"Tornar al Nadal és pràcticament obligatori, per imposició pròpia", afirma Guillem de Frenne, santcugatenc de 27 anys i resident a Àustria des de fa quatre. Treballa en una empresa de luxe des que va marxar a la cerca d'oportunitats laborals i a aprendre un nou idioma. "A causa de la crisi, a Espanya era impossible millorar professionalment en aquell moment", explica a VIA Empresa. De Frenne és un dels 260.000 catalans que avui dia viuen a l'estranger, segons xifres estimades del departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors de la Generalitat de Catalunya.
Tot i no haver-hi registre oficial a Catalunya, les últimes xifres publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren que 252.003 persones havien marxat a l'estranger el 2015. Motius personals i professionals els han motivat a canviar de residència i ara és temps per a molts de tornar, encara que sigui només per gaudir de les vacances nadalenques. Aquest any, la Fundación Vuelve a casa-El Almendro ha elaborat el primer informe Cómo viven la distancia los españoles que residen en el extranjero, el qual revela que el 57% dels espanyols residents a l'estranger assenyala el Nadal com la seva època preferida per tornar a casa.
De fet, molts dels que no poden fer el viatge de tornada durant aquests dies de nadales i llums de colors, intenten mantenir l'esperit nadalenc celebrant la Nit de Nadal, guarnint la casa o menjant productes típics d'aquesta època de l'any. És el que explica Jordi Caixàs, natural de Palamós de 33 anys i resident durant quatre anys a Edimburg. "Quan algun Nadal l'he hagut de passar a Edimburg potser és el moment on enyores aquells dinars i sopars interminables d'aquestes festes que abans et semblaven un martiri i que ara que estàs a un altre país, trobes a faltar". Enguany celebrarà el Nadal al seu poble –"el millor del món", matisa- perquè el seu bitllet és només d'anada: "Em van oferir una feina a la televisió on ja havia treballat, i tot i que era només pels caps de setmana, vaig decidir tirar-me a la piscina i tornar", explica amb incredulitat.
Per a Eduard Samà, natural de Barcelona, aquest Nadal serà especial. Viu amb la seva parella a Toronto, al Canadà, des del setembre de 2014. L'any passat va tenir un contratemps, ja que per temes del visat no va poder sortir del país perquè perdia l'estat que tenia allà legalment i, per això, el Nadal el va passar a l'altra punta del món. "Durant els primers 19 mesos que no vam tornar a casa, el més difícil van ser els Nadals. El primer perquè era el primer cop que mai no havíem tornat a casa un Nadal i el segon, perquè teníem un bitllet comprat i dues setmanes abans ens van denegar un visat i no vam poder sortir del Canadà, així que ens havíem fet força il·lusions i se'ns van xafar de sobte", explica.
Viure a Europa, somniar amb Catalunya
El que és cert és que el Nadal és suma de moltes situacions econòmicament dinamitzadores, com consum desmesurat i despesa sense miraments, etc. però també d'altres emocionalment intenses. El retrobament amb qui està fora durant la resta de l'any és una d'elles i d'això en saben molt els catalans que fa uns anys van fer la maleta per buscar feina a l'estranger. Eduard Samà, per exemple, es va traslladar al Canadà perquè "després de dos anys a l'atur, la meva parella no trobava cap oportunitat professional i no vèiem que la cosa anés a millorar en cap moment". Aquestes dies torna amb la prioritat de "veure la família i els amics, sense cap dubte".
També és el cas d'Artur Garcia Fuster, barceloní que viu a Zadar (Croàcia) des de fa un any i mig i que aquests dies també ha tornat per passar uns dies amb la família. "Per a mi no és una qüestió de preferència, torno quan tinc festa a la feina, que coincideix amb el Nadal i l'estiu", apunta. La coincidència amb les festes de Nadal és el que fa que Salustià Álvarez torni aquests dies a la seva Porrera natal: "Torno dues vegades, al Nadal i per l'aniversari dels meus pares ja que són quasi el mateix dia", explica el dissenyador, que viu a Milà i treballa a la firma Prada, tal com ja hem explicat en un article sobre la seva experiència laboral al món de la moda.
 |
| Artur Garcia Fuster, en una visita al camp del Hajduk Split. Cedida |
Segons l'estudi de la Fundación Vuelve a casa-El Almendro, el 52% dels espanyols residents a l'estranger troben més a faltar la seva llar quan és el seu aniversari; en la Nit de Nadal, en un 42% dels casos i en la Nit de Cap d'Any, en un 27%. És a dir, en conjunt, el Nadal s'emporta les més altes dosis de nostàlgia en un 69% dels casos. "Jo intento avisar amb temps a tothom que vull veure per quadrar agendes, família i amics, i després m'incorporo de volta als costums catalanes ben nostrades per gaudir del meu poble i de Barcelona tant com puc", explica Guillem de Frenne. Per a Samà, el Nadal serà sagrat a partir d'ara. "Ara que ja tot s'ha regularitzat una mica més, el normal que farem serà tornar un cop a l'any, molt probablement durant Nadal perquè és una època més familiar i és més fàcil retrobar-te amb la família i els amics", reconeix.
Per a Alba Soriano, on i què fer és secundari. Terrassenca de 29 anys, resideix a Berlín des de finals del 2009 i actualment és professora de castellà en una escola d'espanyol per estrangers. "Per mi, el més important és tenir ben organitzades les cites amb familiars i amics, ja que hi vaig poc i vull veure molta gent! Passejar per la ciutat i parar a fer unes braves és ja tot un plaer", apunta la jove, qui no es planteja tornar a Catalunya ara per ara.
Austràlia és el país des del qual ha tornat la barcelonina Olaya, gràcies al seu triomf al concurs que ha celebrat la fundació editora d'aquest estudi sobre emigració espanyola. Des del gener del 2014 resideix a Oceània treballant com a operadora de càmera i editora de vídeos freelance, des d'on ha tornat amb un bitllet d'anada i tornada regalat per celebrar el Nadal amb els seus.
Tanmateix, les xifres de l'INE mostren que els principals països receptors d'emigrants espanyols han estat Regne Unit, França, Alemanya, EUA i Equador -en aquest cas, és més un retornament d'equatorians d'origen que han adquirit la nacionalitat espanyola durant la seva estada a l'Estat espanyol. Per edats, l'emigració d'espanyols s'ha concentrat en els grups de 25 a 44 anys i hi ha més emigrants homes que dones (un 52,1% font al 47,9%).