Teresa Garcia-Milà, el diàleg per damunt de tot
L'economista creu en els efectes benèfics del consens, tant si és a la universitat com si és a l'economia, com en tots els ordres de la vida
Vicepresidenta del Cercle d’Economia des de l'any 2016, membre del seu consell executiu i del seu consell editorial i gran contribuïdora des de fa anys i panys a la construcció de l’opinió de l'entitat, Teresa Garcia-Milà és una de les líders acadèmiques més rellevants de les darreres dècades a Catalunya i Espanya.
Especialitzada en finances públiques, la distribució de recursos, la solidaritat interregional i el desenvolupament, l’any 2018 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat, reservada “a les persones i les institucions que fan i promouen la recerca a Catalunya”.
Garcia-Milà és llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (1977) i doctorada a la University of Minnesota (1987), ha estat professora assistent i associada a la Universitat Autònoma de Barcelona (1987-90), degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (1995-2000), vicerectora de Política Científica (2009-11) i directora del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (2011-12) on va començar a exercir l'any 1990.
Teresa Garcia-Milà va rebre el 2018 la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat, reservada “a les persones i les institucions que fan i promouen la recerca a Catalunya”
El 2012 fou nomenada directora de la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE), associada a la UAB i a la UPF, d’on ha estat docent des del 2006; és membre del consell de direcció del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) des del 1999; ha estat investigadora associada a l’Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE) (1987-90), presidenta de l’Associació Econòmica Espanyola (2014) i presidenta de la Comissió de Professors Lectors i Professors Col·laboradors de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (2003-05).
Altres ocupacions rellevants són o han estat les de professora en economia de la University of Minnesota (bressol acadèmic del seu professor, Andreu Mas-Colell), vicerectora de política científica de la UPF, membre del consell d'administració i presidenta de la filial tecnològica del Banc Sabadell; membre del consell d'administració d’Enagás, membre del consell d'administració de Vueling i actualment, membre del consell d'administració de Repsol, presidenta de la Asociación Española de Economía i membre del consell executiu de Barcelona Global.
Amb tot aquest bagatge a l’esquena, Teresa Garcia-Milà, que va entrar al Cercle l'any 1995 de la mà del seu company de curs, Josep Piqué (president entre 1995-1996 i 2011-2013), disposa d'autoritat més que suficient per reclamar, no solament un sistema de finançament més just per a Catalunya sinó també per a totes les comunitats de l'estat espanyol.
Flexibilitat per afavorir la recerca
Preocupada i convençuda del rol decisiu de la recerca en el desenvolupament econòmic, la professora que “sona” com a possible candidata a la presidència del Cercle, també proposa una certa flexibilitat a l'hora d’atraure i retenir talent a casa nostra. Així ho manifestava en una entrevista recent a ON Economia, on deia que el problema no rau només en la manca endèmica de recursos que pateix aquesta activitat, sinó que respon a un origen més aviat estructural.
En aquest sentit, lamenta les limitacions que tant el món de la universitat com el de la recerca troben a l’hora de competir amb altres centres internacionals, majoritàriament nord-americans, que ofereixen retribucions fins a tres vegades superiors a les que poden oferir els centres catalans, a l’hora d’atraure i retenir el millor talent mundial. Una dificultat que afecta especialment a centres com UPF Economia o la Barcelona School of Economics.
Teresa Garcia-Milà va entrar al Cercle l'any 1995 de la mà del seu company de curs, Josep Piqué
És per això que demana “ser flexibles en les compensacions” i posa com a exemple a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), creada pel seu admirat Mas-Colell quan va ser conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
ICREA, nascuda l'any 2001, al cap d’un any de la presa de possessió de Mas-Colell com a conseller, és una institució oberta que segons la seva pròpia definició, “treballa braç a braç amb les universitats catalanes i centres de recerca per integrar als investigadors catalans” en el sistema acadèmic del país i permet contractar professionals de primer nivell de tot el món.
Actualment, la institució compta amb 278 investigadors que treballen en 48 universitats i centres de recerca ubicades a Catalunya. L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFC), l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), el Centre de Recerca Matemàtica (CRM), l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), són altres centres que formen part de la comunitat científica creada en aquesta galàxia.
El model canadenc de finançament federal
Teresa Garcia-Milà també és una personalitat reconeguda internacionalment en matèria de macroeconomia, economia pública i economia regional, especialment enfocada a l'estudi dels efectes de la inversió pública sobre el creixement econòmic i el federalisme fiscal.
En aquest terreny, de gran actualitat arran del pacte PSC-ERC que va permetre l’elecció del socialista Salvador Illa com actual president de la Generalitat, la doctora Garcia-Milà es remet a un recent informe del Cercle d’Economia (en el que va participar molt activament) per reclamar un model extensible a tot l’Estat, que doni a Catalunya més “autonomia” fiscal augmentant la seva responsabilitat tant de la despesa com de l'ingrés.
Garcia-Milà lamenta les limitacions que tant el món de la universitat com el de la recerca troben a l’hora de competir amb altres centres internacionals, majoritàriament nord-americans
Es tracta, en les seves paraules també recollides per ON Economia, d'un “model de caràcter federal una mica a l'estil canadenc, en el qual les províncies —aquí, comunitats autònomes— comparteixen les bases fiscals”, de manera que hi hauria un impost de l'Estat i un impost de la comunitat autònoma, que se’n farien responsables de recaptar la seva part, sense perjudici de la quota solidària corresponent.
El model alemany, en canvi, no acaba de convèncer Garcia-Milà, atès que si bé és cert que els länder tenen competència per recaptar, “el repartiment d’allò que recapten entre el govern regional i l'estat federal central està prèviament calculat, sense que els länders puguin variar-ne gaire els percentatges”.
Segons la seva proposta, teòricament superada pel pacte PSC-PSOE-ERC, Catalunya tindria plena autonomia per dissenyar, per exemple, la part de l'IRPF que es quedaria a Catalunya. “El primer que cal és un acord polític sobre fins a quin punt volem ser solidaris” declarava a VIA Empresa fa set anys. “Una gran majoria de gent i regions a Espanya estarien d'acord a dir que el model territorial espanyol no està ben dissenyat”.
“Hi ha una solidaritat mal dissenyada perquè no necessàriament els més rics paguen als més pobres”, continuava dient. “Se sap que després del repartiment, l'ordre de més a menys queda distorsionat”. “A més, això fa que la solidaritat tampoc sigui reconeguda. Un cop acordat entre tots el nivell de solidaritat, hi ha maneres de dissenyar un model de finançament que sigui molt més eficaç i eficient que l'actual”, assegurava.
Sense sostre de vidre
Teresa García-Milà, gelosa de la seva intimitat familiar, es va mostrar un xic sorpresa quan l’any 2016, en ple segle XXI, el seu accés a la vicepresidència del Cercle d'Economia va ser celebrat com un fet “tan noticiable”. Fins al punt que en una entrevista concedida a VIA Empresa, la professora confiava llavors que “amb el canvi de generació aquest tipus de notícies no mereixin titulars”.
Actualment, les dues vicepresidentes del Cercle són dones: Teresa Garcia-Milà i Núria Cabutí; la secretària és Camino Quiroga i la tresorera, Carmina Ganyet. No és fins el sisè lloc de la Junta Directiva que no torna a aparèixer un home -Oriol Aspachs- secretari tècnic, després del president Jaume Guardiola. A la llista de 13 vocals de l’entitat, hi ha cinc altres dones. El director general és en Miquel Nadal.
En el terreny de la igualtat de gènere, Garcia-Milà, reconeix “haver estat la primera dona en moltes coses”
L'any 1995, quan Garcia-Milà va ser elegida per formar-ne part, només altres tres dones, Aurora Catà, Anna Carreras i Adriana Casademunt van acompanyar-la a la Junta. Un desequilibri que llavors, fa només vuit anys, Teresa Garcia-Milà atribuïa al fet que “potser la persona adequada no estava disponible en el moment adequat”. Garcia-Milà va entrar al Cercle l'any 1996 de la mà del seu company de curs, Josep Piqué, que en va ser president entre 1995-1996 i 2011-2013.
Les darreres eleccions, celebrades el juliol de 2022 van comptar per primer cop en els 64 anys d'història del Cercle amb dos candidats, el mateix Guardiola i la presidenta de Trea Capital, Rosa Cañadas, que anava a acompanyada altres cinc dones aspirants a formar part de la Junta. El resultat va ser àmpliament favorable a la candidatura d’en Jaume Guardiola (i entre d’altres Teresa Garcia-Milà) per 634 a 243 vots.
En el terreny de la igualtat de gènere, Garcia-Milà, que reconeix “haver estat la primera dona en moltes coses” diu que és optimista. “El progrés entre la meva mare i jo és espectacular, i confio que el que veuran les meves filles quan tinguin la meva edat sigui una progressió”, explicava. “No crec que sigui un salt tan gran com el que ja hem fet”, però “el que és cert és que estem davant d’una qüestió social i que és tota la societat la que ha d'ajudar a equilibrar l'opció de tenir fills, que és la principal dificultat… que tenen les dones".
Per a Teresa Garcia-Milà, la qüestió es redueix a una sola necessitat: la de dialogar més i més sincerament entre uns i altres
També creu que han millorat les relacions entre universitats i empreses, “que durant molt de temps han viscut per separat” i reclama que “per ser competitives i per sobreviure, les empreses s’impliquin molt més en el progrés de la tecnologia i el coneixement” i que les universitats “parlin més amb les empreses”.
En definitiva, tant si parlem d'igualtat de gènere, com si parlem d'harmonització fiscal, com si ho fem de les relacions entre l'acadèmia i el desenvolupament econòmic, per a Teresa Garcia-Milà, la qüestió es redueix a una sola necessitat: la de dialogar més i més sincerament entre uns i altres.
Perquè Teresa Garcia-Milà, per damunt de tot, creu sense fissures en els efectes benèfics del consens, tant si és a la universitat com si és a l'economia, com en tots els ordres de la vida.
Cosa que probablement, hagi contribuït a l’alt grau d'excel·lència que mostra el seu full de serveis a la comunitat.