27
de Març
de
2014
Act.
27
de Març
de
2014
Si els mateixos russos asseguren que ells "ho compren tot", sens dubte, és que s'obren grans oportunitats comercials. Mobles, productes tèxtils i agroalimentaris són el gruix de les exportacions catalanes, que al país dels antics soviets amb dades de l'any 2013 han suposat un total de 51,8 milions d'euros (segons l'Institut de Comerç Exterior) per l'economia de Catalunya. Una xifra que té perspectives de créixer enguany perquè, tal com avisen els experts, a Rússia hi ha, de sobres, mercat.
És el que afirma Lilia Ayrapetyan, consultora russa que treballa a l'empresa de Barcelona Mercados Exteriores (ME), qui a banda de conèixer bé el seu país és experta en comerç internacional. Segons argumenta, el mercat rus és, actualment, un dels "més interessants" i dels millors del món perquè, com repeteix, els russos compren quasi "qualsevol cosa", apunta. Ayrapetyan afirma que a l'antiga URSS només s'exporta "petroli i gas però s'importa de tot, fins a bolígrafs, perquè produir-los allí és més costós que comprar-los de la Xina, per exemple", raona.
Aquesta tècnica també assegura que la política russa dificulta l'augment de la producció nacional, el que suposa –en la seva opinió- "un desavantatge per l'economia russa", però el que és en la pràctica un avantatge per a l'economia europea. "De fet, si entres en un supermercat rus, veus més producte estranger que producte local", exemplifica.
Esforç i dedicació
Implantar-se en el mercat rus exigeix esforç, treball i dedicació. És el que afirma José Montoro, gerent de ME i expert en el mercat rus, qui sol recomanar a les pimes que coneguin "l'entorn del seu sector i les possibilitats de competir, la qual cosa significa saber si el nostre preu té capacitat de competir en un mercat que ja és madur, on hi ha altres competidors internacionals molt ben posicionats", afirma.
Tenir un soci local no és tan important, "depèn del sector", matisa Montoro. El que confirma que és exigència a tenir present és que aquell és un mercat "que exigeix un plus de dedicació, d'esforç, perquè no és un mercat de la UE, hi ha una barrera idiomàtica i també en l'àmbit de les certificacions", enumera Montoro.
Recomanació que sembla recollir com un guant l'empresa de llenceria femenina Cecilia de Rafael, de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), la qual acaba de començar la seva experiència internacional a Rússia. "A un mercat així no pots anar d'explorador. És vital portar els deures fets i analitzar en profunditat el salt amb el màxim d'informació possible", puntualitza Javier Sáez, responsable de la companyia. Amb només un primer pas, ja afirma que la burocràcia russa és "extremadament lenta". Fa només unes setmanes que viatjaren a Moscou i Kazan per establir contactes comercials aprofitant que el seu volum de població és molt elevat (144,4 milions de persones en 2010), en conseqüència el seu índex de població femenina també ho és, la qual cosa els interessa perquè les dones són les seves potencials compradores.
Tanmateix, el sector de la moda, al qual pertany aquesta pime catalana, ha ocupat el segon lloc en el rànquing d'exportacions espanyoles a aquell país durant 2013, amb un volum de negoci de 400.825 milions d'euros. Les xifres d'exportació de firmes com Mango o Inditex són, en part, responsables.
Els productes agroalimentaris, amb reputació
En aquest rànquing el sector agroalimentari té una important presència. Rellevància que es deu, segons Montoro, "a la bona reputació que generalment tenen els productes espanyols, sobretot els productes gurmet, els denominats bio o els lligats a la dieta mediterrània", apunta. Productes de conreu fructícola i càrnics encapçalen la llista, seguits d'olis, fleca, mariscos i vins, han arribat als consumidors russos durant 2013, segons dades publicades per la Secretaria d'Estat de Comerç espanyola.
També els productes de l'hàbitat tenen bona acollida en el país. Han estat els segons més venuts a Rússia, només per darrere de la tecnologia industrial, perquè el del mobiliari és un sector consolidat, amb vendes que han arribat als 30 milions d'euros durant 2013. "La marca Barcelona es veu molt bé especialment en aquest sector", assenyala Ayrapetyan. De fet, el Tribunal de Justicia de Moscú està moblat amb cadires i taules produïdes per la firma Muebles Canella, empresa valenciana amb seu a Mataró.
La marca Barcelona també ven
Perquè mencionar Barcelona també facilita les coses. "Aprofitem molt la marca Barcelona de cara a l'exportació i a Rússia l'aprecien molt. Dir que véns de Barcelona t'obre moltes portes perquè la ciutat es coneix moltíssim", explica Sáez, de l'empresa Cecilia de Rafael.
El responsable d'aquesta difusió és el turista rus que visita, de forma massiva, Catalunya. Les últimes xifres mostren que durant l'any 2013 han vingut un milió de turistes russos, un 32 % més que l'any anterior. Amb un èxit tan aclaparador, els experts consideren que el sector turístic és encara un mercat per explotar amb els clients russos. "S'obren moltes vies tant per actuar allí –en la promoció i captació de turistes russos– com aquí. El turista rus no busca només platja, també li interessa molt la cultura i els emplaçaments històrics", apunta Montoro. I adverteix que hi ha nínxol de mercat en la creació d'agències de viatges que s'especialitzin en turismes específics, com el de luxe, el de golf o el de salut.
I és que ho diuen fins ells mateixos: "Caldria invertir més en l'economia nacional i produir més productes russos perquè el que fa ara Rússia és comprar i comprar", afirma Lilia Ayrapetyan. Doncs, vendre'ls és la resposta.
És el que afirma Lilia Ayrapetyan, consultora russa que treballa a l'empresa de Barcelona Mercados Exteriores (ME), qui a banda de conèixer bé el seu país és experta en comerç internacional. Segons argumenta, el mercat rus és, actualment, un dels "més interessants" i dels millors del món perquè, com repeteix, els russos compren quasi "qualsevol cosa", apunta. Ayrapetyan afirma que a l'antiga URSS només s'exporta "petroli i gas però s'importa de tot, fins a bolígrafs, perquè produir-los allí és més costós que comprar-los de la Xina, per exemple", raona.
Aquesta tècnica també assegura que la política russa dificulta l'augment de la producció nacional, el que suposa –en la seva opinió- "un desavantatge per l'economia russa", però el que és en la pràctica un avantatge per a l'economia europea. "De fet, si entres en un supermercat rus, veus més producte estranger que producte local", exemplifica.
Esforç i dedicació
Implantar-se en el mercat rus exigeix esforç, treball i dedicació. És el que afirma José Montoro, gerent de ME i expert en el mercat rus, qui sol recomanar a les pimes que coneguin "l'entorn del seu sector i les possibilitats de competir, la qual cosa significa saber si el nostre preu té capacitat de competir en un mercat que ja és madur, on hi ha altres competidors internacionals molt ben posicionats", afirma.
Tenir un soci local no és tan important, "depèn del sector", matisa Montoro. El que confirma que és exigència a tenir present és que aquell és un mercat "que exigeix un plus de dedicació, d'esforç, perquè no és un mercat de la UE, hi ha una barrera idiomàtica i també en l'àmbit de les certificacions", enumera Montoro.
Recomanació que sembla recollir com un guant l'empresa de llenceria femenina Cecilia de Rafael, de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), la qual acaba de començar la seva experiència internacional a Rússia. "A un mercat així no pots anar d'explorador. És vital portar els deures fets i analitzar en profunditat el salt amb el màxim d'informació possible", puntualitza Javier Sáez, responsable de la companyia. Amb només un primer pas, ja afirma que la burocràcia russa és "extremadament lenta". Fa només unes setmanes que viatjaren a Moscou i Kazan per establir contactes comercials aprofitant que el seu volum de població és molt elevat (144,4 milions de persones en 2010), en conseqüència el seu índex de població femenina també ho és, la qual cosa els interessa perquè les dones són les seves potencials compradores.
Tanmateix, el sector de la moda, al qual pertany aquesta pime catalana, ha ocupat el segon lloc en el rànquing d'exportacions espanyoles a aquell país durant 2013, amb un volum de negoci de 400.825 milions d'euros. Les xifres d'exportació de firmes com Mango o Inditex són, en part, responsables.
Els productes agroalimentaris, amb reputació
En aquest rànquing el sector agroalimentari té una important presència. Rellevància que es deu, segons Montoro, "a la bona reputació que generalment tenen els productes espanyols, sobretot els productes gurmet, els denominats bio o els lligats a la dieta mediterrània", apunta. Productes de conreu fructícola i càrnics encapçalen la llista, seguits d'olis, fleca, mariscos i vins, han arribat als consumidors russos durant 2013, segons dades publicades per la Secretaria d'Estat de Comerç espanyola.
També els productes de l'hàbitat tenen bona acollida en el país. Han estat els segons més venuts a Rússia, només per darrere de la tecnologia industrial, perquè el del mobiliari és un sector consolidat, amb vendes que han arribat als 30 milions d'euros durant 2013. "La marca Barcelona es veu molt bé especialment en aquest sector", assenyala Ayrapetyan. De fet, el Tribunal de Justicia de Moscú està moblat amb cadires i taules produïdes per la firma Muebles Canella, empresa valenciana amb seu a Mataró.
La marca Barcelona també ven
Perquè mencionar Barcelona també facilita les coses. "Aprofitem molt la marca Barcelona de cara a l'exportació i a Rússia l'aprecien molt. Dir que véns de Barcelona t'obre moltes portes perquè la ciutat es coneix moltíssim", explica Sáez, de l'empresa Cecilia de Rafael.
El responsable d'aquesta difusió és el turista rus que visita, de forma massiva, Catalunya. Les últimes xifres mostren que durant l'any 2013 han vingut un milió de turistes russos, un 32 % més que l'any anterior. Amb un èxit tan aclaparador, els experts consideren que el sector turístic és encara un mercat per explotar amb els clients russos. "S'obren moltes vies tant per actuar allí –en la promoció i captació de turistes russos– com aquí. El turista rus no busca només platja, també li interessa molt la cultura i els emplaçaments històrics", apunta Montoro. I adverteix que hi ha nínxol de mercat en la creació d'agències de viatges que s'especialitzin en turismes específics, com el de luxe, el de golf o el de salut.
I és que ho diuen fins ells mateixos: "Caldria invertir més en l'economia nacional i produir més productes russos perquè el que fa ara Rússia és comprar i comprar", afirma Lilia Ayrapetyan. Doncs, vendre'ls és la resposta.