"Si mirem de Meeting Point a Meeting Point, la situació ha millorat una mica. Els preus han deixat de baixar i s'han reactivat alguns segments", analitza Imma Amat, codirectora general d'Amat Immobiliaris. Amb la posada en marxa d'un nou Barcelona Meeting Point, el sector immobiliari torna a posar-se a examen després d'uns anys complicats. En aquesta divuitena edició del saló immobiliari, 265 empreses de 23 països comparteixen 20.000 metres quadrats per posar de manifest que les esperances de recuperació són reals.
Javier Llanas, director de màrqueting i vendes d'Habitaclia.com assegura que "des de finals del 2013 hi ha hagut un canvi molt tímid, però la tendència és diferent". Destaca que a ciutats grans com Barcelona, Girona o Tarragona els índexs de baixada estan entre el 2% i el 0% tant en la compra com en el lloguer. "Això vol dir que algunes àrees continuen baixant, però que algunes han començat a créixer", explica.
Enric Jiménez, CEO de Somrie Personal Shopper Immobiliari, creu que "es volen donar notícies positives però el sector està com està perquè a la gent d'aquí li costa el mateix comprar l'habitatge que fa dos o tres anys". Per aquest singular professional, "ha millorat alguna cosa, com el tema financer i els préstecs bancaris, però no ha canviat gaire la situació".
El lloguer s'imposa a la compra
"Hi ha un salvatge moviment del lloguer. En els darrers dos anys i mig, a Habitaclia.com tenim tres vegades més demandes de lloguer que d'interessos de compra", assegura Javier Llanas. Els motius que assenyala són la prudència a l'hora d'invertir i l'incentiu a esperar mentre baixen els preus de venda.
El dirigent d'Habitaclia.com remarca que "molta gent ha après que pot viure de lloguer sense la rèmora de pagar tota la vida un habitatge que no pots canviar". Una filosofia de vida que els més joves estan adoptant amb facilitat, i encara més sabent que "si ets un bon llogater podràs negociar amb el propietari. Avui dia, qui té un bon inquilí, té un tresor", destaca Llanas.
Imma Amat també vol veure indicis positius en la reactivació de les vendes en el segment d'habitatges entre 300.000 i 750.000 euros. "Aquest segment ha millorat per dues raons: perquè persones amb bons sous han deixat de témer per perdre el lloc de feina; i perquè els preus de determinats immobles han baixat molt", destaca posant d'exemple cases d'1,2 milions d'euros que ara es poden adquirir per 700.000.
Al seu torn, Enric Jiménez també afegeix que la rebaixa dels preus "ha permès a la gent que tenia estalvis comprar un habitatge, però la gran majoria de gent no té capacitat per accedir-hi i segueix havent-hi molts lloguers i poca compra". En aquest sentit, des d'Habitaclia.com destaquen que fa uns anys no tenien cap pis per sota de 100.000 euros, mentre que ara n'hi ha fins i tot per 30.000 o 40.000 euros. "La gent que tenia patrimoni estalviat pot trobar bones oportunitats", afirma Llanas.
La inversió estrangera salva els mobles
Si la majoria de la població local segueix sense poder accedir a la compra d'habitatges, qui està mantenint el sector en la línia de flotació? Tan Amat com Jiménez no dubten a assenyalar el client estranger.
"El gruix important dels nostres clients és estranger", reconeix Enric Jiménez. I n'assenyala tres tipus. En primer lloc l'inversor pur i dur, com els fons d'inversió que compren edificis buscant rendibilitat aprofitant que ara és un bon moment per comprar a Barcelona i a molts punts d'Espanya.
Un altre perfil és, segons Jiménez, "el que semblava que seria la bomba i no ho ha estat". La reforma legislativa aprovada fa tot just un any permetia als extracomunitaris rebre el permís de residència si realitzaven una inversió de mig milió d'euros. Segons el responsable de Somrie "això ha estat un fracàs perquè en un any no s'ha arribat ni a les 100 operacions a tot Espanya".
Finalment, el darrer perfil és "una parella on un dels dos és espanyol i l'altre estranger, que viuen a l'exterior i ara veuen que a Barcelona hi ha oportunitats per comprar un habitatge". Segons Jiménez, "el compren amb la perspectiva de llogar-lo mentre estan treballant i venir a viure-hi d'aquí un temps". Per la seva banda, Imma Amat destaca també que "el client estranger compra productes molt concrets, sobretot propietats davant del mar".
"El pes del capital estranger és important perquè tenim un nivell de preus que es poden permetre sense demanar una hipoteca", assegura Javier Llanas. El responsable d'Habitaclia.com posa l'exemple de Ciutat Vella, amb índexs positius de creixement gràcies al turisme ja que "és un producte molt buscat".
No tornar a inflar la bombolla
Qüestionats sobre la possibilitat de tornar a viure una bombolla immobiliària, els protagonistes entrevistats per VIAempresa ho descarten d'entrada. "Pot passar en llocs molt concrets, com en el cas de la Barceloneta. On compren els estrangers sí que es poden fer mini bombolles, però la capacitat de compra dels locals és la que és", assegura Amat.
Al seu torn, Enric Jiménez confia "que haguem après la lliçó". I és contundent a l'assegurar que "necessitem que arribi la normalitat, ni tant ni tan poc. No s'havia de fer per fer, però ara una mica més d'alegria sí que ens aniria bé a tots".
Més contundent és Javier Llanas, el qual afirma que "si tornés la bombolla immobiliària hauríem de fer manifestacions per aturar-la. Patiríem molt i seria un desastre". Al seu entendre "caldria que algú posés molts diners perquè es tornés a inflar, però ara el sistema financer està molt més controlat des d'Europa. Impossible no hi ha res, però no sembla que hi hagi les condicions per a una nova bombolla".
Tornar a construir
"Ara els números es fan al revés que fa uns anys. Abans es comprava un solar, se sumava la construcció i es posava a la venda amb un marge 'X'", diu Jiménez. Ara, en canvi, "has de saber fins on arriba la capacitat d'endeutament de la gent i anar restant el que costa la construcció i el solar".
El preu baix dels terrenys i de les empreses constructores és un incentiu a la reactivació de la construcció, tot i que "el que es fa d'obra nova és molt poc però molt estudiat", puntualitza Enric Jiménez. En aquest sentit, la localització és molt important: "s'ha de fer a Barcelona i a segons quins carrers. Quan defineixes molt bé el projecte, a qui va dirigit i els preus, sí que hi ha bons projectes d'obra nova", assegura.
Per tot plegat, "hem entrat a un mercat més normalitzat", segons Imma Amat. "Com que hi tornarà a haver una onada de productes que vénen del Sareb i aniran al mercat, potser sí que tornen a donar oportunitats de preus", destaca; però per la resta "el mercat està molt estabilitzat", conclou Amat.