"Entrar a treballar a les 8 h del matí i sortir a les 20 h del vespre. Algú em pot explicar com es pot ser feliç així? Ni per tots els diners del món". Aquesta és la publicació d'un vídeo a X -antic Twitter- que s'ha fet viral amb més de 6,4 milions de visualitzacions i nombroses rèpliques. La peça recull el cas de la Míriam -una empleada jove d'EY- que relata la seva jornada laboral al seu compte personal de TikTok des de bon matí a l'oficina amb el primer cafè del dia fins a ser de les últimes a finalitzar. Ho plasma en un vídeo de 40 segons i reflecteix els inicis d’una júnior a una Big Four (PwC, KPMG, EY i Deloitte). Com a resposta, nombroses crítiques dels usuaris a un entorn laboral allunyat de la lluita per la jornada de quatre dies i a una projecció difícil de combinar amb la vida personal. I una premissa que no és cap novetat: l'excessiu horari laboral esclata a les consultores des de fa temps.
Entre els principals comentaris que ha rebut el vídeo a X i TikTok hi ha disparitat d'opinions: "molt bé, acabes de descobrir el món de l'autònom", "no havíem lluitat per una jornada laboral de vuit hores? Doncs adéu" o "això és la vida real, bonica, i més si comences amb 20 anys". De fet, la vigilància de la Inspecció de Treball posa en dubte el sistema de treball de les Big Four, mentre els sindicats parlen de pràctiques il·legals. Molts acabats de graduar en Administració i Direcció d’Empreses (ADE), Dret o Economia comencen amb jornades laborals de 50 hores setmanals i pics de 80 amb moments puntuals. Si es mira el conveni del sector de la consultoria, marca un màxim de 1.800 hores anuals i setmanes de 40 hores. A més, l’antiguitat de la majoria d’empleats de les consultores no supera els dos anys de mitjana, mentre a altres multinacionals poden superar els cinc anys. Pel que fa a la retribució salarial, ronden els 17.000 euros anuals per les categories més baixes i 25.000 euros els que han tingut millors condicions d’entrada.
Un sector “força desconegut” amb impacte al PIB
És la consultoria una de les professions més desconegudes a Catalunya? Possiblement, alguns opinaran que sí atès que engloba moltes temàtiques diferents, però per d'altres no, ja que ocupa més de 28.000 treballadors al nostre país, segons l'informe L’impacte de la consultoria a Catalunya, presentat per l’ACEC-Patronal de les Consultores de Catalunya i la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM). Un sector que representa gairebé el 2% del PIB català, una facturació anual acumulada superior als 4.360 milions d'euros i amb un gruix de professionals majoritàriament joves i força paritaris. Pel que fa a la mida de les empreses, el 98% de les companyies de consultoria són micro o petites empreses. És a dir, d’1 a 9 treballadors. 67 d’elles són mitjanes empreses i 24, grans.
28.000 treballadors es dediquen a la consultoria a Catalunya, amb una facturació que supera els 4.360 milions d’euros
Per entendre-ho bé, un consultor és un professional que domina un tema específic -com és el cas de la Míriam- i que utilitza el seu coneixement per ajudar a altres persones que no disposen de suficient temps o bagatge per afrontar-ho. Hi ha diferents perfils, com ara un consultor de vendes, de màrqueting, financer, de gestió empresarial, de recursos humans o jurídic, entre d'altres. A la resta del món les dues consultories més conegudes són McKinsey & Company i The Boston Consulting Group. Respecte a Catalunya, de les empreses més grans en l’àmbit de facturació destaca Deloitte, KPMG, Accenture, Indra, T-Systems o Cagemini, entre d’altres.
En el punt de mira de Yolanda Díaz
El 15 de novembre del 2022, Inspecció de Treball va llançar una actuació simultània a les oficines de Madrid de Deloitte, PwC, EY i KPMG, segons va avançar El Confidencial. El departament de Yolanda Díaz buscava comprovar si es respectaven les jornades laborals dels empleats i si se'ls pagaven o compensaven les hores extraordinàries. La batuda va sorprendre les firmes i ha generat enrenou en el sector dels serveis professionals, inclosos els grans despatxos d'advocats.
Fins a 13 milions d'hores que es treballen al mes a Espanya no són pagades per les empreses
L'Estatut dels Treballadors limita les hores extraordinàries a 80 a l'any (descomptant les compensades amb descans). A més, cal respectar el repòs mínim, que entre jornades és de 12 hores. L'incompliment continuat de la normativa sobre jornada laboral no només pot afectar la salut dels empleats, sinó que té una derivada econòmica.
Entrar a las 8 a trabajar y salir a las 8, alguien me explica cómo se puede ser feliz así? Ni por todo el dinero del mundo pic.twitter.com/b6jc3M75qU
— p a t r i (@patrims) February 15, 2024
Cal recordar que el 49% de les jornades extres no es remuneren. És a dir, en total, fins a 13 milions d'hores que es treballen al mes a Espanya no són pagades per les empreses, cosa que constitueix un dels fraus laborals més grans del país.
Un any després que el Ministeri de Treball espanyol comencés a investigar les pràctiques i condicions laborals a les anomenades Big Four, l'organisme públic ha decidit imposar una multa per un import total d'almenys 1,4 milions d'euros a les quatre. Les autoritats investigaven si els empleats treballaven realment més hores de les que figuraven als seus registres. En alguns casos, els empleats de les Big Four s'han queixat de jornades laborals de fins a 16 hores diàries.
El ministeri de Treball ha decidit imposar una multa per un import total d'almenys 1,4 milions d'euros
Diversos mitjans apunten que la investigació no va ser fàcil, ja que les consultores no tenien un registre d'hores, que és un requisit per a totes les empreses des del canvi de la llei espanyola el 2019. Segons Cinco Días, dues de les Big Four s'han negat a donar accés als seus ordinadors, cosa que els comportarà sancions econòmiques per obstruir el procés d'inspecció. Des de les Big Four, defensen que en els darrers anys han implantat cada cop més mesures de conciliació, flexibilitat d'horaris, teletreball i benestar dels seus empleats. A més, afirmen que cada any donen feina a uns 10.000 acabats de llicenciar, als quals formen i permeten fer carrera a les seves firmes o a les plantilles dels seus clients. El cas de la Míriam i la “romantització d’una jornada maratoniana” ho posa en dubte.