba dins del propi ADN de l'empresa", diu León. El director de Can Cet lamenta que "som en un moment on canvien les relacions entre les empreses, hi ha canibalització. Per nosaltres adherir-nos a aquest moviment ens ha permès aturar-nos i veure què estem fent, amb qui ens relacionem". Una de les primeres conseqüències ha estat "començar a prendre decisions sobre amb quines entitats financeres volíem treballar", exemplifica.