05
de Juliol
de
2014
Fabián Mohedano (Barcelona, 1975) es defineix com "treballòleg i emprenedor social". És promotor de la Iniciativa per la Reforma Horària – Ara és l'hora. Es tracta d'una moviment sorgit des de les universitats i la societat civil per trobar "un espai per debatre amb l'administració amb matèria d'usos i polítiques del temps".
Després de la presentació del Pacte del Temps, Mohedano parla amb VIAempresa sobre una iniciativa que vol construir uns horaris alternatius als actuals. Parla tranquil i pausat però amb determinació, i té clar que "el principal accelerador d'aquest canvi és el treball, les empreses i el teixit productiu". L'objectiu és fer una revolució horària per acostar-se a Europa, amb flexibilitat i uns horaris que s'adaptin a les persones.
Per què tenim uns horaris totalment diferents a la resta del món a l'hora de dinar, sopar i anar a dormir? Quins reptes implica?
Això és culpa del "desarrollismo" franquista i les hores extra dels anys 60. I això ens suposa dos reptes: en primer lloc fer uns horaris del segle XXI molt més flexibles i adaptats a la persona. S'ha de pagar a la gent per la feina feta i no per les hores que seu en una cadira. I en segon terme hem de ser capaços de tornar a posar el nostre rellotge a l'hora per dinar a la una i sopar a les vuit del vespre com fa la resta del món.
Com es pot aconseguir canviar uns hàbits tan instaurats a la societat?
Hi ha cinc acceleradors: els horaris dels espectacles culturals, els de l'administració, els de l'educació, els del treball i els del comerç. No podem exigir-li a un dels cinc que faci canvis si no els fa també la resta. Per tant, d'entrada hi ha d'haver un moment zero, un dia on ens posem tots d'acord per canviar els horaris.
Al final, però, el que acaba condicionant més són els horaris laborals...
Està clar que el treball és el que té la responsabilitat màxima de poder canviar, és l'element clau per poder modificar els hàbits. Estem estudiant mesures que tinguin a veure amb la negociació col·lectiva i mesures creatives que fomentin que les empreses acabin abans i sobretot que treballin per objectius. En definitiva, que posin la persona al centre.
Com es pot convèncer les empreses perquè apostin per aquestes mesures? Quins beneficis els pot aportar?
Des del punt de vista personal, les persones que tenen horaris flexibles i poden fer activitats més enllà de la feina són més felices. Una empresa que té feliços els treballadors té més capacitat de retenir el talent i fer un equip més fort.
I pel que fa a la seva organització?
Des de l'organització, les empreses poden ser més productives i competitives. Per tant, tenir una capacitat més exportadora. Si fem jornades més compactades i més racionals es beneficia la competitivitat de l'empresa. A més, hi ha un benefici social per a la societat en general. Si tenim unes persones felices i unes empreses competitives, tenim una societat cohesionada on tothom pot respondre a les atencions del temps de cura, dels horaris dels infants i de la participació comunitària.
Un consell habitual per als emprenedors és que totes les hores que es dediquen a engegar un projecte sempre són poques. Com es concilia això amb la iniciativa per racionalitzar els horaris?
Després d'un temps treballant per compte aliè, jo mateix m'he dedicat a l'emprenedoria social. Els emprenedors que dediquen moltes hores al seu projecte, les que fan ho són a consciència per assolir uns objectius. Per tant, aprofiten molt més el temps. I si són amos del seu horari, són capaços també d'atendre els seus fills, demandes de voluntariat o el que sigui.
La clau, doncs, és el treball per objectius...
Si el teu objectiu és que la teva empresa tiri endavant tens temps per fer altres coses. Un altre tema és el que no vol tornar a casa...perquè no hi vol tornar. Però qui té un esperit emprenedor real, sempre troba temps per tot.
En aquest sentit, tornem a un concepte habitual: la productivitat. Perdem el temps a la feina?
Som un país on ens socialitzem a la feina. Hi passem moltes hores, fet que té la part positiva de la socialització, però la negativa d'acabar el dia amb la sensació de no haver fet cap altra cosa. Hi ha països on ja s'han instal·lat sistemes de treball per objectius i on els treballadors estan molt més pressionats a tenir la feina feta a les cinc de la tarda. Hem de decidir si volem acceptar aquest model de més pressió i a canvi tenir tota la tarda lliure; o si volem continuar com uns alienígenes amb uns horaris diferents de la resta del món.
L'accés de les dones a càrrecs de responsabilitat pot afavorir la racionalització dels horaris?
Sens dubte hem de facilitar que les dones tinguin més quota de poder, necessitem que manin en aquest país. La seva major sensibilitat en aquest aspecte pot ajudar, igual que fer que la baixa paternal sigui obligatòria. I tot plegat sense obviar que també hi ha una nova generació d'homes que vol tenir cura de la família i compartir les tasques de la llar.
Després de la presentació del Pacte del Temps, Mohedano parla amb VIAempresa sobre una iniciativa que vol construir uns horaris alternatius als actuals. Parla tranquil i pausat però amb determinació, i té clar que "el principal accelerador d'aquest canvi és el treball, les empreses i el teixit productiu". L'objectiu és fer una revolució horària per acostar-se a Europa, amb flexibilitat i uns horaris que s'adaptin a les persones.
Per què tenim uns horaris totalment diferents a la resta del món a l'hora de dinar, sopar i anar a dormir? Quins reptes implica?
Això és culpa del "desarrollismo" franquista i les hores extra dels anys 60. I això ens suposa dos reptes: en primer lloc fer uns horaris del segle XXI molt més flexibles i adaptats a la persona. S'ha de pagar a la gent per la feina feta i no per les hores que seu en una cadira. I en segon terme hem de ser capaços de tornar a posar el nostre rellotge a l'hora per dinar a la una i sopar a les vuit del vespre com fa la resta del món.
Com es pot aconseguir canviar uns hàbits tan instaurats a la societat?
Hi ha cinc acceleradors: els horaris dels espectacles culturals, els de l'administració, els de l'educació, els del treball i els del comerç. No podem exigir-li a un dels cinc que faci canvis si no els fa també la resta. Per tant, d'entrada hi ha d'haver un moment zero, un dia on ens posem tots d'acord per canviar els horaris.
Al final, però, el que acaba condicionant més són els horaris laborals...
Està clar que el treball és el que té la responsabilitat màxima de poder canviar, és l'element clau per poder modificar els hàbits. Estem estudiant mesures que tinguin a veure amb la negociació col·lectiva i mesures creatives que fomentin que les empreses acabin abans i sobretot que treballin per objectius. En definitiva, que posin la persona al centre.
Com es pot convèncer les empreses perquè apostin per aquestes mesures? Quins beneficis els pot aportar?
Des del punt de vista personal, les persones que tenen horaris flexibles i poden fer activitats més enllà de la feina són més felices. Una empresa que té feliços els treballadors té més capacitat de retenir el talent i fer un equip més fort.
I pel que fa a la seva organització?
Des de l'organització, les empreses poden ser més productives i competitives. Per tant, tenir una capacitat més exportadora. Si fem jornades més compactades i més racionals es beneficia la competitivitat de l'empresa. A més, hi ha un benefici social per a la societat en general. Si tenim unes persones felices i unes empreses competitives, tenim una societat cohesionada on tothom pot respondre a les atencions del temps de cura, dels horaris dels infants i de la participació comunitària.
Un consell habitual per als emprenedors és que totes les hores que es dediquen a engegar un projecte sempre són poques. Com es concilia això amb la iniciativa per racionalitzar els horaris?
Després d'un temps treballant per compte aliè, jo mateix m'he dedicat a l'emprenedoria social. Els emprenedors que dediquen moltes hores al seu projecte, les que fan ho són a consciència per assolir uns objectius. Per tant, aprofiten molt més el temps. I si són amos del seu horari, són capaços també d'atendre els seus fills, demandes de voluntariat o el que sigui.
La clau, doncs, és el treball per objectius...
Si el teu objectiu és que la teva empresa tiri endavant tens temps per fer altres coses. Un altre tema és el que no vol tornar a casa...perquè no hi vol tornar. Però qui té un esperit emprenedor real, sempre troba temps per tot.
En aquest sentit, tornem a un concepte habitual: la productivitat. Perdem el temps a la feina?
Som un país on ens socialitzem a la feina. Hi passem moltes hores, fet que té la part positiva de la socialització, però la negativa d'acabar el dia amb la sensació de no haver fet cap altra cosa. Hi ha països on ja s'han instal·lat sistemes de treball per objectius i on els treballadors estan molt més pressionats a tenir la feina feta a les cinc de la tarda. Hem de decidir si volem acceptar aquest model de més pressió i a canvi tenir tota la tarda lliure; o si volem continuar com uns alienígenes amb uns horaris diferents de la resta del món.
L'accés de les dones a càrrecs de responsabilitat pot afavorir la racionalització dels horaris?
Sens dubte hem de facilitar que les dones tinguin més quota de poder, necessitem que manin en aquest país. La seva major sensibilitat en aquest aspecte pot ajudar, igual que fer que la baixa paternal sigui obligatòria. I tot plegat sense obviar que també hi ha una nova generació d'homes que vol tenir cura de la família i compartir les tasques de la llar.