Salvar empreses per guanyar eleccions

Ja no hi ha males notícies per als inversors. Això és el que està veient cada vegada més gent dins el món de les finances. El raonament és el següent: Si hi ha una bona notícia, bé, doncs és bona. Al contrari, si hi ha una mala notícia, o els mercats fa uns dies que baixen, sabem que sortiran els bancs centrals i faran tot el possible perquè els mercats financers deixin de baixar (amb èxit).

Si mirem les últimes setmanes, és el que ha estat passant. I és un dels principals motius pel qual la recuperació d'alguns índexs com el NASDAQ ha durat menys de tres mesos. Vam sentir a Powell (el president de la Reserva Federal) anunciant com començaven el programa de compres a bons corporatius, cosa que va animar la setmana de bon començament. Més tard, durant la setmana, també va demanar al govern americà que no eliminessin els programes de reactivació econòmica massa ràpidament. La cosa, però, es va quedar estancada durant la resta de la setmana.

Ha sigut una setmana de tensions, i per tant, hi havia precaució a la borsa. En primer lloc hi havia por a nous rebrots. Estem veient com arreu del món estan sortint petits rebrots que si no es tracten amb prou precaució poden ser perillosos. A Alemanya i Pequín en tenim dos exemples.

"Ha sigut una setmana de tensions, i per tant, hi havia precaució a la borsa" 

Per altra banda, tenim tensions geopolítiques. Corea del Nord va decidir bombardejar l'oficina de relacions entre Corea del Sud i Corea del Nord. Segurament era un simbolisme i això volia dir que bombardejaven les relacions. S'ha de pensar que els dos països, tècnicament, encara estan en guerra.

L'altra font de tensió geopolítica internacional va ser l'incident que van tenir l'Índia i la Xina. Van tenir una disputa entre soldats acusant-se mútuament d'haver traspassat la seva frontera. L'Índia va declarar unes baixes de 20 soldats, i la Xina no ha declarat cap baixa, tot i que se sap que mai les declara. Aquestes tensions van fer que les borses no tinguessin prou força com durant les últimes setmanes per a poder pujar i es van quedar laterals.

A Espanya, el Govern va presentar el pla d'ajudes a l'economia. En primer lloc, a la indústria turística i també a l'automobilística. Es preveu que siguin dos sectors especialment tocats per la crisi del SARS-CoV-19. El pla d'ajudes al sector automobilístic inclouen ajudes d'entre 800 i 5.000 euros per a la compra de nous vehicles. Té una dotació de 3.750 milions d'euros.

Per altra banda, el pla d'ajudes al sector turístic està dotat de 4.250 milions, el 93% dels quals són ajudes amb crèdits. Des del sector es diu que si no s'allarguen els ERTEs, hi haurà fallides d'empreses. També demanen menys càrregues fiscals i mesures per a reactivar la demanda de turisme.

A Espanya no és l'únic lloc on els governs van com bojos per a salvar empreses que salvin l'economia el màxim possible. Lògicament, com millor vagi l'economia, més probable és tornar a guanyar les eleccions si estàs al govern. I al final, els polítics poden tirar d'hipocresia i dir que ells alllò que volen és ajudar a la gent, però realment el que volen és guanyar les eleccions (en part, i en la teoria, perquè guanyant les eleccions tenen més poder per a ajudar a la gent).

"Les empreses saben que la política vol guanyar eleccions, fins al punt que els governs estan més interessats a salvar les empreses que elles mateixes"

Tot això les empreses ho saben, fins al punt en el qual els governs estan més interessats a salvar les empreses que elles mateixes. Sabent això, Lufthansa va amenaçar d'anar a concurs de creditors si no s'aprovava el pla de rescat proposat pel govern alemany, i fins i tot va demanar estudiar alternatives més atractives. L'economia de mercat està tan alterada que passen coses com que els governs tinguin més incentius en salvar empreses que els accionistes d'aquestes mateixes.

Com ja hem anat comentant aquestes darreres setmanes, està totalment desconnectada de l'economia real. Es trigarà molt més a superar la crisi econòmica que el crash de les borses. Tot i que també s'ha de dir que a molts llocs, com Espanya, encara no s'ha aconseguit recuperar ni un 40% de les caigudes que hi va haver al març a la borsa.

Ull a la borsa!