L'1 de setembre és la data més odiada per bona part de la població, la que indica la frontera entre el final de les vacances i la reincorporació a la feina. Pensar que hi ha gent que està pitjor (per exemple els que no es reincorporen a la feina perquè no en tenen), no acostuma a ser cap consol per a tots aquells que pateixen l'anomenada síndrome postvacacional. Un estudi de Lee Hecht Harrison (LHH), divisió del Grupo Adecco experta en coaching i outplacement, assegura que el 30% dels treballadors espanyols l'està patint aquests dies. Nekane Rodríguez, directora de LHH, assegura a VIA Empresa que "és cert que la gent ho pateix, però això no vol dir que sigui una malaltia. És una manera que tenim les persones de percebre una realitat en un moment determinat".
Els símptomes
Tristesa, falta d'energia o falta de ganes són els símptomes més comuns. "Això és una cosa general, i a partir d'aquí hi ha gent que ho somatitza més i pot arribar a trobar-se francament cansada i tenir mals de cap", indica Rodríguez. Les persones menys tolerants a la frustració són les que tenen més números de caure en aquest estat que pot traduir-se en angoixa o trastorns del son.
"Normalment ja es nota el dia abans de tornar a la feina. El 'demà torno a treballar' significa haver de matinar, canviar la manera de vestir, trencar amb una sèrie de coses que feies a les vacances. Això ho pateix tothom", assegura Nekane Rodríguez. Ara bé, el problema ve "quan un no és capaç d'agafar el ritme en pocs dies". Segons la directora de LHH, "tots els canvis d'hàbits requereixen adaptació, però podem començar a parlar de síndrome postvacacional quan passats dos o tres dies no som capaços de recuperar la rutina o el projecte a ritmes raonables".
Les causes i els remeis
Nekane Rodríguez assenyala la conveniència de separar les dues causes fonamentals de la síndrome postvacacional: el temps que has estat en una altra rutina i la falta de compromís que ja es tenia amb el projecte.
Un dels consells que es dóna sovint per combatre aquesta síndrome és "ser positiu". Per Nekane Rodríguez, "ser positiu és molt fàcil de dir, però molt difícil de fer. El que hem de fer és diferenciar què causa aquest malestar". És bàsic saber si ho fa el canvi d'hàbits o la manca d'il·lusió i motivació a la feina.
En el cas d'un problema amb els hàbits, on la perspectiva de tornar a treballar és molt menys atractiva que els dies viscuts a les platges paradisíaques de Menorca, degustant l'autèntic sushi de Tòquio o gaudint dels paisatges del Vietnam; la solució pot passar per anar generant l'hàbit a poc a poc. "L'última setmana de vacances pots provar de llevar-te una mica abans, no passar de llevar-se a les 11 a fer-ho a les 6 de cop. També és positiu tornar a casa uns dies abans i planificar què faràs la setmana que vas a treballar", explica Rodríguez.
Per contra, si la causa té a veure amb la motivació el problema és més complex. "Hauríem de veure què em fa tenir aquest desànim: l'entorn, la tasca, els companys, etc.", repassa la directora de LHH. Un cop identificat, cal veure si un mateix ho pot canviar o no. "Si es pot, estaria bé fer un planning abans de tornar a treballar per veure com ho faré, i intentar relativitzar el que no es pugui canviar". Així mateix, de ben segur que també hi ha qui s'hauria de plantejar si ha de seguir en aquella feina o no. "Els que de veritat es posen malalts de l'estrès de pensar que han de tornar a aquell lloc de treball, millor que pensin a canviar de feina", recomana.
Els resultats de l'empresa se'n ressenten
Precisament, aquests a qui la depressió postvacacional convida a plantejar-se un canvi de feina són els primers a patir també l'anomenat "absentisme emocional". Són aquelles persones que són presents físicament a l'oficina, però no hi tenen el cap. "Es calcula que entre el 30 i el 40% de les persones el pateixen. No vol dir que no treballin, sinó que no aporten el seu talent al treball que estan fent", diu Nekane Rodríguez.
Al capdavall, com que les empreses les formen les persones, si aquestes estan tristes, cansades o poc motivades; "no fan el que els pertoca, el seu rendiment és menor i afecta als resultats de la companyia", adverteix Nekane Rodríguez.
Massa dies de vacances?
Quan arriba l'estiu i les vacances són a tocar, sempre ens semblen pocs els dies que ens pertoquen. Ara bé, l'estudi d'Adecco alerta que com més llargues són les vacances més fàcil és patir després la síndrome postvacacional. Una major desconnexió implica un canvi d'hàbits més profund, i que la tornada a la rutina faci cada cop més pujada.
"Aquells països amb períodes de vacances més llargs són més proclius a patir la síndrome postvacacional", pronostica Nekane Rodríguez. "Normalment a Europa la gent fa 15 dies o una setmana, i alterna les vacances durant l'any". A Espanya, en canvi, el més habitual és gaudir d'un mes consecutiu de descans. "Quant més temps has trencat els hàbits, més difícil és tornar-te a incorporar", insisteix.