14
d'Abril
de
2015
Reunir en una mateixa sala catedràtics com Ramon Adell (UB), Anton Costas, president del Cercle d'Economia, o empresaris com Ana Maiques (Starlab), Jaume Gomà (Ulbaox) i Oriol Guixà (La Farga); és garantia d'escoltar reflexions interessants. La commemoració de les 500 edicions del programa de TV3 Valor Afegit, ha permès aquest dilluns conèixer de primera mà les seves experiències i receptes per sortir amb força de la crisi.
"El consum comença a despertar"
Pel fundador i director general d'Ulabox, Jaume Gomà, "es comença a notar que el tema es mou". Tot i reconèixer que en una empresa jove i petita, "on constantment creixem", la perspectiva per afirmar-ho potser no és la més objectiva, Gomà constata que "el consum comença a despertar".
"Les coses van millor, però si veiem el got mig buit podríem dir que tenim un atur superior al 20% o un deute equivalent al PIB anual", apunta un Ramon Adell que, però, prefereix quedar-se amb el got mig ple. "Tots els indicadors econòmics ens diuen que les coses van millor, amb els regals addicionals del preu del petroli, l'afavoriment de les exportacions per la depreciació de l'euro i la injecció de liquiditat del Banc Central Europeu (BCE)".
El president del Cercle d'Economia, Anton Costas, puntualitza que "les coses estan millorant respecte una situació que era deplorable". I ressalta que encara falta per millorar la situació de les famílies, sobretot les que més afectades s'han vist per la crisi. Segons Costas, les classes mitjanes "han començat a perdre la por, i és el que anima el consum; però n'hi ha moltes que segueixen tenint problemes seriosos".
"Cobrar per avançat és una de les coses bones que té treballar per gent de fora"
A l'hora de buscar receptes per encarar la sortida de la difícil situació econòmica, la fundadora d'Starlab, Ana Maiques, insisteix en la necessitat de ser globals. Aquesta emprenedora en el camp de la indústria del coneixement ressalta que "el fet de ser globals de naixement ens ha ajudat a patir menys els efectes de la crisi". I presumeix que "cobrar per avançat és una de les coses bones que té treballar per gent de fora".
Anton Costas, centrant-se en els deures dels responsables econòmics europeus, ha lamentat que "del 2010 al 2014 no han fet una bona política econòmica, però afortunadament alguna cosa està canviant". Segons Costas, "un banc central com déu mana ha de tenir la capacitat i la voluntat de fer transfusions econòmiques quan el cos s'està dessagnant". Una iniciativa que va tenir la Reserva Federal nord-americana, però no el BCE. "Era un banc central regentat per testimonis de Jehovà que no feia transfusions, però Mario Draghi ho ha canviat", ha ironitzat prosseguint amb la metàfora.
"A vegades en el món financer no ens volem fer preguntes morals sobre la crisi, i les hauríem de fer", ha assenyalat Ramon Adell. Pel catedràtic de la UB resulta imprescindible "generar una xarxa de protecció, o de la crisi sortirem amb un mapa social molt més desequilibrat. És un risc important, amb conseqüències sociològiques i polítiques".
"Estem en un moment de decidir si som un país de salaris alts o baixos"
Per Ana Maiques és l'hora d'apostar per un país amb salaris alts, que generi valor afegit. "Ens hem d'esforçar per les indústries del coneixement. És molt difícil argumentar que saps molt quan els salaris són molt baixos", ha defensat.
Per Oriol Guixà, conseller delegat de La Farga, "aquesta crisi ens ha permès adonar-nos-en que hem de preservar els actius: industrials, de mercat i de talent". El dirigent ha lamentat que "la crisi s'ha endut una gran quantitat d'actius de país irrecuperable".
Al seu torn, Ramon Adell ha apuntat que "els salaris han patit molt i hi ha hagut una gran pèrdua de poder adquisitiu". Per tant, considera lògic que "si hi ha creixement sí que és hora que es noti en els primers desafavorits per aquesta crisi". Al seu entendre, "les empreses que sàpiguen fer això són les que aniran endavant".
Jaume Gomà també ha volgut fer èmfasi en "la responsabilitat dels empresaris per entendre que hem de fer les coses d'una manera més ètica i sostenible". En una frase molt celebrada, Gomà ha exemplificat que "qui paga amb cacauets acaba treballant amb micos".
"Els governs han de deixar d'actuar com dictadors benvolents"
Pel president del Cercle d'Economia "els governs han de deixar d'actuar com dictadors benvolents, que es pensen que saben millor que les persones el que necessiten". Al seu parer, el que han de fer és "buscar una economia més dinàmica i una societat més decent".
En la mateixa línia, Ramon Adell reclama que donin "seguretat, estabilitat jurídica i deixar fer. Els últims cinc anys a Espanya cada setmana s'ha promulgat una nova norma fiscal, això no és deixar fer".
"Caldria liberalitzar més les coses i deixar l'economia funcionar més per si sola, evidentment sempre amb un control", insta Oriol Guixà; mentre que Jaume Gomà es decanta per "polítiques que fomentin el consum i la inversió" en la seva carta als Reis particular cap a les institucions.
Per a Ana Maiques, sobretot fan falta "polítiques de llarg termini, com a Catalunya amb el programa ICREA". La fundadora d'Starlab també ha afegit que "l'educació segueix sent important". En aquest sentit, ha apuntat que "l'anglès és una gran assignatura pendent d'aquest país, així com la tecnologia". Maiques pronostica que "amb anglès i tecnologia, el terreny de joc ja no és el Camp Nou, és el món sencer".
"El consum comença a despertar"
Pel fundador i director general d'Ulabox, Jaume Gomà, "es comença a notar que el tema es mou". Tot i reconèixer que en una empresa jove i petita, "on constantment creixem", la perspectiva per afirmar-ho potser no és la més objectiva, Gomà constata que "el consum comença a despertar".
"Les coses van millor, però si veiem el got mig buit podríem dir que tenim un atur superior al 20% o un deute equivalent al PIB anual", apunta un Ramon Adell que, però, prefereix quedar-se amb el got mig ple. "Tots els indicadors econòmics ens diuen que les coses van millor, amb els regals addicionals del preu del petroli, l'afavoriment de les exportacions per la depreciació de l'euro i la injecció de liquiditat del Banc Central Europeu (BCE)".
El president del Cercle d'Economia, Anton Costas, puntualitza que "les coses estan millorant respecte una situació que era deplorable". I ressalta que encara falta per millorar la situació de les famílies, sobretot les que més afectades s'han vist per la crisi. Segons Costas, les classes mitjanes "han començat a perdre la por, i és el que anima el consum; però n'hi ha moltes que segueixen tenint problemes seriosos".
"Cobrar per avançat és una de les coses bones que té treballar per gent de fora"
A l'hora de buscar receptes per encarar la sortida de la difícil situació econòmica, la fundadora d'Starlab, Ana Maiques, insisteix en la necessitat de ser globals. Aquesta emprenedora en el camp de la indústria del coneixement ressalta que "el fet de ser globals de naixement ens ha ajudat a patir menys els efectes de la crisi". I presumeix que "cobrar per avançat és una de les coses bones que té treballar per gent de fora".
Anton Costas, centrant-se en els deures dels responsables econòmics europeus, ha lamentat que "del 2010 al 2014 no han fet una bona política econòmica, però afortunadament alguna cosa està canviant". Segons Costas, "un banc central com déu mana ha de tenir la capacitat i la voluntat de fer transfusions econòmiques quan el cos s'està dessagnant". Una iniciativa que va tenir la Reserva Federal nord-americana, però no el BCE. "Era un banc central regentat per testimonis de Jehovà que no feia transfusions, però Mario Draghi ho ha canviat", ha ironitzat prosseguint amb la metàfora.
"A vegades en el món financer no ens volem fer preguntes morals sobre la crisi, i les hauríem de fer", ha assenyalat Ramon Adell. Pel catedràtic de la UB resulta imprescindible "generar una xarxa de protecció, o de la crisi sortirem amb un mapa social molt més desequilibrat. És un risc important, amb conseqüències sociològiques i polítiques".
"Estem en un moment de decidir si som un país de salaris alts o baixos"
Per Ana Maiques és l'hora d'apostar per un país amb salaris alts, que generi valor afegit. "Ens hem d'esforçar per les indústries del coneixement. És molt difícil argumentar que saps molt quan els salaris són molt baixos", ha defensat.
Per Oriol Guixà, conseller delegat de La Farga, "aquesta crisi ens ha permès adonar-nos-en que hem de preservar els actius: industrials, de mercat i de talent". El dirigent ha lamentat que "la crisi s'ha endut una gran quantitat d'actius de país irrecuperable".
Al seu torn, Ramon Adell ha apuntat que "els salaris han patit molt i hi ha hagut una gran pèrdua de poder adquisitiu". Per tant, considera lògic que "si hi ha creixement sí que és hora que es noti en els primers desafavorits per aquesta crisi". Al seu entendre, "les empreses que sàpiguen fer això són les que aniran endavant".
Jaume Gomà també ha volgut fer èmfasi en "la responsabilitat dels empresaris per entendre que hem de fer les coses d'una manera més ètica i sostenible". En una frase molt celebrada, Gomà ha exemplificat que "qui paga amb cacauets acaba treballant amb micos".
"Els governs han de deixar d'actuar com dictadors benvolents"
Pel president del Cercle d'Economia "els governs han de deixar d'actuar com dictadors benvolents, que es pensen que saben millor que les persones el que necessiten". Al seu parer, el que han de fer és "buscar una economia més dinàmica i una societat més decent".
En la mateixa línia, Ramon Adell reclama que donin "seguretat, estabilitat jurídica i deixar fer. Els últims cinc anys a Espanya cada setmana s'ha promulgat una nova norma fiscal, això no és deixar fer".
"Caldria liberalitzar més les coses i deixar l'economia funcionar més per si sola, evidentment sempre amb un control", insta Oriol Guixà; mentre que Jaume Gomà es decanta per "polítiques que fomentin el consum i la inversió" en la seva carta als Reis particular cap a les institucions.
Per a Ana Maiques, sobretot fan falta "polítiques de llarg termini, com a Catalunya amb el programa ICREA". La fundadora d'Starlab també ha afegit que "l'educació segueix sent important". En aquest sentit, ha apuntat que "l'anglès és una gran assignatura pendent d'aquest país, així com la tecnologia". Maiques pronostica que "amb anglès i tecnologia, el terreny de joc ja no és el Camp Nou, és el món sencer".