El sostre de vidre d'arc de Sant Martí | iStock

Economia

El sostre de vidre d'arc de Sant Martí

En 4 de cada 10 casos, les persones empleades "tornen a l'armari" en els seus treballs, tot i haver fet pública la seva orientació sexual o identitat de gènere en el seu àmbit familiar

Per què les persones LGTBI tenen por de fer pública la seva orientació sexual o identitat de gènere en el seu entorn laboral? Per què no es prenen mesures per fomentar el respecte cap a la diversitat a les empreses? El 2023, UGT va realitzar per segona vegada l'estudi Cap a centres de treball inclusius, una enquesta sobre la discriminació en el treball. Aquest estudi va destacar que en 4 de cada 10 casos, les persones empleades "tornen a l'armari" en els seus treballs, tot i haver fet pública la seva orientació sexual o identitat de gènere en el seu àmbit familiar. A més, nou de cada deu persones LGTBI han pensat en algun moment que ser-ho és un obstacle per aconseguir feina.

Tot i que el nostre país mostra una notable acceptació i normalització del col·lectiu LGTBI, moltes persones encara se senten insegures al seu lloc de treball i opten per amagar la seva identitat. Aquesta situació no només els priva de ser ells mateixos, sinó que també afecta els seus drets laborals, creant un entorn laboral insegur i propiciant un major aïllament per als treballadors, segons informa CCOO.

En 4 de cada 10 casos, les persones empleades "tornen a l'armari" en els seus treballs

Aquesta situació es reflecteix en l’enquesta de la UGT, ja que el 50% de les persones LGTBI consultades consideren que no estan acceptades socialment i que la seva situació general no és bona. Aquesta percepció és encara pitjor en el cas de les persones trans, on el 70% considera que no estan acceptades. “Les persones trans tenen moltes dificultats per aconseguir un lloc de treball, ja que hi ha molts més prejudicis que si ets gai o lesbiana. Conec casos de persones trans que no estan molt acceptades, especialment si encara no han completat la seva transició”, afirma a VIA Empresa la Judith Sánchez, periodista vinculada al col·lectiu LGTBI des de fa molts anys i treballadora d'una empresa gay-friendly.

Això es tradueix en una vulnerabilitat que es manifesta clarament en els seus drets laborals i salaris. La renda mitjana anual per llar a Espanya, segons l'Institut Nacional d'Estadística, és de 34.821 euros. En contrast, l'Informe de l'Estat Socioeconòmic LGTBI+ 2023 revela que les llars de persones LGTBI+ tenen una renda anual de 26.077 euros, la qual cosa suposa un 20% menys respecte a la població general.

Menys oportunitats laborals i salaris inferiors

Menys oportunitats laborals i salaris inferiors | iStock

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) va publicar un informe que subratlla les persistents diferències en l'accés a l'ocupació i els salaris per a les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB). Segons aquesta anàlisi, basada en 46 estudis acadèmics, les persones LGTB tenen un 7% menys de probabilitats d'aconseguir ocupació i guanyen un 4% menys en comparació amb la resta de la població. L'informe també destaca la presència de barreres invisibles en les seves carreres professionals: les oportunitats d'assolir llocs directius són un 11% més reduïdes per a aquest grup, revelant una clara desigualtat en el desenvolupament de les seves trajectòries laborals.

Les persones LGTB tenen un 7% menys de probabilitats d'aconseguir ocupació i guanyen un 4% menys en comparació amb la resta de la població

Aquesta difícil situació impacta directament en la productivitat i el benestar laboral, podent afectar la capacitat d'innovació i retenció de talent, mentre col·loca a moltes persones del col·lectiu LGTBI davant d'un dilema crucial: decidir si mostrar-se o no. Segons l'estudi de la UGT, el 25% de les persones LGTBI enquestades han rebut comentaris despectius, i el 18,33% ha estat objecte de burla, seguits en grau més baix per gestos (13%), rumors (15%) o insults (7%).

Conseqüències emocionals d'amagar la identitat

Conseqüències emocionals d'amagar la identitat | iStock

Les experiències adverses com aquestes poden deixar una profunda empremta en la salut emocional i el benestar de les persones LGTBI. La pressió per amagar la seva identitat per evitar discriminació o violència pot generar un nivell significatiu d'estrès. El procés de revelar la seva orientació sexual o identitat de gènere sovint es converteix en una font d'ansietat i por davant de possibles repercussions negatives. La contínua lluita interna entre mostrar-se o mantenir-se ocult diàriament, per a moltes persones del col·lectiu, intensifica l'estrès i la càrrega emocional que han de suportar.

Segons l'enquesta de la UGT, el 17% de les persones LGTBI de la mostra manifesta patir estrès o ansietat a causa d'amagar la seva orientació sexual. El 12% també informa de trastorns musculars i el mateix percentatge, un 12%, de problemes gastrointestinals, que associen amb l'ansietat per ocultar la seva orientació sexual.

El 17% de les persones LGTBI manifesta patir estrès o ansietat a causa d'amagar la seva orientació sexual

Espanya aconsegueix un acord pioner per a la igualtat LGTBI en empreses

La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz | EP

Per millorar la inclusió LGTBI en el lloc de treball, s'han fet passos importants a Espanya. La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha destacat la importància del recent pacte entre sindicats i patronal per garantir la igualtat de les persones LGTBI a les empreses durant la firma de l'acord, a l'Escola d'Organització Industrial. Segons Díaz, aquest acord no només és crucial per al present del col·lectiu LGTBI a Espanya, sinó també per al seu futur.

D'altra banda, la presidenta de la Federació Estatal LGTBI+, Uge Sangil, ha subratllat que aquest acord és pioner no només a Europa, sinó a escala mundial, destacant Espanya com un país d'orgull i un referent en igualtat i drets. A més, Sangil ha celebrat especialment els avanços cap a la no discriminació de les persones LGTBI en l'àmbit laboral, assenyalant que aquest és un pas significatiu cap a un entorn laboral més inclusiu i respectuós.

En consonància amb això, el secretari general de Comissions Obreres, Unai Sordo, ha destacat que dins les empreses es desenvolupen dinàmiques socials on poden sorgir situacions d'inequitat, discriminació, assetjament o estigmatització. A diferència d'altres àmbits socials, anar a treballar no és una opció fàcilment evitable, la qual cosa afegeix una dimensió crucial a la necessitat de crear entorns laborals segurs i respectuosos.

Yolanda Díaz ha destacat la importància del recent pacte entre sindicats i patronal per garantir la igualtat de les persones LGTBI a les empreses

La presidenta de la Comissió d'Igualtat i Diversitat de la CEOE, María del Val Díez, ha destacat la importància d'avançar en els convenis. A més, ha subratllat que els protocols són i continuaran sent d'una gran ajuda per a aquest propòsit. En la mateixa línia s'expressa Xavier Florensa Cantons, Director General de Polítiques Públiques LGBTI+ del Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat. En una entrevista amb VIA Empresa, Florensa argumenta que "és fonamental comptar amb protocols contra l'assetjament per crear espais on tothom pugui desenvolupar-se lliurement amb la seva identitat". I afegeix: "la formació és crucial en totes les empreses per abordar de manera efectiva la gestió de la diversitat de gènere i prevenir situacions de discriminació".