"La SegonaOportunitat va suposar una alenada d'aire fresc". Montse Moreno, beneficiària de l'exoneració del passiuinsatisfet, valora les eines legals a l'accés de les persones en estat d'insolvència que li han permès tornar a l'activitat econòmica. Els deutes adquirits per una empresa familiar de què era administradora la van portar a aquesta situació "límit", afirma, de la que ha aconseguit sortir gràcies a un procediment contemplat a la lleiconcursal. Enmig del debat per la transposició de la normativa europea a la llei espanyola, el coordinador del grup de segona oportunitat del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, MartíBatllori, exigeix que els aspectes més beneficiosos d'aquest text es mantinguin en aquesta adaptació a la norma comunitària. "La llei de segona oportunitat funciona – explica Batllori – i defensem el model que creiem que és bo".
L'ICAB, com a part impulsora de l'Aliança per la Segona Oportunitat, organitza els propers 17 i 18 de novembre a la seva seu el primer Congrés Europeu dedicat exclusivament a aquest procediment. Segons la tresorera de l'ens, Yvonne Pavía, l'esdeveniment arriba en un moment que la segona oportunitat ha esdevingut un "procediment necessari". La pandèmia i la crisi socioeconòmica sobrevinguda han portat moltes persones – particulars i empresàries – a situacions d'insolvència, i la capacitat de "tornar a l'activitat econòmica" es torna encara més rellevant en aquest context. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, Catalunya concentra el 32% del total de procediments que es fan a l'Estat Espanyol – una dada que "no respon al fet que hi hagi més crisi", apunta el membre del grup de treball de l'ICAB MiguelÁngel Salazar , sinó a una millor col·laboració d'administracions i judicatura en aquest àmbit.
Batllori: "La llei de segona oportunitat funciona, i defensem el model que creiem que és bo"
Posar el focus en la 2a oportunitat i l'exoneració del deute és, segons Salazar, un "canvi de paradigma" en l'àmbit concursal. El procediment del concurs, afirma "preveu cobrir el màxim possible al creditor, mentre que la segona oportunitat es dedica al deutor". Des del col·legi, així, esperen que "les conclusions del primer congrés europeu de segona oportunitat sigui útil en els treballs legislatius" que s'haurà de concretar amb l'Avantprojecte de llei concursal que aterraria la transposició de la Directiva Europea de Reestructuracions i Insolvència.
L'esperit d'aquest primer congrés, segons l'organisme, és anar més enllà de la perspectiva jurídica – en línia amb una Aliança per la Segona Oportunitat formada per col·legis professionals de diverses branques, entitats del tercer sector i altres institucions. Així, l'esdeveniment comptarà amb una sèrie de taules dedicades específicament als aspectes jurídics de la insolvència personal, però també amb tota una programació que observarà el procediment des del punt de vista socioeconòmic. "La mirada socioeconòmica – argumenta Salazar – permet entendre el procés des del punt de vista de l'acollida social o la salut".
Els actes emmarcats en el congrés comptaran, així, amb representants de diversos àmbits, des de la judicatura fins al treball social. Durant les ponències, l'ICAB acollirà parlaments de personalitats del món de l'empresa – com els presidents de les patronals CECOT i PIMEC, Antoni Abad i Antoni Cañete – de l'acadèmia i dels Col·legis professionals representades a l'aliança. També hi participaran autoritats de l'Estat i la Generalitat, amb la ministra d'Economia del Govern central Nadia Calviño, que donarà la benvinguda al Congrés, o la consellera de Justícia LourdesCiuró, participant a la seva cloenda. "Les conclusions d'aquest congrés – projecta Pavía – seran el punt de sortida d'una cursa per fer créixer la segona oportunitat".
Augment d'insolvències
Mentre que durant tot l'any 2016 es van produir un total de 7.040 concursos de creditors, segons dades del CGPJ recollides per l'ICAB, només fins al segon trimestre de 2021 se n'han registrat més de 10.100. Quant a les persones físiques, com apunta Salazar, s'ha registrat un augment interanual del voltant del 40%. "Hi ha una necessitat per aquest procés", afirma el membre de l'ICAB, que celebra un "canvi de mirada" en l'encaix de regulador i social de la insolvència a Catalunya.
Salazar: "La mirada socioeconòmica permet entendre el procés des del punt de vista de l'acollida social o la salut"
La percepció social de la Segona Oportunitat, lamenta, encara no està al mateix nivell que a l'entorn europeu. "A altres països la societat està entenent que aquesta eina és positiva per l'economia", quelcom que fa que en entorns legislatius comparables a l'espanyol en l'àmbit concursal, com Alemanya o França, l'ús d'aquest procés "té molta més tirada que aquí". La diferència és, de fet, abismal: segons les dades publicades per l'ICAB, els procediments d'insolvència a l'estat espanyol durant el 2020 es van quedar en uns 8.507 registrats, mentre que a Alemanya van superar els 81.000; i a Franca, els 108.000. "Hem de veure què estan fent bé els altres països i implementar-ho aquí", afirma Pavía.
Un mecanisme com el de Segona Oportunitat, més centrat en la persona física que en la jurídica, és especialment rellevant en el context actual. El CGPJ recull, de fet, que la proporció de processos concursals entre persones físiques i jurídiques s'ha donat la volta en el darrer lustre: mentre que l'any 2016 només el 26% dels casos eren de deutors individuals – empresaris o no – per un 74% d'empreses, durant el 2021 la relació és d'un 70/30 – un procés que, com apunta Salazar, s'ha anat consolidant any rere any. "L'avantprojecte de llei posa el focus en els processos de reestructuració i d'exoneració, més encarats a la persona física – creiem que aquest és el futur", argumenta l'advocat.
Barreres en el bon camí
"L'avantprojecte presentat és, en general, un bon projecte", afirma Batllori, "però hi ha tres errors que dificulten l'accés a la solució". Segons el membre del col·legi, l'augment de restriccions, el "superprivilegi" al passiu amb les administracions públiques i l'eliminació de la prescripció de l'assistència legal dificulten, i no ajuden, a fer efectiu el procediment de segona oportunitat. "No volem que s'exclogui als més febles d'un procediment com aquest", afirma.
Pavía: "Cal molta més divulgació i formació sobre la segona oportunitat"
Segons els ponents, l'eliminació de la prescripció d'assistència legal en els processos d'insolvència – "complexos, en els que un error pot fer-los caure" – provoca que no es faci efectiu el dret a atenció legal gratuïta, és a dir, d'un lletrat d'ofici, quan calgui. Això, segons Salazar, presenta el risc que només les persones amb prou recursos per accedir a aquesta assistència legal puguin permetre's portar a terme el procediment "de manera adequada". Pel que fa a la possibilitat d'exonerar el crèdit públic, Batllori recorda que la jurisprudència del Tribunal Suprem hi està a favor – i així s'està aplicant en els tribunals mercantils que estan portant a terme processos d'aquest tipus. El responsable del Grup de Treball critica la intenció de "sobreprotegir el crèdit públic, cosa que pot ofegar les persones deutores", tot reivindicant que el crèdit amb les administracions tingui "la mateixa cobertura que la resta".
Els col·legiats celebren, però que "aquests temes van generant consens" – un consens, a més, al voltant de mesures que ja s'estan aplicant. "Pensem que el model actual de segona oportunitat funciona – afirma Batllori – i volem mantenir-lo amb les millores pertinents". Millores com, per exemple, la consideració de dret del Benefici d'Exoneració del Passiu Insatisfet – "deixa de ser una gràcia", explica Salazar – o l'eliminació obligatòria de les persones beneficiàries del procediment de les llistes de morosos de les entitats bancàries. "Amb la crisi actual el mecanisme serà més necessari", apunta Pavía, que pensa el Congrés com una eina de reflexió, però també de promoció, en tant que "Cal molta més divulgació i formació sobre la segona oportunitat", conclou.