Anem cap a un Sant Joan més silenciós?
La revetlla d'enguany es presenta amb focs d'artifici a la pirotècnia catalana, que vol repetir les xifres de 2023 enmig del debat sobre la baixa intensitat
La nit més curta de l'any serà també la més intensa. La revetlla de Sant Joan d'aquest 2024 s'encara amb optimisme des de la pirotècnia catalana, especialment després de les bones xifres que va deixar el 2023. Només aquesta nit generarà uns 14,8 milions d'euros per al sector pirotècnic català, és a dir, el 37% de la facturació anual al territori, segons els càlculs de l'Associació de Comerciants de Focs Artificials d'Espanya (ACFAE), que també preveuen un impacte indirecte de 250 milions. Un cop superada la pandèmia, però, el gremi encara nous reptes: entre ells, rebaixar la intensitat i el soroll dels productes que venen al públic. Una qüestió que ha dividit el sector i que ocupa el centre del debat de cara a aquest Sant Joan.
La pirotècnia està de dolç. Des de la covid, tots els indicadors financers han pujat considerablement. Tal com mostra l'estudi Impacte del sector de la pirotècnia a Espanya, elaborat per l'ACFAE i presentat al Congrés dels Diputats, Catalunya factura 40 milions d'euros l'any en aquest mercat. Això vol dir el 16% del total de l'Estat, i converteix el nostre territori en el tercer que més aporta després de la Comunitat Valenciana (24%) i Galícia (18%). Per aquesta revetlla, a Catalunya s'han instal·lat un total de 1.451 punts de venda. Tot i això, més enllà de la nit de Sant Joan, el gruix del negoci de la pirotècnica es troba en les exportacions: entre el 2022 i el 2023, aquestes van passar del 18% al 31% del total de la facturació. Entre els principals països compradors es troben els europeus, però també destaquen els Estats Units i Corea del Sud.
Brau (ACFAE): "A Catalunya tenim un consum molt familiar i, per tant, destaquen productes com les bengales; en dies com la revetlla de Sant Joan també s'aposta pels lots"
"Les empreses catalanes comercialitzen productes tant en l'àmbit nacional com internacional. Més de 700 municipis realitzen espectacles pirotècnics i cal tenir en compte també la pirotècnia que s'utilitza als correfocs que se celebren per tot el territori", explica Jordi Brau, president de l'ACFAE. La pirotècnia de consum representa l'altra gran font d'ingressos. En aquest sentit, el perfil de comprador és molt variat. "A Catalunya tenim un consum molt familiar i, per tant, destaquen productes com les bengales, tot i que també encara funcionen bé els silba booms. En dies com la revetlla de Sant Joan també s'aposta molt pels lots", comenta Brau a VIA Empresa.
També Manel Estalella, gerent de Pirotècnia Estalella, coincideix en la diversitat dels seus clients. "De cara a Sant Joan ens ve a comprar gent de tota mena, però la resta de l'any venem més a entitats culturals, espectacles musicals o empreses", apunta a VIA Empresa. En el cas d'Estalella, darrerament estan agradant molt les fonts i les bateries. "En els últims anys han guanyat més acceptació perquè són productes més macos i elaborats que abans", afegeix Estalella.
Els articles de baixa intensitat, l'alternativa que guanya terreny als trons
En un context en què la sostenibilitat ha esdevingut una peça clau en l'estratègia de qualsevol empresa, el sector de la pirotècnia no podia ser menys. La innovació també es troba en l'ull de l'huracà i, de fet, el 61% de les companyies d'aquest àmbit van invertir en aquest departament l'any 2022. La mitjana està molt per sobre del 38,4% que marquen les pimes a l'Estat. Una de les propostes estrelles ha estat els petards de baixa intensitat, amb l'objectiu que la nit de Sant Joan generi menys contaminació acústica que afecta col·lectius vulnerables i alguns animals com els gossos, a més de l'entorn natural.
La Traca ja compta amb nou parades a tot Catalunya on s'ofereixen exclusivament artificis de baixa intensitat
El pla estratègic de l'ACFAE contempla una reducció del nivell sonor dels petards. Per fer-ho, la idea és limitar l'impacte d'alguns productes (especialment els trons) i vendre cada cop més artificis de baixa intensitat. A Catalunya, hi ha projectes com La Traca, dirigit pel mateix president de l'ACFAE, Jordi Brau, que ja compten amb nou parades on s'ofereixen exclusivament productes d'aquesta tipologia. L'any passat, el 55% d'aquests productes ja van representar el 70% de la facturació de La Traca. "La nostra aposta com a empresa és que en el futur hi haurà una tendència de buscar productes més amigables i sostenibles perquè la gent prefereix passar la nit de Sant Joan amb la família i amics sense molestar a ningú", assegura Brau.
La proposta de La Traca va sorgir després de la pandèmia. Primer el 2022, amb una única parada de petards de baixa intensitat a Terrassa. L'any passat van expandir-se a Barcelona, i enguany aquests productes ja són els predominants al seu catàleg. És una nova etapa que aspiren a liderar. "Convidem a tothom a sumar-se al canvi; entenc que no hi hagi una acceptació de la totalitat del sector, però hi ha d'haver una oferta variada i que el consumidor final sigui el que decideixi on vol gastar-se els diners", apunta Brau.
De moment, l'acció de La Traca ja ha tingut ressonància: ciutats com Figueres han habilitat per aquest 2024 un espai "segur" per al llançament de petards d'alta intensitat, amb la idea d'aïllar els col·lectius vulnerables dels riscos dels trons. "És una manera de buscar una convivència entre tots els artificis, a més d'una opció interessant perquè la gent tingui localitzat els llocs on no pot anar a passejar amb el seu animal, per exemple", opina Brau.
La baixa sonoritat, un truc comercial?
Aquesta manca d'acceptació a què feia referència Brau es pot comprovar en negocis com Pirotècnia Estalella. Parlem d'una de les empreses més importants i conegudes a Catalunya en aquest món, amb gairebé 110 anys d'història. El seu gerent considera que projectes com el de La Traca "no estan inventant res" perquè els productes de baixa intensitat "ja existien anys enrere". "Abans parlàvem d'articles de classificació F1 o fins i tot F2, que són productes que tots coneixem com les bombetes o les bengales, és a dir, molt infantils", subratlla Estalella, que suggereix que "potser ara interessa que comercialment es venguin d'aquesta manera".
En aquesta línia, Estalella considera que la situació és "similar" a la d'anys anteriors, i prova d'això són "les bones xifres" que hi ha al sector de la pirotècnia. "No hem detectat que la gent hagi deixat de comprar certs artificis específicament, ni tampoc hem vist nous articles. Venem els mateixos productes que fa uns anys", remata el gerent .
Pirotècnia Estalella ha instal·lat plaques solars a les seves oficines i fàbrica i ha reduït la presència de plàstics als seus productes
Això no vol dir, però, que empreses com Pirotècnia Estalella s'hagin desmarcat dels objectius establerts pel pla estratègic de l'ACFAE. El projecte també contempla metes com la reducció del plàstic als artificis i els envasos i estratègies per neutralitzar la petjada de CO₂. "L'any passat vam instal·lar plaques solars a alguns establiments i a la nostra fàbrica. De fet, les oficines centrals ja funcionen només amb aquestes plaques", afirma Estalella, que també confirma que han engegat un programa intern per reduir la presència de plàstics als seus productes. És la constatació d'una realitat palpable al sector dels focs d'artifici, on el debat del soroll està al centre del debat.