Salten les alarmes: l'habitatge impossible d'Andorra
Els habitants del país dels Pirineus surten en massa als carrers durant el pont de la Puríssima per reivindicar un habitatge digne per a tothom
Andorra té un greu problema i es diu habitatge. Si pels catalans és pràcticament impossible trobar una reserva assequible en un hotel o apartament durant les vacances de Nadal al país dels Pirineus, pels andorrans és una autèntica odissea aconseguir un lloguer bé de preu a la capital andorrana o a la resta de la nació. En aquesta ocasió, més de 2.500 andorrans s'han manifestat pels principals carrers comercials d'Andorra la Vella durant el pont de la Puríssima, davant la sorpresa de molts turistes. La principal reivindicació: "Ja n'hi ha prou! Habitatge digne". Altres crits que han fet saltar totes les alarmes: "A la Seu d'Urgell te'n vas tu" o "Especuladors, fora del país". Ara bé, com s'ha arribat aquest desgavell immobiliari difícil de solucionar?
En primer lloc, accedir a un habitatge s'ha convertit en un malson per una bona part dels andorrans. Un "boom immobiliari" ha disparat els preus en un país de tan sols 84.000 habitants, que alguns qualifiquen a les diverses manifestacions d’enguany i a les xarxes socials d’“epidèmia immobiliària". Segons les xifres oficials del sector, el preu de venda d’immobles no ha deixat d'augmentar: de fet, des de l'últim trimestre del 2022 fins al primer del 2023 es va incrementar un 12,8%. Com a contrapartida, es tracta d'un país que construeix molt, però amb poca oferta de lloguer malgrat que el 70% dels andorrans visquin en aquesta modalitat. Per entendre l'augment de preus -amb fenòmens similars a les principals capitals europees o a Barcelona- cal destacar que molts d'ells fa anys pagaven de mitjana 700 euros mensuals per un pis i ara, sense cap reforma, superen de llarg els 1.200 euros. I atenció: el salari mitjà andorrà és de 1.939 euros mensuals que, en cas d’optar per viure sol, és insuficient per assumir la renda del lloguer.
Un problema que “s’arrossega” al llarg dels anys
La pujada de preus no és nova per al govern andorrà i de fet, Conxita Marsol, ministra de Presidència i d’Habitatge del Govern d’Andorra, té clar que van fer una bona acció el 2019 quan van congelar els preus del lloguer. Una mesura que encara està en vigor. No obstant això, hi ha una escletxa a la norma que està possibilitant als propietaris el desallotjament d'inquilins. Així, aquells immobles que s'acrediti que han de ser reformats “es podran buidar”. Com a conseqüència, diversos economistes del país tenen clar que tot “té a veure amb uns salaris que no creixen, una economia focalitzada al sector serveis, poca oferta de pisos en lloguer i construccions d'obra nova orientades únicament als turistes o els estrangers, amb un poder adquisitiu a anys llum dels autòctons”.
L'encariment acumulat de l’habitatge durant l'últim any s'acosta al 20%, víctima d'entrades d'inversió immobiliària estrangera que arriben als 1.000 milions els últims sis anys
El Departament dʻEstadística dʻAndorra ha presentat un estudi que situa el preu mitjà dels apartaments de lloguer entre 580 i 800 euros, xifra inferior a la dels pisos i les cases. L'informe també indica que el preu mitjà de venda per metre quadrat és de 2.050 euros per als habitatges plurifamiliars i de 2.280 euros per als habitatges unifamiliars. També destaquen que el cost mínim de vida a Andorra per a un nivell de vida “acceptable és entre 1.200 i 1.400 euros al mes per a una persona sola”. Conclouen, per tant, que “la despesa més elevada del pressupost és el cost del lloguer”.
El cop d’efecte: Andorra prohibeix comprar cases a estrangers
La població d'Andorra, atreta en part pels avantatges fiscals del país, ha augmentat a un ritme frenètic els darrers anys, passant de 70.000 a 85.000 habitants. Ha causat molt de rebumbori l'efecte crida dels youtubers més famosos del moment, però realment, quants youtubers s'han mudat de veritat a Andorra? Com apunta Andbus, tenen comptabilitzats al país a menys de 100 influencers, encara que els seus trasllats han estat molt mediàtics perquè decideixen instal·lar-se al país pirinenc en grans habitatges per estalviar impostos, però també per seguretat. Entre els noms més coneguts destaca Patry Jordán, El Rubius, Willyrex, Vegetta, Auronplay o Wall Street Wolverine.
Els diners recaptats pels diversos tributs que s'han plantejat es destinaran en part a la creació d'un parc d'habitatge públic de lloguer
Influencers i youtubers a part, des del govern andorrà destaquen que l'encariment de l'habitatge acumulat l'últim any s'acosta al 20%, víctima d'entrades d'inversió immobiliària estrangera que arriben als 1.000 milions en els últims sis anys. Per aquest motiu, durant el setembre de 2023 el govern andorrà va decidir fer “un cop d'efecte” i prohibir als estrangers comprar un habitatge.
Tal com explica en un comunicat el Govern d'Andorra, aquesta moratòria és el "pas previ necessari durant aquesta tardor per a l'establiment d'un tribut sobre la inversió estrangera en immobles", per això es mantindrà fins que es dissenyi una llei que aprovi un impost a la compra d'habitatges per part d'estrangers, un impost que podria arribar a assolir el 10%.
Els diners recaptats pels diversos tributs que s'han plantejat es destinaran en part a la creació d'un parc d'habitatge públic de lloguer, a crear infraestructures i alguns programes de diversificació econòmica, ja que la construcció és una de les activitats més desenvolupades al país andorrà.
En aquests moments, Andorra segueix les petjades del Canadà, on el govern va prohibir la compra a tots els estrangers que no residiran al país. El president canadenc, Justin Trudeau, va explicar a inicis del 2023 que els últims mesos s'havien produït nombroses operacions d'especulació per part de corporacions i inversors estrangers que havien generat un problema de manca d'habitatge i de preus disparats.
Moltes d'aquestes vendes no es podrien vetar a Catalunya perquè els seus ciutadans pertanyen a països integrats a la Unió Europea
Pel que fa a la possibilitat d'implantar una mesura semblant a Catalunya, les Illes Balears o a la resta d’Espanya, com va suggerir fa mesos Podem, cal tenir en compte una diferència de base: Andorra no pertany a la Unió Europea. De fet, el 2022, els estrangers ja van comprar gairebé dues de cada 10 habitatges al nostre país (18,7%), segons dades d'Euroval, per sobre dels anys previs a la pandèmia. Moltes d'aquestes vendes no es podrien vetar perquè els seus ciutadans pertanyen a països integrats a la Unió Europea. Tot i això, els principals compradors estrangers, els britànics, ja estan fora de l'espai europeu.
En el cas andorrà cal destacar que l’abast de la prohibició de comprar habitatges a estrangers “és limitat”, perquè només afecta aquells que no viuen al territori i, per tant, no impacta en els estrangers residents.
Un possible efecte rebot a la Seu d’Urgell?
A punt d'assolir els 13.000 habitants, la Seu d'Urgell ha estat considerada per la Generalitat de Catalunya com a zona amb el mercat d'habitatge tens i sense capacitat de créixer més. Si bé l'arribada de nous funcionaris i Mossos d'Esquadra s'ha notat al municipi, segons explica als mitjans l'alcalde Joan Barrera, "la pressió d'Andorra és una de les causes principals". I així de clar ho plasma: "Tenim l'habitatge cada vegada més car, mentre l'economia andorrana creix com una locomotora”.
El lloguer més barat a la Seu d’Urgell ronda ara els 700 euros, quan fa uns mesos estava en 500
I unes declaracions de Barrera que no deixen indiferent: "Andorra pot fer el que vulgui, però aquestes dinàmiques de youtubers o segones residències ens acaben afectant". En aquests moments, el lloguer més barat a la capital de l'Alt Urgell ronda ara els 700 euros, quan fa uns mesos estava en 500. I una estadística que ho uneix tot: un de cada tres altsurgellengs treballa a Andorra. De fet, algunes de les agències immobiliàries de la Seu d’Urgell ja s’estan veient obligades a buscar pisos per als clients en pobles petits dels voltants, fins a una vintena de quilòmetres, perquè a la ciutat veïna ja no en tenen.
Altres zones similars dels Pirineus, com la Cerdanya o el Pallars, s'han convertit en unes comarques "invisibilitzades” que lideren l'economia catalana, mentre tenen problemes per aconseguir un lloguer digne per als més joves, i molts d'ells han d'acabar marxant a Berga o comarques veïnes.
Un problema de l’habitatge que es trasllada a les principals ciutats europees, a les zones més turístiques de cada país i que des de fa anys té un nou afectat: Andorra. Un despertar del país dels Pirineus, tradicionalment més conservador que els seus veïns, que veu en la defensa de la despenalització de l'avortament -cal recordar que està prohibit per llei-, i les protestes per un habitatge digne, la benvinguda a unes manifestacions històriques. El temps dirà si es reverteix la situació.