La taxa d'activitat dels treballadors estrangers a Espanya és una de les més elevades de la UE
La participació en el mercat laboral espanyol dels estrangers és del 78%, per sobre d'Alemanya, Itàlia o França, segons el Banc d'Espanya
La taxa d'activitat dels estrangers que resideixen a Espanya és del 78%, una de les més elevades de la Unió Europea, per sobre de països com Alemanya (73%), Itàlia (71%) o França (70%), segons l'últim informe del Banc d'Espanya sobre fluxos migratoris. A diferència del que passa a altres països, la taxa de participació dels estrangers al mercat laboral espanyol –i també a l'italià– és més elevada que la dels treballadors autòctons. En els últims anys, Espanya s'ha convertit en un dels països europeus amb més fluxos d'entrada de migrants en relació amb la població.
El Banc d'Espanya recorda en el seu informe que la contribució dels estrangers al dinamisme de l'ocupació ha estat molt important a diversos països europeus, especialment a Espanya, on els treballadors nascuts a l'estranger van aportar 2,3 punts a l'increment total de l'ocupació registrada el 2023, en comparació amb 1,3 punts als Països Baixos i 1 punt a Alemanya.
En els últims anys, Espanya s'ha convertit en un dels països europeus amb més fluxos d'entrada de migrants en relació amb la població
D'altra banda, l'estudi recull les característiques dels estrangers residents. Segons les darreres dades del 2022, el nivell mitjà d'educació dels estrangers que van arribar a Espanya era més elevat que el dels que van entrar a Alemanya i Itàlia. Els que tenien un nivell alt —estudis terciaris— representaven un 43% a Espanya, un 38% a Alemanya i només un 15% a Itàlia, mentre que els de baix nivell educatiu suposaven un 30% de les entrades a Espanya, menys que a Alemanya (37%) i a Itàlia (50%).
Un 50% de treballadors estrangers sobrequalificats
En aquest sentit, el 2022 Espanya era, juntament amb Itàlia, el país amb una proporció més gran de treballadors estrangers sobrequalificats (50%), mentre que a Alemanya i França aquest percentatge se situava al voltant del 30%.
En general, els treballadors estrangers solen concentrar-se en activitats que no requereixen una formació elevada com ara el servei domèstic o l'hostaleria, encara que des del 2008 hi ha hagut "indicis de cert desplaçament a sectors de més qualificació" com ara les comunicacions, on han passat del 2% al 12%, les manufactures, on l'increment ha sigut del 5% a l'11% o el comerç on han passat del 12% al 17%. També s'han detectat increments en sanitat i serveis socials (de l'1,6% al 3,3%), mentre que ha disminuït el total d'ocupats al servei domèstic (del 22% al 9%) i l'hostaleria (del 13% al 8%).
Els migrants procedeixen principalment de Llatinoamèrica
A Espanya, els migrants procedeixen principalment de Llatinoamèrica i constitueixen un col·lectiu més homogeni i culturalment més proper al país de destinació que els que es dirigeixen a altres països europeus. En general, tenen més edat i nivell educatiu, i hi ha més presència de dones. Per contra, els que provenen de la UE, Àfrica i Àsia han perdut rellevància al conjunt d'entrades a Espanya entre el 2008 i els anys prepandèmia.
El nivell mitjà d'educació dels estrangers que van arribar a Espanya era més elevat que el dels que van entrar a Alemanya i Itàlia
En altres països amb un alt percentatge de migrants provinents de fora de la UE, com Itàlia o Suècia, l'origen és més divers i amb menys proximitat cultural i d'idioma entre països d'origen i de destinació. Així, durant els anys prepandèmia, un 25% dels migrants que van arribar a Itàlia provenien d'Àfrica, un 18% d'Àsia, un 15% d'Amèrica i un 15% de països europeus de fora de la UE.