17
de Gener
de
2014
Act.
02
d'Octubre
de
2014
La independència no és un objectiu en si mateix, sinó un punt de partida a partir del qual estructurar una nova societat que permeti viure millor als ciutadans. Amb aquesta idea treballen, entre d'altres, els economistesXavier Sala-i-Martin i Germà Bel; que en un debat organitzat pel diari ARA han discutit sobre quin hauria de ser un bon modeleconòmic per Catalunya.
"Un model econòmic eficaç, flexible, cohesionat, divers internament i global"
GermàBel no dubta a encadenar tots aquests adjectius quan imagina un modeleconòmic ideal per Catalunya. Al parer del catedràtic de la Universitat de Barcelona, hi hauria d'haver "poc dirigisme públic a l'activitat econòmica, fet que permet la flexibilitat suficient per innovar i crear riquesa a les empreses". Això sí, el sectorpúblic hauria de procurar "instruments de cohesió social perquè la gent doni suport a l'empenta de la iniciativa privada".
Per Xavier Sala-i-Martin, que confessa no creure en "models econòmics ni en dirigismes", el més important és que el govern d'una Catalunyaindependent "posi les bases que permetin als ciutadans prendre bones decisions i fer les coses bé". Al seu entendre, "els models econòmics d'èxit quasi sempre surten de manera espontània, i intentar replicar sectors que funcionen a altres llocs perquè són políticament sexys és un error; l'aposta ha de ser pel capital humà".
Bel i Sala-i-Martin han fet esment de sectors tradicionalment potents a Catalunya com l'agrícola, l'agroalimentari o el turisme, però asseguren que no es pot identificar quins seran els que brillaran en el futur "perquè no ho pot saber ningú i dependrà de l'empenta dels ciutadans".
"En el 'capitalisme del Santiago Bernabéu' es fa ric qui s'acosta al Govern i no qui fa les coses bé"
Amb aquesta frase, el catedràtic de Columbia University ha volgut exemplificar el que, al seu entendre, és un dels mals endèmics de l'economiaespanyola, i que no deixen cap altra opció per l'economia catalana que "recaptar els nostres impostos per no haver d'invertir gaire més, sinó gastar d'una manera intel·ligent". Sala-i-Martin considera que "l'ADN de l'economia espanyola no canviarà, vol un país radial on tot passi per Madrid, i els catalans hem de veure que això no ens interessa".
Per Germà Bel, "sempre que a Espanya s'ha experimentat la flexibilització, l'activitat econòmica ha estimulat la perifèria, i això ha provocat vertigen a les elits de l'estat i gran part de la seva societat". Quelcom que "ha passat regularment i sempre hi acaba havent una recentralització".
Tots dos economistes conclouen que les reformes que necessita el model econòmic actual no es podran dur a terme dins d'Espanya. Admeten que si bé "la independència no és una garantia que es puguin fer, quedar-se a Espanya garanteix que no es faran", segons un Sala i Martín que té clar que "dependrà de nosaltres que Catalunya sigui rica com Suïssa o pobra com Portugal, dins del context europeu".
"Al sistema educatiu s'ha oblidat l'excel·lència, com si fos contrària a la igualtat"
Tots dos professors han volgut centrar bona part del seu discurs a destacar la importància d'un bon sistemaeducatiu per garantir un model econòmic ric i sostenible. Segons Sala-i-Martin, "necessitem començar de zero un nou sistema educatiu dissenyat per innovar. Hem d'ensenyar els nens a preguntar".
"Cal un sistema on els empresaris que guanyin siguin els que fan les coses bé i no els que tenen amics", ha assegurat. A més, reclama "un sistema judicial eficient, ja que la diferència entre països no és la quantitat de 'xoriços' per càpita, que és similar a tot arreu, sinó què passa quan els enganxes".
"Fins i tot assumint el deute espanyol, una Catalunya independent no superaria l'1% de dèficit"
Per cloure el debat, els dos economistes s'han centrat a analitzar la viabilitateconòmica d'una hipotètica independència de Catalunya, fins i tot restant fora de la Unió Europea. Bel ha recordat que "quedar-se fora políticament de la Unió no significa quedar-s'hi fora comercialment"; com passa amb Suïssa o Noruega.
Sala-i-Martin ha estat contundent i ha assegurat que "l'endemà del sí al referèndum, Espanya serà la primera que voldrà encetar la negociació perquè Catalunya assumeixi part del seu deute. Serà el moment d'exigir el seu vot favorable a l'ingrés immediat a la UE". A més, segons l'economista, "Catalunya seria sostenible econòmicament amb els 45.000 milions que paga actualment en impostos; i fins i tot assumint el deute espanyol no superaria l'1% de dèficit".
"Un model econòmic eficaç, flexible, cohesionat, divers internament i global"
GermàBel no dubta a encadenar tots aquests adjectius quan imagina un modeleconòmic ideal per Catalunya. Al parer del catedràtic de la Universitat de Barcelona, hi hauria d'haver "poc dirigisme públic a l'activitat econòmica, fet que permet la flexibilitat suficient per innovar i crear riquesa a les empreses". Això sí, el sectorpúblic hauria de procurar "instruments de cohesió social perquè la gent doni suport a l'empenta de la iniciativa privada".
Per Xavier Sala-i-Martin, que confessa no creure en "models econòmics ni en dirigismes", el més important és que el govern d'una Catalunyaindependent "posi les bases que permetin als ciutadans prendre bones decisions i fer les coses bé". Al seu entendre, "els models econòmics d'èxit quasi sempre surten de manera espontània, i intentar replicar sectors que funcionen a altres llocs perquè són políticament sexys és un error; l'aposta ha de ser pel capital humà".
Bel i Sala-i-Martin han fet esment de sectors tradicionalment potents a Catalunya com l'agrícola, l'agroalimentari o el turisme, però asseguren que no es pot identificar quins seran els que brillaran en el futur "perquè no ho pot saber ningú i dependrà de l'empenta dels ciutadans".
"En el 'capitalisme del Santiago Bernabéu' es fa ric qui s'acosta al Govern i no qui fa les coses bé"
Amb aquesta frase, el catedràtic de Columbia University ha volgut exemplificar el que, al seu entendre, és un dels mals endèmics de l'economiaespanyola, i que no deixen cap altra opció per l'economia catalana que "recaptar els nostres impostos per no haver d'invertir gaire més, sinó gastar d'una manera intel·ligent". Sala-i-Martin considera que "l'ADN de l'economia espanyola no canviarà, vol un país radial on tot passi per Madrid, i els catalans hem de veure que això no ens interessa".
Per Germà Bel, "sempre que a Espanya s'ha experimentat la flexibilització, l'activitat econòmica ha estimulat la perifèria, i això ha provocat vertigen a les elits de l'estat i gran part de la seva societat". Quelcom que "ha passat regularment i sempre hi acaba havent una recentralització".
Tots dos economistes conclouen que les reformes que necessita el model econòmic actual no es podran dur a terme dins d'Espanya. Admeten que si bé "la independència no és una garantia que es puguin fer, quedar-se a Espanya garanteix que no es faran", segons un Sala i Martín que té clar que "dependrà de nosaltres que Catalunya sigui rica com Suïssa o pobra com Portugal, dins del context europeu".
"Al sistema educatiu s'ha oblidat l'excel·lència, com si fos contrària a la igualtat"
Tots dos professors han volgut centrar bona part del seu discurs a destacar la importància d'un bon sistemaeducatiu per garantir un model econòmic ric i sostenible. Segons Sala-i-Martin, "necessitem començar de zero un nou sistema educatiu dissenyat per innovar. Hem d'ensenyar els nens a preguntar".
"Cal un sistema on els empresaris que guanyin siguin els que fan les coses bé i no els que tenen amics", ha assegurat. A més, reclama "un sistema judicial eficient, ja que la diferència entre països no és la quantitat de 'xoriços' per càpita, que és similar a tot arreu, sinó què passa quan els enganxes".
"Fins i tot assumint el deute espanyol, una Catalunya independent no superaria l'1% de dèficit"
Per cloure el debat, els dos economistes s'han centrat a analitzar la viabilitateconòmica d'una hipotètica independència de Catalunya, fins i tot restant fora de la Unió Europea. Bel ha recordat que "quedar-se fora políticament de la Unió no significa quedar-s'hi fora comercialment"; com passa amb Suïssa o Noruega.
Sala-i-Martin ha estat contundent i ha assegurat que "l'endemà del sí al referèndum, Espanya serà la primera que voldrà encetar la negociació perquè Catalunya assumeixi part del seu deute. Serà el moment d'exigir el seu vot favorable a l'ingrés immediat a la UE". A més, segons l'economista, "Catalunya seria sostenible econòmicament amb els 45.000 milions que paga actualment en impostos; i fins i tot assumint el deute espanyol no superaria l'1% de dèficit".