13
de Setembre
de
2014
Xavier Sala i Martín, catedràtic d'Economia de la Universitat de Columbia, i professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra, acaba de publicar un llibre que pretén radiografiar la situació econòmica i política dels darrers anys a Catalunya; i com pot evolucionar si esdevé independent. A És l'hora dels adéus? (Rosa dels Vents, 2014), Sala i Martín exposa arguments per respondre a totes les incerteses que pugui generar un procés d'independència; que al seu parer ha de concloure amb una bona relació de veïnatge amb Espanya.
En aquesta entrevista amb VIAempresa posa èmfasi en el fet que Catalunya serà el resultat de les accions de tots els seus integrants. Millorar la competitivitat, construir un entorn favorable al progrés empresarial o reorientar l'educació per fomentar un major esperit emprenedor seran aspectes clau.
En el llibre posa l'exemple de Suïssa, que és enormement pròspera gràcies a la seva competitivitat. Una Catalunya independent pot assolir aquesta competitivitat?
Naturalment que pot. No hi ha res en els ciutadans de Catalunya que ens condemni a no ser competitius. Podem ser iguals o millors que Suïssa. Però això no és automàtic pel simple fet de ser independents. Haurem de prendre entre tots les decisions correctes. Si prenem les decisions igual que a Portugal, acabarem com Portugal; i si les prenem com Suïssa, acabarem com Suïssa.
Què farà falta?
Si analitzes la competitivitat, per exemple amb l'Índex de Competitivitat Global, hi ha 12 àrees que la determinen en un país. Unes àrees que van des del marc institucional, és a dir, si els governs són corruptes, transparents, democràtics, etc.; passant per les infraestructures, l'educació, la competència en els diferents mercats, la tecnologia o la innovació. Això implica a tota la societat, i per tant, tothom tindrà alguna cosa a dir a com es construeix Catalunya.
També diu que la mida del país no afecta a la seva prosperitat, però sí la mida del seu mercat, que ha de ser global. Catalunya va en la bona direcció?
Els països petits, si volen ser rics, tenen l'obligació de ser oberts. En la mesura que les exportacions catalanes pugen, això és anar en la bona direcció. Però exportacions catalanes no només vol dir deixar de vendre a Espanya. És un mercat exterior que també s'ha de tenir en compte: és el més proper a Catalunya i s'ha de conservar.
En relació al dèficit fiscal i l'impacte que tindria la independència en l'economia espanyola, planteja una reducció progressiva d'aquest dèficit amb transferències solidàries a les regions espanyoles més perjudicades...
A Catalunya, com a qualsevol país del món, li interessa estar bé amb els seus veïns i que els seus veïns siguin rics. És evident que sense dèficit fiscal algunes comunitats autònomes patiran, ho diu el mateix president d'Extremadura. Com que crec que un cop sent independents els nostres millors amics seran els espanyols, perquè tindrem molts interessos similars; ens convé pensar la possibilitat de fer una reducció esglaonada d'aquest dèficit per deixar temps a que s'ajustin a la nova situació. Això és una eina de negociació que crec que ens convindria fer, però que només ho faríem si volguéssim i si no ens condemnessin a l'hiperespai pels segles dels segles.
Pel que fa al sistema empresarial, sovint critica el suport governamental als sectors "políticament sexys"; i reclama un entorn favorable. Quin és aquest entorn favorable per a les empreses?
Un entorn institucional lliure de corrupció, amb un marc regulador que faciliti que la gent que té bones idees les pugui implementar, i un entorn financer que financi aquestes idees diferents. Ara tenim un sistema financer molt bo a l'hora de finançar hipoteques, però molt dolent a l'hora de finançar emprenedors.
Precisament al llibre també diu que "necessitem menys executius d'empreses amb salaris elevats i posicions segures i més emprenedors sense salaris i amb ganes d'arriscar-ho tot per implementar una idea". Com s'aconsegueix això?
Amb tots els factors que requereix ser competitiu. Un d'ells és l'educació, com eduquem els fills i no només a l'escola. No els eduquem ni a tenir idees ni a ser emprenedors. La major part dels pares donen setmanada, i donar diners als nens a canvi de res és entrenar-los a estar a l'atur.
Quina és l'alternativa?
Els pares poden entrenar els nens a ser emprenedors, a buscar problemes per la casa i trobar-hi solucions. A més, a les escoles també es podria fomentar l'esperit crític, i el que es fa és fomentar més les respostes que les preguntes. Però sense preguntes no hi ha idees! A sobre, a les sèries de televisió i a les pel·lícules els empresaris sempre són els dolents. Quan un és petit, qui vol ser el dolent de la pel·lícula, el que roba al pobre treballador? Si els empresaris són els dolents, ningú voldrà ser empresari.
Això no és tan habitual als Estats Units...
Tots els meus estudiants d'Economia a Nova York volen crear la seva empresa. Els seus ídols són Steve Jobs o Mark Zuckerberg. En canvi, a Barcelona tots volen ser funcionaris de grans multinacionals o de l'administració. Això demostra que la cosa no va bé a Catalunya. Fins que els nostres nens no vegin que val la pena ser un emprenedor, la cosa no anirà bé.
També recomana canviar el marc laboral...
A Espanya es confon la seguretat del treballador amb la inviolabilitat del lloc de treball. Quan això passa, es mantenen llocs de treball que han de desaparèixer, fet que dificulta el progrés tecnològic.
Per exemple?
Mantenir la feina a les agències de viatges tot i que tothom els compri per Internet. I com aquest n'hi ha centenars, d'exemples. També pels professors! Cada vegada més als Estats Units les classes es fan per Internet. Els millors professors tenen cinc milions d'estudiants i els professors normals no sabem ben bé com acabarem. La tecnologia ens està canviant i molts llocs de treball desapareixeran i n'apareixeran de nous.
Per això parla de la flexiseguretat. En què consisteix?
És el que fan els danesos, que ho han separat. La societat té una responsabilitat amb el treballador, no amb el lloc de treball. Si aquest ha de desaparèixer, desapareix. I la responsabilitat de la societat és que aquest treballador trobi una nova feina en igualtat de condicions i que s'avingui a la seva capacitat. Per això prioritzen les polítiques actives d'ocupació.
En aquesta entrevista amb VIAempresa posa èmfasi en el fet que Catalunya serà el resultat de les accions de tots els seus integrants. Millorar la competitivitat, construir un entorn favorable al progrés empresarial o reorientar l'educació per fomentar un major esperit emprenedor seran aspectes clau.
En el llibre posa l'exemple de Suïssa, que és enormement pròspera gràcies a la seva competitivitat. Una Catalunya independent pot assolir aquesta competitivitat?
Naturalment que pot. No hi ha res en els ciutadans de Catalunya que ens condemni a no ser competitius. Podem ser iguals o millors que Suïssa. Però això no és automàtic pel simple fet de ser independents. Haurem de prendre entre tots les decisions correctes. Si prenem les decisions igual que a Portugal, acabarem com Portugal; i si les prenem com Suïssa, acabarem com Suïssa.
Què farà falta?
Si analitzes la competitivitat, per exemple amb l'Índex de Competitivitat Global, hi ha 12 àrees que la determinen en un país. Unes àrees que van des del marc institucional, és a dir, si els governs són corruptes, transparents, democràtics, etc.; passant per les infraestructures, l'educació, la competència en els diferents mercats, la tecnologia o la innovació. Això implica a tota la societat, i per tant, tothom tindrà alguna cosa a dir a com es construeix Catalunya.
També diu que la mida del país no afecta a la seva prosperitat, però sí la mida del seu mercat, que ha de ser global. Catalunya va en la bona direcció?
Els països petits, si volen ser rics, tenen l'obligació de ser oberts. En la mesura que les exportacions catalanes pugen, això és anar en la bona direcció. Però exportacions catalanes no només vol dir deixar de vendre a Espanya. És un mercat exterior que també s'ha de tenir en compte: és el més proper a Catalunya i s'ha de conservar.
En relació al dèficit fiscal i l'impacte que tindria la independència en l'economia espanyola, planteja una reducció progressiva d'aquest dèficit amb transferències solidàries a les regions espanyoles més perjudicades...
A Catalunya, com a qualsevol país del món, li interessa estar bé amb els seus veïns i que els seus veïns siguin rics. És evident que sense dèficit fiscal algunes comunitats autònomes patiran, ho diu el mateix president d'Extremadura. Com que crec que un cop sent independents els nostres millors amics seran els espanyols, perquè tindrem molts interessos similars; ens convé pensar la possibilitat de fer una reducció esglaonada d'aquest dèficit per deixar temps a que s'ajustin a la nova situació. Això és una eina de negociació que crec que ens convindria fer, però que només ho faríem si volguéssim i si no ens condemnessin a l'hiperespai pels segles dels segles.
Pel que fa al sistema empresarial, sovint critica el suport governamental als sectors "políticament sexys"; i reclama un entorn favorable. Quin és aquest entorn favorable per a les empreses?
Un entorn institucional lliure de corrupció, amb un marc regulador que faciliti que la gent que té bones idees les pugui implementar, i un entorn financer que financi aquestes idees diferents. Ara tenim un sistema financer molt bo a l'hora de finançar hipoteques, però molt dolent a l'hora de finançar emprenedors.
Precisament al llibre també diu que "necessitem menys executius d'empreses amb salaris elevats i posicions segures i més emprenedors sense salaris i amb ganes d'arriscar-ho tot per implementar una idea". Com s'aconsegueix això?
Amb tots els factors que requereix ser competitiu. Un d'ells és l'educació, com eduquem els fills i no només a l'escola. No els eduquem ni a tenir idees ni a ser emprenedors. La major part dels pares donen setmanada, i donar diners als nens a canvi de res és entrenar-los a estar a l'atur.
Quina és l'alternativa?
Els pares poden entrenar els nens a ser emprenedors, a buscar problemes per la casa i trobar-hi solucions. A més, a les escoles també es podria fomentar l'esperit crític, i el que es fa és fomentar més les respostes que les preguntes. Però sense preguntes no hi ha idees! A sobre, a les sèries de televisió i a les pel·lícules els empresaris sempre són els dolents. Quan un és petit, qui vol ser el dolent de la pel·lícula, el que roba al pobre treballador? Si els empresaris són els dolents, ningú voldrà ser empresari.
Això no és tan habitual als Estats Units...
Tots els meus estudiants d'Economia a Nova York volen crear la seva empresa. Els seus ídols són Steve Jobs o Mark Zuckerberg. En canvi, a Barcelona tots volen ser funcionaris de grans multinacionals o de l'administració. Això demostra que la cosa no va bé a Catalunya. Fins que els nostres nens no vegin que val la pena ser un emprenedor, la cosa no anirà bé.
També recomana canviar el marc laboral...
A Espanya es confon la seguretat del treballador amb la inviolabilitat del lloc de treball. Quan això passa, es mantenen llocs de treball que han de desaparèixer, fet que dificulta el progrés tecnològic.
Per exemple?
Mantenir la feina a les agències de viatges tot i que tothom els compri per Internet. I com aquest n'hi ha centenars, d'exemples. També pels professors! Cada vegada més als Estats Units les classes es fan per Internet. Els millors professors tenen cinc milions d'estudiants i els professors normals no sabem ben bé com acabarem. La tecnologia ens està canviant i molts llocs de treball desapareixeran i n'apareixeran de nous.
Per això parla de la flexiseguretat. En què consisteix?
És el que fan els danesos, que ho han separat. La societat té una responsabilitat amb el treballador, no amb el lloc de treball. Si aquest ha de desaparèixer, desapareix. I la responsabilitat de la societat és que aquest treballador trobi una nova feina en igualtat de condicions i que s'avingui a la seva capacitat. Per això prioritzen les polítiques actives d'ocupació.