Ull a la borsa
Tensions geopolítiques i fusions bancàries
Aparentment, el Banc Central Europeu no vol que els bancs competeixin i això perjudica als consumidors
Portàvem setmanes amb tensions geopolítiques creixent a bon ritme. Algunes relacions internacionals s’estan veient tremendament afectades. Corea del Nord i Corea del Sud, per l’enderrocament de l’oficina de relacions entre els dos països (recordem que, tècnicament, encara estan en guerra). L'Índia i la Xina, per tensions territorials. Els Estats Units i la Xina, per l'origen de la SARS-CoV-2 i molts altres països també amb la Xina per la situació de Hong Kong. Tot indicava que seria un factor important per als mercats financers.
Tot això queda oblidat a la borsa que porta una ratxa positiva de setmanes. Durant aquesta ratxa, s’ha posat molt més el focus en les bones notícies. Per exemple, quan feia setmanes que no teníem notícies de vacunes, la setmana passada van haver-hi dues d’importants. Pfizer va fer públic que la seva vacuna experimental estava funcionant bé, això sí amb números limitats. Només van parlar de 25 persones, cosa que és un bon resultat, però lluny encara dels resultats que voldríem amb més persones.
Per altra banda, la candidata a vacuna més prometedora es la de la Universitat d’Oxford i AstraZeneca que ha passat a la tercera fase de proves. Això significa que la vacuna està funcionant bé i que poden augmentar el nombre de persones a qui fer les proves. Aquesta és l’última fase abans que s’aprovi per a la distribució en massa.
"El Banc Central Europeu ha augmentat el ritme de compra d'actius i ha reduït les restriccions per a les fusions entre bancs"
El Banc Central Europeu també ha tingut el seu protagonisme. La setmana passada va decidir augmentar el ritme de compra d’actius. Això vol dir que injectaran als mercats més de 30.000 milions d’euros cada setmana. Aquest és el ritme més alt des que van decidir augmentar en 600.000 milions d’euros el pla de compra d’actius. Per altra banda, també va reduir les restriccions per a les fusions entre bancs.
Sembla que el BCE vol menys competitivitat dins el sector bancari. Segons la teoria del lliure mercat, menys competitivitat no és bona per al consumidor. Si hi hagués un sector bancari més competitiu, hi hauria més bancs competint per a concedir préstecs i un millor servei, per atraure dipòsits i innovar. A Espanya teníem un dels sectors bancaris més competitius i els bancs i caixes tenien serveis molt més barats que els sectors bancaris d’altres països de la zona Euro. Fins i tot, en coses com la banca digital, la banca espanyola ha sigut líder en els últims anys a escala europea. Innovar com a vestigi de la competitivitat que teníem al sector bancari.
Aparentment, el Banc Central Europeu no vol que els bancs competeixin. La raó, sembla ser, perquè vol que tinguin més beneficis. No perquè el BCE vulgui ajudar als bancs, sinó perquè es vol estalviar problemes de futur. Aquests problemes se’ls estalviaria perquè els bancs tindrien més beneficis en un mercat menys competitiu, seria doncs menys probable que fessin fallida en temps complicats. S’ha d’entendre que en un entorn de tipus al 0% com hem tingut des de fa més de 8 anys, els bancs veuen reduïts els seus beneficis considerablement. Això el BCE sembla que ho vol equilibrar facilitant un mercat menys competitiu. Tot això, però, a cost del consumidor.
"Als Estats Units ja s’estan veient els efectes de la compra d’actius de la Reserva Federal: compra massiva de bons d’empreses i interessos que han baixat a mínims històrics"
Per altra banda, als Estats Units ja s’estan veient els efectes de la compra d’actius de la Reserva Federal. Per la compra massiva de bons d’empreses, els interessos han baixat a mínims històrics. Previsiblement, això el que provocarà és incentivar l’endeutament de les empreses, que ja està a nivells molt alts. Tota aquesta injecció de diners als mercats financers de ben segur que ha ajudat a Tesla en ser l'empresa més valorada del sector automobilístic. La seva capitalització va superar els 209.000 milions de dòlars aquest passat dimecres. És una gran pujada de valoració des dels 66.000 milions de finals de 2019.
Seguint al mercat automobilístic, sembla que Nissan finalment mantindrà 400 llocs de feina a Barcelona. L’empresa japonesa va anunciar fa unes setmanes que tancaria moltes de les seves operacions a Espanya. Paral·lelament durant aquesta setmana han sortit dades econòmiques positives. Això ha fet que milloressin les expectatives perquè pugessin els tipus d’interès abans del que es pensava. Això afavoreix al sector financer, a qui li interessa que hi hagin tipus més alts. El gran pes d’aquest sector a l’Ibex 35 ha fet que fos una setmana molt bona per a l’índex espanyol. Per acabar, els índexs europeus i americans també van tancar la setmana amb bones pujades.
Ull a la borsa!