La setmana econòmica ve marcada per la publicació de dades sobre l'evolució del preu de compra d'habitatge a l'Estat. En l'àmbit polític tres claus han marcat l'actualitat i serviran per desplegar l'estratègia política de la pròxima setmana: la inhibició del Tribunal Constitucional (TC) sobre el recurs de la Moncloa entorn la investidura de Carles Puigdemont, l'abstenció de la CUP en la investidura de Jordi Sánchez i la decisió del jutge Pablo Llarena de no permetre que el candidat assisteixi a la sessió del Parlament que decidirà si serà president de Catalunya. La polèmica de la setmana l'ha servida un empresari alemany que ha mancat al respecte al president del Parlament, Roger Torrent. L'independentisme s'ha ofès, però posar tots els alemanys en un sac és un error: en podem aprendre molt d'Alemanya.
Rendibilitat de l'habitatge
El preu de l'habitatge ha augmentat un 10,2% en termes anuals el quart trimestre de 2017. A l'Estat aquest augment de preus ha estat sensiblement menor assolint una taxa de variació del 7,2%. La diferència entre l'habitatge nou i el de segona mà és mínim -una dècima- malgrat que en volum el de segona mà és el protagonista del 90% de les transaccions. L'augment del preu de l'habitatge ajuda a entendre l'augment del preu del lloguer. La rendibilitat bruta del lloguer és el quocient entre les rendes anuals del lloguer i el cost de l'habitatge. Si el preu de l'habitatge augmenta, també ho han de fer les rendes del lloguer per mantenir un nivell fix de rendibilitat.
President Sánchez?
La setmana política ha estat intensa en contrast amb l'anterior. La CUP ha anunciat que s'abstindrà dilluns en la investidura de Jordi Sánchez. Això implica que el bloc independentista està en minoria (64-65), ja que Toni Comín i Carles Puigdemont no poden votar -almenys així és ara com ara-. Si els Comuns no accepten prestar dues abstencions o, alternativament, no es produeixen dimissions per tal de recuperar els dos vots, sembla molt improbable que Sánchez sigui investit president el que ha portat a JxC i ERC a signar un acord -una mica surrealista- per tal de fer canviar de parer a la formació encapçalada per Carles Riera.
D'altra banda, el Tribunal Constitucional ha argumentat que el canvi de candidat a la Presidència implica que no té obligació d'acceptar o rebutjar el recurs presentat per la Moncloa, el que sens dubte implica que l'independentisme ha comès una greu errada nomenant un candidat alternatiu tan ràpidament.
Empresaris alemanys
La polèmica de la setmana ens l'ha proporcionat Alemanya. Un grup d'empresaris alemanys ha criticat durament el paper del monarca en el seu discurs del 3 d'octubre alhora que han demanat el respecte a les lleis i a la carta magna basant el seu discurs en la necessitat de diàleg i negociació. Tot en un acte del Círculo Ecuestre.
Per un altre costat un empresari alemany va interpel·lar al president del Parlament, Roger Torrent, amb manques de respecte incloses, el que ha provocat una reacció airada de l'independentisme que, com sol passar, han pagat tots els alemanys per igual. Al meu entendre posar a tots els alemanys al mateix sac és injust, ja que, sens dubte, Alemanya és un dels millors països del planeta on hom pot viure i treballar com demostra que és el segon Estat del món en nombre d'immigrants que acull cada any darrere dels Estats Units. L'economia alemanya té tres pilars en la que sustenta la seva solidesa: el millor sistema bancari del planeta -cap economista aprèn alemany i per tant aquest coneixement no surt d'Alemanya-, el mercat laboral més rígid i amb més drets laborals del G8 que compensa de dues maneres: uns drets de propietat definits millor que ningú: A Alemanya el 89% dels contractes signats es compleixen fil per randa -per això els alemanys tenen profunda aversió a incomplir la llei- i és un dels líders mundials en llibertat econòmica -perquè es facin una idea, Espanya ocupa el lloc número 60-. El tercer pilar de l'economia alemanya és el sistema educatiu: no existeix cap altre amb la capacitat alemanya de proporcionar treballadors qualificats a la millor indústria manufacturera del planeta el que proporciona al país centre-europeu grans superàvits comercials estructurals amb la resta del món.
Si hi ha una característica que defineix els alemanys és la seva capacitat d'autocrítica, superació i millora constant del seu país i probablement per això acaben manant allà on van. En termes de llibertat individual, col·lectiva i de drets civils els estàndards alemanys estan molt per sobre dels que estem acostumats a Catalunya. En termes de llibertat personal, Alemanya està entre els 10 estats més lliures del planeta, mentre que en termes de drets civils ocupa la quinzena posició (Espanya ocupa la trentena posició a finals de 2016, el seu màxim històric). Els estàndards individuals i col·lectius d'Alemanya estan molt per sobre dels catalans així que escoltar, observar i aprendre del know how alemany és quelcom que, seguríssim, ens portarà rèdits col·lectius de forma ràpida i efectiva.